Via Llatina

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Via Llatina (Via Latina) fou una de les principals vies romanes que sortia de les portes de Roma. Probablement és la via més antiga de les vies romanes. Al segle IV aC ja s'esmenta la via però encara no era un camí regular sinó més aviat una expressió geogràfica. Existia probablement ja abans del 296 aC. Pirros d'Epir va avançar per aquesta via cap a Roma el 280 aC i Anníbal el 211 aC. En aquesta darrera ocasió la via ja era un camí regular.

La via acabava a Casilinum on s'unia a la via Àpia, si bé unes branques sortien de Teanum per Allifae i Telesia fins a Benevent. Dos vies subordinades eren la via Labicana i la via Praestina que sortien de Roma però s'unien després a la via Llatina.

Les estacions de la via Llatina entre Roma i Casilinum foren:

  • Ad Decimum
  • Roboraria
  • Ad Pictas
  • Compitum Anagninum
  • Ferentinum (Ferentino)
  • Frusino (Frosinone)
  • Fregellanum (Ceprano)
  • Fabrateria (San Gionanni in Carico)
  • Aquinum (Aquino)
  • Casinum (San Germano)
  • Teanum (Teano)
  • Cales (Calvi)
  • Casilinum (prop de Càpua)
  • Capua (Santa Maria)

La branca que portava a Benevent des Teanum passava per les següents estacions:

  • Allifae (Alife)
  • Telesia (Telese)
  • Beneventum
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Via Llatina Modifica l'enllaç a Wikidata