Via Laietana

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Coord.: 41° 23′ 07.14″ N, 02° 10′ 36.94″ E / 41.3853167°N,2.1769278°E / 41.3853167; 2.1769278

Via Laietana
Noms anteriors Via A, Claris (s'hi uneix), Buenaventura Durruti, Bilbao (un tram, s'hi uneix), Gran Vía Layetana
Geografia
Barri(s) El Gòtic, Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera
Districte(s) Ciutat Vella
Inici Plaça d'Antonio López
Fi Carrer de Pau Claris (a la plaça d'Urquinaona)
Vista de la Via Laietana en direcció al mar, amb l'edifici Caixa Catalunya a la dreta de la imatge.

La Via Laietana és un carrer de Barcelona que comunica l'Eixample amb el port atravessant Ciutat Vella. El seu nom està dedicat als primers habitants íbers de la zona.

Va ser dissenyada inicialment per l'Ildefons Cerdà en 1859 com «via A» per enllaçar de forma directa el nou barri de l'Eixample, que es perfilava dins el pla Cerdà amb el port, via de comunicació principal al segle XIX. Però el Pla Cerdà es va focalitzar en el creixement fora muralles i no va ser fins al 1899 que es va tornar a impulsar amb l'aprovació del Pla de Reforma Interior d'Àngel Baixeras.[1]

L'entrada política de la Lliga Regionalista de Cambó, la demanda de comunicació de la burgesia instal·lada a l'Eixample i la preocupació per controlar els avalots dins d'una trama densa de carrers, va fer recuperar el projecte i, el 1907 s'acordà el finançament amb el Banco Hispano Colonial, predecessor del Banco Central, que es va fer construir el primer edifici de la nova via, obra d'Enric Sagnier qui també va prendre part activa en el desenvolupament de l'obra com a arquitecte representant del banc financer.[2]

Les obres varen ser inaugurades pel rei Alfons XIII i el president Antonio Maura el 10 de març de 1908. La construcció es va dividir en tres trams:

Planol de la Ciutat Vella de Barcelona abans d'obrir-se la Via Laietana
La Casa dels Velers (centre), la Caixa de Pensions (esquerra) i l'ampliació del Palau de la Música Catalana (dreta)

L'enderroc va suposar obrir una bretxa de 80 metres d'amplada i uns 900 de llargada. Aquesta reforma va comportar la destrucció de 2.199 cases i molts palaus medievals, afectant a unes 10.000 persones. Malgrat les protestes del veïns i d'artistes i personatges com l'arquitecte i conservador Jeroni Martorell, es varen perdre llocs com el palau del marqués de Monistrol, el palau del marqués de Sentmenat (del qual Martorell salvà un finestral que farà servir a la restauració de la casa dels Canonges) o els convents de Sant Sebastià i el de Sant Joan de Jerusalem que guardava la tomba de Pau Claris. Alguns, però, es van salvar al ser traslladats a altre indret. Aquest és el cas de la Casa Padellàs del segle XV/XVI, ubicada al carrer Mercaders a l'alçada d'on hi ha el Foment del Treball i traslladat el 1931 a l'actual ubicació a la plaça del Rei, on allotja el Museu d'Història de Barcelona. Un altre exemple d'edifici rescatat va ser la façana barroca de l'església de Santa Marta, obra de 1737-1747, projectada per Miquel Bover i esculpida per Carles Grau. Estava ubicada a la riera de Sant Joan i Domènech i Montaner la va desmuntar i reubicar en un dels pavellons de l'Hospital de Sant Pau que estava construint l'any 1911.[3]

D'altra banda, l'obra va tenir alguns efectes secundaris positius. L'enderroc va fer visible i valorable el patrimoni arquitectònic de les muralles romanes i els edificis gòtics que envolten la plaça del Rei i arriben fins a la Catedral. L'esponjament posterior de la plaça de la Catedral i Santa Caterina degut a la destrucció dels bombardejos de la guerra civil, han acabat de donar la fesomia del barri Gòtic. Un altre avantatge aprofitat va ser la construcció soterrada dels túnels per a fer passar el metro, iniciativa impulsada per l'arquitecte municipal Pere Falqués amb l'oposició dels polítics, i que tindria els seus fruits quan va ser inaugurat el 1926.

