Via de 3 carbonis
La Via de 3 carbonis, també anomenada C3, és una de les tres vies metabòliques per a la fixació del carboni en la fotosíntesi a la majoria de les plantes. Les altres dues vies són la C4 i el MAC (metabolisme àcid de les crassulàcies, també anomenat CAM per les seves sigles en anglès).
Aquest procés converteix el diòxid de carboni i la ribulosa difosfat en fosfoglicerat a través de la següent reacció:
- CO₂ + RuBP → 2 3-fosfoglicerat
Aquesta reacció va ser descoberta per primera vegada per Melvin Calvin, Andrew Benson i James Bassham el 1950.[1] Aquesta reacció ocorre en totes les plantes com el primer pas de l'anomenat Cicle de Calvin-Benson.
Les plantes que segueixen la via de 4 carbonis (C4) obtenen el diòxid de carboni del malat i no pas de l'aire. Per això es diu que les plantes C3 són més eficaces que les C4 per capturar el CO₂ atmosfèric.
Ecologia de les plantes C3[modifica]
Les plantes que fan servir la via C3 (plantes C3) tendeixen a viure en zones on la intensitat solar és moderada, com també les temperatures, la concentració de diòxid de carboni es troben al voltant de 200 parts per milió o per sobre, i hi ha prou aigua en el sòl.
Les plantes C3 es van originar durant el Mesozoic i el Paleozoic abans que les plantes C4 i encara representen el 95% de la biomassa de la Terra. Les plantes C3 perden el 97% de l'aigua que absorbeixen per transpiració vegetal.[2]
Referències[modifica]
- ↑ «Forty years of photosynthesis and related activities». Interdisciplinary Science Reviews, vol. 22, 2, 1997, pàg. 138–148. DOI: 10.1179/isr.1997.22.2.138.
- ↑ Raven, J.A.; Edwards, D. «Roots: evolutionary origins and biogeochemical significance». Journal of Experimental Botany, vol. 52, 90001, 2001, pàg. 381–401. DOI: 10.1093/jexbot/52.suppl_1.381.