Via Crucis Vivent de Sant Hilari Sacalm

Centurió dels armats de Sant Hilari Sacalm.

Itinerari Pels carrers de Sant Hilari Sacalm

El Via Crucis Vivent de Sant Hilari Sacalm és una processó catòlica del Divendres Sant que se celebra cada any a Sant Hilari Sacalm i que reprodueix teatralment la Via Crucis. La seva forma actual data del 1969 tot i que recorrer a tradicions de devoció popular de mes de tres segles.

Història

Té una història documentada d'uns 270 anys, però abans de 1731 ja se celebraven processons en les quals es representaven personatges de l'Evangeli com les tres maries (Maria Magdalena, Maria de Betània i Maria la pecadora). Des de fa més de dos segles, Sant Hilari Sacalm celebra el seu Via Crucis vivent, conservant la tradició processional transmetent-la de pares a fills, i s'ha convertit en una manifestació popular tant important que fins i tot ultrapassa la seva geografia.

Abans del 1731 ja se celebraven a Sant Hilari processons on es representaven personatges de l'Evangeli com Maria Magdalena, Maria de Betània i Maria “la Pecadora”. Un document del 6 d'octubre del mateix, Josep Costa, visitador de la parròquia, manà al Rector de Sant Hilari Jaume Pujol del Brull que per evitar el divertiment a la processó del Dijous Sant “no es permeti a les minyones fer el paper de les tres maries en tan Santa Funció, com s'ha acostumat fins ara”.

El 1726, Ramon Maymon, Bisbe de Vic, a la visita que fa a Sant Hilari Sacalm, el 19 de juny manà al Rector que “”no permeti en cap santa funció de l'Església que les noies grans i les minyones diguin el tabernacle de Maria Santíssima ni cap altre, ni els cadàvers en els enterraments, ni tampoc que concorrin a les processons vestides de blanc”. Segons una consueta del primer terç del segle XVIII a Sant Hilari eren moltes les processons però la del Dijous Sant era una de les més importants de l'any, juntament amb el Via Crucis del divendres de quaresma que se celebrava a l'interior del temple.

La processó de Dijous Sant del segle XIX on es duia el tabernacle de Maria Santíssima Dolorosa es feia cap a les tres o quatre de la tarda i es cantava els passos. La comitiva l'encapçalava dones portant ciri. A continuació dos capellans cantaven un Miserere. A final, un home vestit amb túnica negra portava el Sant Crist. Hem inclòs dins de l'annex un esquema sinòptic de la formació processional a Sant Hilari fins als nostres dies.

A principis del segle XIX, enmig de la processó varen començar a sorgir penitents que s'autoflagelaven fins a sagnar. Aquest varen formar part durant molts anys, fins que a finasl del segle XIX el Rector va prohibir la seva presència. Aquest grups de persones s'anomenaven els disciplinats.

La processó del Via Crucis a mitjans segle XIX estava formada per l'escolania i el clero amb creu alçada. La figura dels armats ja hi eren presents. Seguien intercalats, els misteris, acompanyats pel cos de portants, els vituperis que eren nens portants, fidels amb atxes (ciris grans), grups corals que cantaven cançons populars de l'època. També hi era present el Sant Crist Gros, amb els portants uniformats amb vesta negra. La processó seguia amb el pas de la Dolorosa i el del Sepulcre. Acabaven la formació les autoritats, pendons i cordonistes de les societats benèfiques i mutualistes, com La Protectora o la de Sant Joan Degollasi.

A finals del segle XIX el seguici es va fer més llarg ja que es varen introduir personatges del viacrucis com el Cirineu o el mateix Jesús portant una creu de fusta. Aprofitant la llarga formació també es va optar per realitzar la processó llarga el diumenge de Rams. Aquesta processó dominical començava a dos quarts de tres de la tarda i recorria totes les estacions que estaven disposades pels carrers de la vila passant pel Fossar (que dona a l'actual carrer Rectoria), per la Plaça d'Amunt, per la Plaça de la Pilota, seguia cap a la Plaça de les Hortes i tornava pel Carrer Més Alt.

També el mateix diumenge de Rams i després de la benedicció de rams, a dos quarts de deu del matí, s'oficiava un drama litúrgic, habitual en les misses de Passió. El que feia el paper de Jesús es posava a l'Altar Major, el que representava a l'Evangelista pujava a la Trona i finalment els que representaven el poble ocupaven la zona del cor.

El primer hilarienc que va representar a Jesús en el Via Crucis va ser Francesc Busquets Paretes que ho va fer fins a l'edat dels 65 anys. Aquest paper va estar representat per tres generacions seguides de la mateix família que guardava amb molta cura la perruca i la túnica. El segon i tercer representant de Jesús varen ser Francesc Busquets Ferrer i el seu fill Hilari Busquets Cullell. Com a anècdota a Hilari Busquets se li va demanar la seva col·laboració per una investigació sobre els orígens de la processó quant tenia ja 90 anys al 1972 i residia al Mas Vilarmau de Viladrau.

Al principi del segle XX es representa l'Oració de l'Hort, apareixen els dotze apòstols i surt la figura del copiós que formaven un grup coral que cantaven darrera del pas de la Dolorosa, fent més viva la Passió. En aquell moment la processó encara es feia el Dijous Sant i sortia i acabava a l'església, tot i que ja es representava el calvari a una zona de la població coneguda avui dia amb el nom del carrer Tres Creus.

