Vescomtat de Rocabertí

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre la jurisdicció feudal de Catalunya. Vegeu altres significats a «Rocabertí (desambiguació)».
Armes heràldiques dels Rocabertí

El vescomtat de Rocabertí fou una jurisdicció feudal lligada al llinatge dels Rocabertí, que s'estenia per l'Albera occidental i pel NW de l'Alt Empordà. El seu centre fou, inicialment, el castell de Rocabertí (la Jonquera, Alt Empordà) i, des de mitjan segle XIII, la vila de Peralada.

Aquest vescomtat fou successor, en part, de l'antic vescomtat de Peralada, el qual els Rocabertí, ja des de la fi del segle X (Dalmau I, vers el 971), començaren a anomenar vescomtat de Rocabertí; canvi indicatiu del procés de patrimonialització de les funcions de vescomte que es donà amb el desenvolupament del feudalisme.

Els dominis dels Rocabertí, però, no comprenien tot l'antic pagus de Peralada del comtat d'Empúries i, per altra banda, aviat s'estengueren també per terres del comtat de Besalú, des del 1111 controlat pel comte de Barcelona. La relació dels vescomtes de Rocabertí amb aquests dos grans senyors fou ambivalent fins ben entrat el segle XIII, en què el poder reial s'afermà a l'Empordà i els Rocabertí optaren per aproximar-se a la corona, que serviren en diverses i importants ocasions.

Aquest llinatge, distingit modernament amb els títols de comte de Peralada (1599) i de marquès d'Anglesola (1645), va mantenir-se en possessió del vescomtat de Rocabertí fins a l'extinció de la línia troncal poc després del 1672. A continuació, el vescomtat passà als Rocafull, comtes d'Albatera, que obtingueren la Grandesa d'Espanya (1703), als Boixadors, comtes de Savallà (1728) i, més tard, als Dameto, marquesos de Bellpuig (1862), tots els quals empraren en primer lloc el cognom Rocabertí. Extints també aquests últims (1899), el títol passà als Sureda, als Fortuny (1912) i, finalment, als Montaner (1973), tots ells mallorquins.

Taula de continguts

Llista dels vescomtes de Rocabertí [modifica]

Llista dels vescomtes de Rocabertí fins 1899:[1]

Rocabertí (1r llinatge):

Rocabertí (2n llinatge):

Escut dels Rocabertí al castell de Peralada, ja amb la corona comtal

Rocabertí-Rocafull:

Rocabertí-Boixadors:

Rocabertí-Boixadors-Dameto:

El títol és detingut des del 2007 per Pere de Montaner i Cerdà, marquès de Vivot.

Referències [modifica]

  1. ↑ La numeració ordinal dels vescomtes varia segons les tradicions historiogràfiques. Aquí se segueix l'establerta per la Gran Enciclopèdia Catalana (amb correccions d'errates evidents) i no la utilitzada anteriorment per Santiago Sobrequés, que no comptabilitzà els membres del primer llinatge Rocabertí, per considerar-los vescomtes de Peralada, i que comptà com a Jofre (III) el vescomte Hug Jofre (I).

Bibliografia [modifica]

  • Antoni Cobos i Pere Gifre (eds.), Llibre de privilegis del Penó de Rocabertí (1356-1490), la Jonquera, Ajuntament de la Jonquera, 2004.
  • Santiago Sobrequés i Vidal, Els barons de Catalunya, Barcelona, Teide, 1957.
  • Armand de Fluvià i Escorsa, "Los vizcondes y el vizcondado de Peralada, también llamado de Carmençó y de Verges y, finalmente, de Rocabertí", Hidalgía, 31 (1983), 929-934.
  • Armand de Fluvià i Escorsa, articles i quadres genealògics sobre els Rocabertí i els Boixadors a la Gran Enciclopèdia Catalana, s. v.
  • Ramon Guardiola Rovira, "Salvament del patrimoni artístic nacional (Museu del Prado) i col·lecció Mateu, quan la Guerra Civil, i notícies dels darrers comtes de Peralada", Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 21 (1988), 241-262.

Enllaços externs [modifica]

Obtingut de «http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Vescomtat_de_Rocabertí&oldid=10695385»