Vespí

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Vespins
Vespula maculifrons
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Arthropoda
Classe: Insecta
Ordre: Hymenoptera
Subordre: Apocrita
Superfamília: Vespoidea
Família: Vespidae
Subfamília: Vespinae
Gèneres

Dolichovespula
Provespa
Vespa
Vespula

Els vespins (Vespinae) són una subfamília d'himenòpters de la família dels vèspids. Són vespes eusocials com els membres de la subfamília Polistinae. L'excepció són les vespes paràsites que no tenen castes i que dipositen els seus ous en els nius d'altres espècies.[1]

Biologia[modifica | modifica el codi]

La socialització en els vespins està més desenvolupada que en polistins, les castes estan més diferenciades en grandària i morfologia i les colònies tendeixen a ser més grans. La colònia és fundada per una sola reina.

Els nius són de paper, fet de fibres de fusta mastegades. Els ruscs estan protegits per una paret protectora de diverses capes. De vegades, aquesta capa és molt rudimentària si el niu està dins d'una cavitat. Els nius dels vespins poden estar construïts en branques d'arbres, en cavitats, com ara troncs buits, o poden ser subterranis. El niu no es torna a usar a l'any següent.

Durant la fase de fundació de la colònia, la reina realitza totes les tasques però després que la primera ventrada madura, la reina no surt més a buscar menjar i es dedica només a pondre ous. Els primers ous són de femelles estèrils destinades a ser obreres, però al final de l'estació es produeixen mascles i reines, que són criats en cel·les més grans. L'aliment de les larves inclou una gran varietat d'artròpodes i fins i tot carn d'animals morts.

Hi ha diverses espècies paràsites. En Dolichovespula adulterina i Vespula austríaca les femelles envaeixen els nius d'altres espècies del seu mateix gènere, maten a la reina i obliguen a les obreres a cuidar les seves larves. Una altra espècie, Vespula squamosa, és paràsita facultativa, és a dir que de vegades inicia una colònia pròpia i altres usurpa els nius de vespes d'una espècie emparentada, Vespula maculifrons. A més, hi ha molts casos d'usurpació intraespecífica de nius, és a dir, dins d'una mateixa espècie.[2]

Distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

Aquesta subfamília es troba en tots els continents tret de l'Antàrtida. Hi ha algunes espècies que han estat introduïdes en territoris fora de la seva distribució natural i algunes han esdevingut serioses palgues.

Taxonomia[modifica | modifica el codi]

Els vespins inclouen quatre gèneres:

Els quatre gèneres estan presents a la península Ibèrica,[3] però Vespa és l'únic que viu als Països Catalans.[4]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Arnett, R. H. Jr. 2000 . American insects, 2n ed. CRC Press, Boca Raton, Londres,New York, Washington, D. C. ISBN 0-8493-0212-9
  2. Borror, D. J., DeLong, D. M., Triplehorn, C. A. 1976. An introduction to the study of insects, 4th ed. Holt, Rinehart and Winston. New York, Chicago. ISBN 0-03-088406-3
  3. Fauna Europaea
  4. Blas, M. et al., 1987. Artròpodes (II). Història Natural dels Països Catalans, 10. Enciclopèdia Catalana, S. A., Barcelona, 547 pp. ISBN 84-7739-000-2

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]