La nova via, tal com estava previst, va suposar la creació d'una nova imatge de Barcelona. L'estil arquitectònic de l'escola de Chicago va influir en el tipus de construcció, principalment dedicada als edificis oficials i espais d'oficines sovint ocupats per empreses de logística i exportació, que atenien les necessitats del negocis de la burgesia instal·lada a l'Eixample.

Durant la guerra civil espanyola (1936-1939) s'anomenà Via Durruti pel dirigent anarquista Buenaventura Durruti, mort al front. L'actual carrer de Pau Claris, que en suposa la continuació dins de l'Eixample també portà el nom de Via Laietana fins a la fi del franquisme.

Edificis d'interès[modifica | modifica el codi]

Intervencions arqueològiques[modifica | modifica el codi]

S'han realitzat diverses intervencions arqueològiques al llarg de la Via Laietana durant els darrers anys: Segons la Memòria de la intervenció arqueològica al carrer Jaume I de l’Albert Martín i Menéndez [4] es va documentar un fragment de la muralla romana d’època fundacional, tallada degut el gran nombre d’infraestructures de carrer que es troben a la zona. També es va destacar la forta presència de material ceràmic d’època moderna. La Memòria de la intervenció realitzada als carrers d’Argenteria i Manresa [5] destaca la presència d’una necròpolis tardoromana (ss.IV-V); també es va localitzar un pou (ss. XIV-XV),així com nombrosos fonaments de murs i restes de pous morts d’època moderna; a més de moltes canalitzacions d’aigua, fet que podria estar relacionat amb la indústria del teixit. Amb la Memòria de la intervenció arqueològica realitzada al Solar núm. 14 de la Via Laietana de Barcelona: antic Cinema Princesa [6] es va documentar les fonamentacions de l’antic Cinema Princesa, així com un conjunt d’estructures corresponents a dipòsits i pous del s ss. XVIII i XIX. També es van documentar pous i murs de l’edat mitjana i moderna, així com una sitja d’època romana.[7][8]

Segons la Memòria de la intervenció arqueològica realitzada a la Llotja de Mar: sondejos arqueològics [9] es va poder documentar la construcció i les diferents reformes de la Llotja de Mar. Es van localitzar diversos murs d’època baixmedieval i moderna. I també un pòrtic, localitzant estructures del s. XVI-XVII (principalment dipòsits que s’utilitzaven per emmagatzemar gra). Al carrer Via Laietana 14 es va fer una intervenció en el que la seva Memòria del informe del seguiment arqueològic (Griñó, D. 2000) va destacar la troballa d’un mur, un pou de cronologia indeterminada i diferents fragments ceràmics.[7]

Amb la Memòria de la intervenció arqueològica al carrer Bòria 1-11,Via Laietana 22 i Princesa 1 i 13.[10] es va documentar dos murs, un d’ells de cronologia indeterminada i l’altre del segle XVII-XVIII. També es va trobar un paviment de rajoles hidràuliques així com un mur de finals del segle XIX o principis del segle XX. A la Memòria de la intervenció arqueològica efectuada als carrers Via Laietana 61, Via Laietana 49-71, Via laietana 55-66, carrer Comtal 31-37, carrer de les Magdalenes 12-14 i carrer de Tomàs Mieres 5-7 [11] es destaca la troballa de diversos murs del segle XVIII-XIX així com un dipòsit de la mateixa cronologia. Segons la Memòria de la intervenció arqueològica realitzada al carrer Joan Massana 2-8, Via Laietana 6 i Canvis Nous 2-6 [12] es va localitzar diferents infraestructures de carrer de finals del segle XIX – principis del s. XX, però no es va trobar cap tipus de material arqueològic.[7]

