Vespa xana

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Vespa xana
Vespa crabro 80708.jpg
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Arthropoda
Classe: Insecta
Ordre: Hymenoptera
Família: Vespidae
Subfamília: Vespinae
Gènere: Vespa
Espècie: V. xana
Nom binomial
Vespa crabro L.

La vespa xana (en rossellonès fosseró)[1] és una espècie de vespa eusocial indígena d'Europa.

És el representant de major mida de tots els vèspids. Construeix els nius en les cavitats dels troncs dels arbres. La reina mesura uns 3,5 cm, les obreres d'1,8 a 2,5 cm i els vagarros de 2,1 a 2,8 mm. Viuen en estats anuals. Les reines comencen a la primavera a construir el seu vesper, fins que les primeres obreres neixen. Els vagarros neixen a la tardor d’ous non fecundats i lluiten entre ells per a conquerir les reines joves. Només les reines hibernen i comencen un niu nou l'any després.

Pot confondre’s amb la Dolichovespula media i a les terres mediterrànies amb al Vespula orientalis.

Subespècies[modifica | modifica el codi]

  • Vespa crabro crabro Linnaeus, 1758
  • Vespa crabro vexator Harris, 1776
  • Vespa crabro germana Christ, 1791
  • Vespa crabro crabroniformis Smith, 1852
  • Vespa crabro borealis Radoszkowski, 1863
  • Vespa crabro oberthuri du Buysson, 1902
  • Vespa crabro flavofasciata Cameron, 1903
  • Vespa crabro altaica Pérez, 1910
  • Vespa crabro caspica Pérez, 1910
  • Vespa crabro chinensis Birula, 1925

La vespa xana i l'home: mite i realitat[modifica | modifica el codi]

El fibló

A la proximitat del niu tenen un comportament més agressiu, però s'acosten poc als llocs habitats on es desenvolupen les activitats humanes, per la qual cosa les picadures tan sols es produeixen en les proximitats dels nius.[2] Es nodreixen de suc de plantes i d'insectes i en contrast amb la vespa comú, no s'apropien d'aliments dolços. La vespa xana viu a més altitud i això es reflecteix en el fet que la sensibilitat al·lèrgica enfront d'aquesta no arriba al 3% a les nostres terres, mentre que assoleix l'11% al nord-oest de la península Ibèrica.[3] El verí es pot comparar al verí de les abelles i les altres vespes; és una mica menys tòxic tot i doldre més, per causa de la concentració superior d'acetilcolina i el seu fibló més llarg i més ample que pot atènyer les parts inferiors més sensibles de la pell. Excepte per a persones al·lèrgiques, la picada és inofensiva per a l'home. Caldria una dosi de 500 a 700 picades per a obtenir una dosi letal, cosa que és impossible, ja que només unes desenes de xanes per niu piquen. Picades a la boca i la gola poden ésser perilloses per què el teixit picat inflat pot provocar una sufocació.

Hi ha molts prejudicis i mites quant a les xanes i llur perillositat a la creença popular. A la traducció neerlandesa de la Bíblia, Déu envia xanes als enemics del poble d'Israel per a ajudar-lo a vèncer, el que són tàvecs a la versió catalana.[4] No és un animal agressiu i té un paper útil, entre altres perquè es nodreix amb insectes. Per això, a Alemanya és una espècie protegida.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vespa xana
  1. Joan Veny I Clar, Sobre els occitanismes dels rossellonès, Contacte i contrast de llengües i dialectes, tom 30 de la Biblioteca lingüística catalana, València, Universitat de València, pàgina 151, 2005 ISBN 84-370-6300-0
  2. Javier Fernàndez a Reaccions al·lèrgiques enfront de la picadura d'insectes himenòpters al Baix Vinalopó,, La Rella volum 18, Universitat Miguel Hernàndez, 2005, pàgines 65-77 RACO
  3. M. Blanca, F. Garcia, A. Miranda, et al, «Determination of IgE antibodies to Polistes dominulus, Vespula germànica and Vespa crabro in sera of patients allergic to vespids», Allergy, 1991,46, pàgines 109-114. " citat per Javier Fernàndez a Reaccions al·lèrgiques enfront de la picadura d'insectes himenòpters al Baix Vinalopó, La Rella volum 18, Universitat Miguel Hernàndez, 2005, pàgines 65-77
  4. Per exemple: Deuteronomi, 7 :20 a La Bíblia - versió dels textos originals i notes pels monjos de Montserrat