Via Egnatia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Antiga ruta de la Via Egnatia

La Via Egnatia o Via Egnàcia (en albanès Rruga Egnatia, en macedònic Виа Игнација, en grec: Εγνατία Οδός) era una via construïda pels romans al voltant del 146 aC Fou dita així per Gai Egnaci, procònsol de Macedònia, qui ordenà la seua construcció. La via s'estén des de l'antiga Il·líria, Macedònia, i Tràcia, travessant la moderna Albània, República de Macedònia, Grècia, i Turquia. Fou traçada per a unir les diferents colònies romanes des del mar Adriàtic fins a Bizanci.

Des d'Apol·lònia d'Il·líria es va a Macedònia per la Via Egnatia, que es dirigix a l'est i té mil·liaris fins a Cipsela (l'actual Ipsala turca) i el riu Hebre, el que comprèn un espai de 535 milles. Si es gradua la milla en huit estadis, sumarà 4.280 estadis; però, segons el càlcul de Polibi, que afegix dos pletres, és a dir, un terç d'estadi a cada milla, deu afegir-se la suma ja dita 178 estadis. Els que partixen de Epidamne i els que ixen d'Apol·lònia, després de recórrer igual distància, es troben a la meitat de la via. Tota ella porta el nom d'Egantia, però a la primera part li deien a més camí de Candavia, que és una muntanya d'Ilíria, on conduïx este camí, entre la ciutat de Liquindos i un lloc anomenat Piló, que separa Il·líria de Macedònia. Des d'allí passa pròxima a Barenus i va per la Heraclea Lincestis, Licestis i els Eorli, a la ciutat d'Edessa, a la de Pel·la i fins a Salònica.

Als Balcans hi ha una íntima connexió entre l'exèrcit romà i la vida de les províncies, de manera que la romanització és, sobretot, obra de l'exèrcit, que construïa calçades, ponts i campaments amb els seus anabals de comerciants que podien transformar-se en municipis o colònies quan la legió partia; també l'exèrcit deixava al seu pas veterans que s'instal·laven en grups, formant colònies. A Macedònia, l'eix estratègic de la província, la ruta d'Àsia per a les legions i, fins a l'era moderna la principal via de comunicació terrestre de la península, va ser la Via Egnatia, anomenada pels aromans Calea Mare ("via gran"). Des de la seua construcció (entre (entre 146-125 aC fins al segle VII, açò és, més de huit segles, va ser una vertadera ruta de romanització, la connexió més curta entre Roma i Constantinoble.

No és simple casualitat el fet que al llarg de la Via Egnatia es troben una bona part dels més importants nuclis aromans de Macedònia: les dos vies que eixien dels ports de Dyrrachium (Durrës) i Apol·lonia, entre els quals viuen els arrumans de Muzàquia, s'unien a Clodània; des d'allí la via passava per Ohrid, Heraclea Lincestis (Bítola), Edessa, per Filípolis —Plòvdiv, a Bulgària— i Oescus, a la marge dreta del Danubi, on entrava a Tràcia continuant fins a Constantinoble.

Per esta ruta van circular els famosos caravaners i comerciants aromans que es dirigien fins a Venècia o Ragusa (i des d'allí a Mesina, Ancona i Sardenya) fins a mitjans del segle XVIII, quan van abandonar el comerç amb Itàlia a favor d'Hongria, Àustria i Alemanya.

La Via Egnatia va ser reparada i estesa en diverses ocasions. Persistí com a una ruta d'importància comercial i estratègica durant segles, i va ser una de les més importants carreteres de l'Imperi bizantí, connectant Durrës (a l'Adriàtic) amb Ohrid, Salònica, Perint i finalment Constantinoble, al Bòsfor. Quasi tot el comerç terrestre bizantí amb Europa occidental viatjaba al llarg de la Via Egnatia. Durant les Croades, els exèrcits viatjaven fins a l'est per terra seguint la carretera fins a Constantinoble abans de creuar fins a l'Àsia Menor. En la Quarta Croada, el contro de la carretera va ser vital per a la supervivència de l'Imperi Llatí com per al seu successor, l'Imperi de Nicea i el Despotat d'Epir.

Des de la muntanya Candavia sortint de Dyrrachium fins a Tessalònica (una altra branca sortia de Apol·lònia d'Il·líria i ambdues branques s'unien a Clodiana), a la part de la via coneguda com via Candàvia, les estacions foren:

  • Clodiana
  • Scampa
  • Tres Tabernae
  • Lignidus (Lychnidus)
  • Nicias
  • Heraclea
  • Cellae
  • Edessa
  • Pella
  • Thessalonica

De Tessalònica a Cypsela, és a dir a la via Egnàtia pròpia, les estacions foren:

  • Apollonia
  • Amphipolis
  • Philippi (Filipos)[1]
  • Acontisma
  • Otopisus (Topirus)
  • Stabulum Diomedis
  • Maximianòpolis
  • Brizice o Brendice
  • Trajanòpolis
  • Cypsela

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Díaz, Dom Romuald M.. «Filips». Serra d'Or, 1, octubre 1959, pp. 9 – 11.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Via Egnatia Modifica l'enllaç a Wikidata