Elements

Els armats

Els primers armats eren noies que havien de pagar una pesseta per poder vestir-se. Els vestits eren de cartó i llaunes i les llances eren pals prims o aspres. El primer responsable de l'organització dels armats va ser Francesc Ripoll, qui ho va llegar al seu fill Josep Ripoll Soler que es va fer càrrec dels actes fins dos o tres anys abans de la Guerra Civil Espanyola (1936 – 1939).

Al final de la Guerra Civil Espanyola (1936 –1939), el Via Crucis torna a agafar protagonisme dins de les festes populars i religioses del poble. Com que es va cremar tot el vestuari i els misteris, es va aprofitar per tenyir els llençols i la roba militar que va quedar a l'hospital militar situat a la Font Picant, i es varen fer els primers vestits dels armats.

Un dels canvis més importants que la memòria col·lectiva recorda és el que fa referència als anys 1941 i 1942 quan el vicari Mn. Francesc Carbó va proposar als joves d'aquella època a representar en viu les estacions del viacrucis i donar-li un toc teatral, fet que va sobtar a tothom. Aquí és on el viacrucis, processó religiosa pels diferents carrers del poble agafa el nom de Via Crucis Vivent. L'etapa d'or del Via Crucis Vivent en general i dels armats en particular va ser durant els anys cinquanta quan el vestuari es renovà a fons. Es varen deixar d'utilitzar vànoves velles tenyides i unes espardenyes d'espart que durant els anys trenta calçaven els apòstols per uns nous vestits més adients i fidels a la història.

Aquest canvi de vestuari es va fer el 1956 tot i que no va poder estrenar-se fins a l'any següent per la pluja. Tots els artesans del poble, des de sastres, llauners, fusters, ferrers, etc.. treballaven per confeccionar el vestuari i l'escenificació. Aquests va rebre moltes influències de films de Hollywood d'aquella època com Quo Vadis (1951) i més tard Ben Hur (1959). Els vestits d'armats varen ser calcats minuciosament a partir de fotos i cromos que una marca de xocolata va posar en circulació.

Misteris

Com tota processó religiosa hi han també els passos o misteris que recorden estàticament les diferents estacions del viacrucis.Les imatges sacres del Via Crucis, son ben arrelades a la tradició. De fet son les que obren la presentació del Via Crucis Vivent.

A principis del segle XX els misteris eren de fusta coberts amb roba. Es varen haver de renovar després de que al 1936 varen ser destruïts i cremats, juntament amb les imatges de l'església amb d'altres menesters del via crucis. Fins ben acabada la Guerra Civil Espanyola el Via Crucis va ser anul·lat.

Els actuals misteris són imatgeria d'Olot, l'artesania més important en aquest tema que hi ha a Catalunya. La processó està formada per cinc passos que daten del 1969, totalment restaurats d'un pes entre els 400 i 600 quilograms. Són trets de damunt de l'escalinata de l'església per fer el recorregut pels diferents carrers del poble conduïts cada un per quatre portadors, homes abillats amb vestes negres fins els peus.

L'ordre a la processó és el següent:

Misteri de l'Hort de Getsemaní	Pas que recorda que el Mestre és traicionat per Judes, que amb un petó dona pista als armats de qui havien d'empresonar i portar davant la justícia.
Misteri del Cirineu	Pas que mostra com Jesús no aguanta més el pes de la creu i es ajudat per Simó de Cirene a portar la creu fins al calvari
Misteri de la Creu	Imatge de Jesús crucificat ja al calvari esperant l'últim alè de vida.
Misteri de la Dolorosa	Imatge que recorda al Jesús ja mort en mans de la seva mare que el vetlla dolorosament abans de ser enterrat
Misteri del Sant Sepulcre	Pas que recorda l'enterrament de Jesús, últim pas per arribar a la resurrecció

Contemplar les imatges la nit de Divendres Sant, produeix diferents sensacions, els seus rostres enigmàtics de dolor, sofriment, no deixen indiferent a ningú. Preservar aquestes imatges del seu deteriorament es preservar part de la historia i l'artesania de Catalunya, es patrimoni de tots. Una de les figures més representatives i populars, junt amb els Passos o Misteris són els armats. El seu treball és un dels més espectaculars i més durs de la representació, segueixen durant les tres hores el ritme dels tambors marcant el pas i conduint-se pels carrers de la vila, amb el so de les llances quan les fan petar contra el terra.

Una de les escenes més emotives, on s'apleguen milers de persones, és el Gòlgota, als afores de la població, on la interpretació dels soldats romans juntament amb una excel·lent il·luminació i subratllat amb l'acústica de la música.

Fins al 1986 el Via Crucis havia funcionat sota l’organigrama de comissions ad hoc. El 1987 es crea la l’Associació del Via Crucis Vivent de Sant Hilari Sacalm, que el 2010 està integrada per més de 270 socis. El 2010 l’associació ha rebut la Creu de Sant Jordi de la Generalitat. El departament de la cultura de la Generalitat de Catalunya va declar-lo Festa Tradicional d’Interès Nacional el 18 de maig de 1999.

Enllaços externs

• Web de l'Associació del Via Crucis