La Memòria de la intervenció arqueològica del carrer Àngel Baixeres 1-9 [13] documenta un mur del segle XIX i cap mena de material arqueològic. La Memòria del seguiment arqueològic a La Via Laietana 55-61 (Durà, B. 2004) va donar resultat negatiu en troballes arqueològiques. A l’any 2005 trobem tres memòries; la primera és la Memòria del seguiment arqueològic realitzat a la Plaça Antoni Maura 6, 10, Via Laietana 33, 39, 47, i el carrer Comtal 13. (Torres, D. 2005) on es documenta un paviment de llambordes del segle XIX; la segona és la Memòria de la intervenció arqueològica preventiva efectuada al carrer Argenteria 2 i 5-17, Via Laietana 20, Plaça de l’Àngel 5 [14] on s’especifica l’existència d’un mur paral·lel a l’actual línia de façana sense cap mena d’estratigrafia ni material associat; és molt possible que les restes pertanyin a l’immoble que va ocupar la parcel·la fins a la construcció de l’actual Via Laietana; i la tercera la Memòria de la intervenció arqueològica preventiva efectuada al carrer de l’argenteria 2 i Via Laietana 18 (parada Jaume I, línia 4 dels FMB) [15] on els resultats arqueològics van ser negatius.[7]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Arquitectura i urbanisme contemporanis». Web. Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: Juliol 2013].
  2. Santi Barjau. Sagnier, arquitecte. Barcelona 1858-1931. ISBN 978-84-612-0215-7, Pàg. 320 i 642.
  3. Fitxa patrimoni Hospital de Sant Pau de l'Aj.de Barcelona
  4. (Martín 1995)
  5. (Miró, N. 1997)
  6. (Bacaria, A; Griñó, D., 2000)
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 «Memòria de la intervenció Arqueològica preventiva Efectuada a la via laie Tana, 2-6, barcelona». Web. MUHBA. [Consulta: 22 juliol 2014].
  8. «Via Laietana». Carta Arqueològica de Barcelona. Barcelona: Servei d'Arqueologia de Barcelona Web (CC-BY-SA via OTRS).
  9. (Suau,L; Caballé, G; Abad, S. 2000)
  10. (Casas, J. 2002)
  11. (Orri, E. 2003)
  12. (Durà,B. 2004)
  13. (Muñoz, I. 2004)
  14. (Juan, Ll. 2005)
  15. (Griñó, D. 2005)

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Via Laietana Modifica l'enllaç a Wikidata
  • Francesc CARRERAS CANDI: La Via Layetana, substituint els carrers de la Barcelona mitgeval. Barcelona: Albert Martín, 1913.
  • Fuster, Joan; Nicolau, Antoni; Venteo, Daniel, dir. La construcció de la gran Barcelona: l'obertura de la Via Laietana 1908-1958, Barcelona, Museu d'Història de Barcelona, 2001.
  • Altresbarcelones.com: La construcció de la via A
  • MARTÍN I MENÉNDEZ, A.: Memòria de la intervenció arqueològica al carrer Jaume I. MUHBA, Servei d’Arqueologia. Barcelona 1995
  • •MIRÓ, N.: Memòria de la intervenció realitzada als carrers de l’Argenteria i Manresa. MUHBA, Servei d’Arqueologia. Barcelona

1997

  • MUÑOZ, I.: Memòria de la intervenció arqueològica al carrer Àngel Baixeras 1-9. Barcelona 2004
  • ORRI, E.: Memòria de la intervenció arqueològica efectuada als carrers de Via Laietana 49-71, Via Laietana 55-66, carrer Comtal 31-37, carrer de les Magdalenes 12-14 i carrer de Tomàs Mieres 5-7. Barcelona 2003
  • SUAU, L.: Memòria de la intervenció arqueològica realitzada a la Llotja de Mar: sondejos arqueològics. Barcelona 2000
  • TORRES, D.: Memòria del seguiment arqueològic realitzat a la Plaça Antoni Maura 6, 10; Via Laietana 33, 39, 47 i carrer Comtal 13 de Barcelona. Barcelona 2005