Vesta (mitologia)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Matèries sobre la mitologia romana
Déus importants:
Història llegendària:
Religió romana


Vesta és la deessa de la llar en la mitologia romana. Correspon amb Hestia (Ἑστία) en la mitologia grega, encara que en el culte romà va assumir major rellevància.[1] No se sap si el culte va deduir-se del culte grec o si ambdues deesses tenen arrels comuns anteriors.

Vesta és filla de Saturn i d'Ops i germana de Júpiter, Neptú, Plutó, Juno i Ceres.

Atributs i representacions[modifica | modifica el codi]

A l'antiguitat tardiva a Roma hi ha moltes representacions d'ella, seguda o dempeus, totalment vestida i velada amb els atributs: la torxa, el plat de sacrifici, el ceptre i el pal·ladi.[2]

Se la representa per un cercle, símbol de la totalitat, i el seu temple Aedes Vestae, casa de la Vesta tenia una forma circular. S'associa a la Terra, llar sagrada de la humanitat.

Culte[modifica | modifica el codi]

Els cònsols i dictadors (magistrats) nous de Roma havien d'oferir al seu temple a l'inici i a la fi del seu ofici. Les noves colònies romanes van encendre el foc al temple romà i transferir-lo al seu temple nou com a símbol de la connexió amb la ciutat eterna.

Romasos del temple de Vesta al Forum Romanum
Moneda de l'època de Neró amb Vesta i els seus atributs

Al seu temple, les Vestals, donzelles reclutades a l'edat de deu anys eren carregades a mantenir viu el foc. Una vegada l'any, celebraven les Vestalia, una festa per a renovar el contacte amb la deessa i a demanar-li la protecció de la llar. El primer dia de les Vestalia, era l'únic dia a l'any al qual el temple era obert a totes les dones. Com que la llar simbolitza també el forn de pa, els flequers i els moliners la veneraven com la seva deessa padrona i prenien un dia lliure. A l'inici de les Vestalia, els molins i els ases que feien tornar-les, eren decorats de flors.[3]

Fora de la celebració anual, al quotidià se li invoca com canal de la reunió familiar, com mare tendra i disposada a la pau. La connexió amb el seu arquetip es pot obtenir a través de la realització del treball domèstic. Només cal encendre una espelma color taronja en el seu nom per a sentir la seva presència, amistosa i càlida.

Segons Titus Livi el seu culte s'hauria establert sota el regne de Numa Pompili[4] i va perdurar fins que el cristianisme va esdevenir religió d'Estat i que els altres cultes van ser prohibits. L'emperador Flavi Gracià va abolir oficialment el culte, segons les fonts, l'any 382 o 394.[3]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vesta (mitologia) Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «Vesta». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. T. Fischer-Hansen, «Vesta», Lexicon Iconographicum Mythologiae Classicae (llatí) 5.1, pàgines 412-420 (en català: Lèxic iconogràfic de la mitologia clàssica)
  3. 3,0 3,1 August Friedrich von Pauly i altres, Der neue Pauly: Enzyklopädie der Antike, tom 12, Stuttgart, Ed. J.B. Metzler, 2003, pàgines 130-132, ISBN 3476014878 (en català: El Pauly nou: enciclopèdia de l'Antiquitat)
  4. Titus Livi Ab urbe condita (llatí), llibre 1, 20.