En la mitologia romana, Vesta és la deessa de la llar. Es correspon amb Hestia en la mitologia grega. Representa l'art de mantenir el foc de la llar i del temple intern. Està relacionada amb les donzelles i amb les jovenetes, que des que tenien sis anys es dedicaven a mantenir la llum i les flames enceses en els altars, com sacerdotesses del foc etern. Costa visualitzar a Vesta, ja que no hi ha representacions del seu arquetip, sinó només en forma difusa, ja que els ritus per a invocar-la es feien a través de la cerimònia del foc. Només cal encendre una espelma color taronja en el seu nom per a sentir la seva presència, amistosa i càlida. Les seves delicades revelacions parlen sobre les necessitats del món interior: la llar simbolitzant la calor de les emocions, el centre solar de cada persona, del grup o la comunitat. Se la representa per un cercle. A Roma, el cercle simbolitzava la totalitat i estava enmig de la ciutat. Quan es feien festes una vegada a l'any, aquestes estaven destinades a renovar el contacte amb la deessa i a demanar-li la protecció de la llar. No obstant això, sempre se li invoca com canal de la reunió familiar, com mare tendra i disposada a la pau. Es concentra l'energia en l'experiència subjectiva interior, en el santuari de cadascun, proporcionant serenitat, claredat i intuïció. La connexió amb el seu arquetip es pot obtenir a través de la realització del treball domèstic. Vesta era assistida per les vestals.
