Vibrio parahaemolyticus

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Vibrio parahaemolyticus
imatge SEM de V. parahaemolyticus
imatge SEM de V. parahaemolyticus
Classificació científica
Regne: Eubacteria
Fílum: Proteobacteria
Classe: Gamma Proteobacteria
Ordre: Vibrionales
Família: Vibrionaceae
Gènere: Vibrio
Espècie: ''V. parahaemolyticus''
Nom binomial
Vibrio parahaemolyticus
(Fujino et al. 1951)
Sakazaki et al. 1963

Vibrio parahaemolyticus és un bacteri corbat gram negatiu que es troba en les aigües salobres[1] del mar, i quan s'ingereix causa malalties gastrointestinals en els humans.[1] V. parahaemolyticus és un organisme aeròbic facultatiu i no forma endospores com ho fan altres membres del gènere Vibrio, és mòtil amb un flagel simple i polar.[2]

Patogènesi[modifica | modifica el codi]

Com que la infecció pot ocórrer per la via fecal-oral, la ingestió de bacteris per marisc cru o poc cuinat (generalment les ostres) és la principal causa de la gastroenteritis aguda que provoca aquest bacteri.[3] També hi pot haver infeccions per ferides però són menys comunes que les alimentàries. No està encara del tot clar el mecanisme d'infecció de V. parahaemolyticus.[4]

Epidemiologia[modifica | modifica el codi]

Els brots tendeixen a concentrar-se al llarg de zones litorals durant l'estiu i principi de la tardor. A més de les ostres altres animals marins hi poden estar implicats com calamars, tonyina, sardines, crancs, gambes i bivalvs com ostres i cloïsses. El període d'inubació de 24 hores és seguit per una diarrea aquosa explosiva acompanyada de nàusees, vòmits , mals abdominals i de vegades febre. Els símptomes per Vibrio parahaemolyticus típicament es resolen en 72 hores però poden persistir fins 10 dies en individud immunodeficients. En la gran majoria dels casos la infecció està autolimitada i no cal tractament. En casos severs està indicat la substitució de fluids i electròlits.[2]

Addicionalment el nedar o treballar en zones afectades pot donar lloc a infeccions en ulls i orellles[5] com també en ferides obertes. Després de l'huracà Katrina,hi va haver 22 infeccions de ferides per vibrio de les quals 3 ho eren per V. parahaemolyticus i d'aquestes 2 van ser mortals.

Hostes[modifica | modifica el codi]

Els hostes de Vibrio parahaemolyticus inclouen:

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Plantilla:CDCDiseaseInfo
  2. 2,0 2,1 Ryan KJ; Ray CG (editors). Sherris Medical Microbiology. 4th. McGraw Hill, 2004. ISBN 0-8385-8529-9. 
  3. Finkelstein RA. Cholera, Vibrio cholerae O1 and O139, and Other Pathogenic Vibrios. In: Barron's Medical Microbiology (Barron S et al., eds.). 4th. Univ of Texas Medical Branch, 1996. (via NCBI Bookshelf) ISBN 0-9631172-1-1. 
  4. Baffone W, Casaroli A, Campana R, Citterio B, Vittoria E, Pierfelici L, Donelli G. «'In vivo' studies on the pathophysiological mechanism of Vibrio parahaemolyticus TDH(+)-induced secretion». Microb Pathog, vol. 38, 2-3, 2005, pàg. 133–7. DOI: 10.1016/j.micpath.2004.11.001. PMID: 15748815.
  5. Penland RL, Boniuk M, Wilhelmus KR. «Vibrio ocular infections on the U.S. Gulf Coast». Cornea, vol. 19, 1, 2000, pàg. 26–9. DOI: 10.1097/00003226-200001000-00006. PMID: 10632004.
  6. 6,0 6,1 Kumazawa NH, Kato E, Takaba T, Yokota T. (August) 1988. Survival of Vibrio parahaemolyticus in two gastropod molluscs, Clithon retropictus and Nerita albicilla. Nippon Juigaku Zasshi. 50(4): 918-24.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]