Vescomtat de Llemotges

El vescomtat de Llemotges fou una jurisdicció feudal del Llemosí centrada primer a Llemotges i després a Ségur existent des del s. IX fins a la seva incorporació a la corona francesa en el s. XVII, el títol va perviure tot i que més formalment que de facto fins a la dissolució del Regne de França.

Geografia[modifica]

S'estenia per la regió anomenada de l'Alta Viena, el nord del Dordonya, Mareuil, Saint-Jean-de-Côle, Thiviers, Nontron fins Auberoche, Hautefort, Condat-sur-Vézère i Payzac (incloent Excideuil que fou després un dels principals castells), i la part a l'oest de la Corresa (Masseret, Salon, Pompadour, Ayen et Yssandon, incloent el castell de Ségur, que fou la principal residència a partir del segle xv i per això se l'anomenà Vescomtat de Segur). En conjunt s'estenia entre Llemotges, Bribe i Perigueux. Els principals castells que van formar part del territori al llarg del temps foren Ségur, Excideuil, Aixe sur Vienne, Auberoche i Nontron.

Història[modifica]

El comtat del Llemosí havia estat donat per Carles el Calb a Ramon I de Tolosa vers el 850. Ramon el va transmetre a la seva mort vers 664 amb els seus altres honors al seu fill Bernat II de Tolosa conegut com a Bernat el Vedell. El 872 uns emissaris de Bernat Plantapilosa d'Alvèrnia van assassinar Bernat el Vedell i Plantapilosa es va apoderar del comtat de Tolosa i potser altres comtats (Roergue, Carcí). Un germà del Vedell, Fulcoald, va mantenir el poder a Llemotges sense títol oficial però conegut com a vescomte de Llemotges. L'altra germà, Odó de Tolosa, casat amb la comtessa Garsenda d'Albi o de l'Albigès (i comte pel dret de la seva dona), li va disputar el poder però el rei Carles el Calb va reconèixer a Plantapilosa. En aquest moment ja el ducat d'Aquitània havia iniciat la seva fragmentació en gran nombre de feus menors.

Fulcoald va morir vers el 886. Mai no va agafar el títol de comte (ni de vescomte) però fou vescomte de fet del territori. El va succeir el seu fill Hildebert I que agafà el títol vescomtal. Un fill el va succeir i un net (fill d'un altre fill) va rebre la part nord, fronterera entre Aquitània i França, que va esdevenir el comtat de la Marca o La Marche, generalment coneguda com a Marca Llemosina). El vescomtat va passar per diverses cases senyorials i fou incorporat a la corona francesa quan el vescomte Enric va ser proclamar rei Enric IV de França. Posteriorment el vescomtat fou donat com assignació a un príncep de la sang, Carles d'Artois al qual fou concedit el 1773, però l'hi fou retirat el 1776.

El 1661 el rei Lluís XIV de França va concedir a Francesc de Rochechourt, vescomte de Rochechouart de la branca dels Chandenier, senyor i comte de Chandenier (nascut el 1611 i mort el 1696) el dret a portar el títol de comte de Llemotges (no vescomte), merament honorífic.^[1]

Llista de vescomtes[modifica]

Casa de Tolosa[modifica]

Hildebert 886- vers 904

casat amb Adaltruda emparenta a la mare de Gerald d'Aurillac

Hildegari 904-943, fill

casat a Tetberga

Gerald († 988), fill, 943-988

casat a Rotilda. El seu quart fill Aimeri, anomenat Ostofrancus, és considerat el tronc dels vescomtes de Rochechouart i un altre fill, Gerald d'Argenton és l'origen dels vescomtes de Brosse.