Via Campesina

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La Via Campesina és un moviment internacional que coordina organitzacions camperoles, petits i mitjans productors, dones rurals, comunitats indígenes, treballadors agrícoles migrants, joves i sense terra. El seu principi fundador és que els aliments no són una mera mercaderia, sinó un bé de la humanitat, un dret humà.[1] Està considerada com él moviment social internacional més important al món.[2]

La Via Campesina és una coalició de 164 organitzacions a 79 països[3] del món que defensa una agricultura familiar i sostenible. Aquesta coalició va llançar el concepte de sobirania alimentària[4] com el dret dels pobles a definir les seves polítiques agroalimentàries i de produir aliments a nivell local. La sobirania alimentària dóna prioritat a les economies i els mercats locals i nacionals, i atorga el poder de la gestió dels recursos als camperols i agricultors familiars, destacant també la pesca artesanal i el pasturatge tradicional, posant la producció alimentària, la distribució i el consum sobre la base de la sostenibilitat mediambiental, social i econòmica dels pobles. Des de 2005, La Via Campesina té la seva seu a Jakarta, Indonèsia.

Els temes principals són: sobirania alimentària, reforma agrària, biodiversitat i recursos genètics, dones camperoles, drets humans, migracions i treballadors rurals, agricultura camperola sostenible.

Fundada l'abril de 1992, la Via Campesina va tenir el seu origen en una reunió realitzada a Managua, Nicaragua, quan agricultors i camperols d'Europa, Amèrica Central i Amèrica del Nord es van reunir al Congrés de la Unión Nacional de Agricultores y Ganaderos de Nicaragua. La seva conferència constitucional va tenir lloc el 1993 a Mons, Bèlgica,[2] on va ser efectivament constituïda com una organització no governamental mundial. La Segona Conferència Internacional va tenir lloc a Tlaxcala, Mèxic l'abril de 1996, la Tercera a Bangalore, Índia, el 2000 i la quarta a l'Estat de São Paulo, Brasil, el 2004. L'última conferència internacional fou a Maputo, Moçambic, l'octubre de 2008.[2]

Membres a la península Ibèrica[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Annette Aurélie Desmarais, La Vía Campesina: globalization and the power of peasants, Fernwood Publishers, 2007, 238 pàgines, ISBN 9780745327044 (en català: La mundialització i el poder dels camperols)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Enric Prat (redacció), Els moviments socials a la Catalunya contemporània, Barcelona, Edicions Universitat Barcelona, 2004, pàgines 47-49, ISBN 9788447527908
  2. 2,0 2,1 2,2 Mara Elena Martnez-Torres i Peter M. Rosset «La Vía Campesina: the birth and evolution of a transnational social movement, The Journal of Peasant Studies, 2010, 37:1, pàgines 149-175 (en català: La Via Campesina: origen i evolució d'un moviment social internacional)
  3. «Llista dels membres al juny 2013» (francès), Web de Via campesina
  4. Pilar Garcia Àgustin, Victor Gonzálvez, Albert Jacas (coordinació), L'Agricultura ecològica a la Comunitat Valenciana: per un menjar sa i segur, València, Universitat Jaume I, 2003, pàgina 427, ISBN 9788480214476