Vic

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 04:16, 7 març 2013 amb l'última edició de Legobot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Plantilla:Infotaula geografia políticaVic
Escut d'armes
Escut d'armes
Vista nocturna
Vista aèria
Vista hivernal
Imatge
Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 41° 55′ 49″ N, 2° 15′ 16″ E / 41.930379°N,2.254575°E / 41.930379; 2.254575
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya
Àmbit funcional territorialCatalunya Central
ComarcaOsona Modifica el valor a Wikidata
Capital de
CapitalVic Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Població humana
Població48.364 (2023) Modifica el valor a Wikidata (1.580,52 hab./km²)
Llars614 (1553) Modifica el valor a Wikidata
GentiliciVigatà, vigatana
Idioma oficialcatalà Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superfície30,6 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perGurri i Mèder Modifica el valor a Wikidata
Altitud484
Limita amb
Gurb
Malla
Muntanyola
Santa Eulàlia de Riuprimer
Santa Eugènia de Berga
Folgueroles
Calldetenes
Sant Bartomeu del Grau Modifica el valor a Wikidata
PatrociniMiquel dels Sants Modifica el valor a Wikidata
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataAlbert Castells i Vilalta (2023–) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal08500 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE08298 Modifica el valor a Wikidata
Codi IDESCAT082981 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb
Somoto (Nicaragua),
Torredonjimeno (Andalusia)
Lloc webvic.cat Modifica el valor a Wikidata

Vic és la capital de la comarca d'Osona, al centre-nord de Catalunya. La seva situació geogràfica, a només 69 km de Barcelona i 60 km de Girona, n'ha fet una de les capitals de la Catalunya central.

Toponímia

El nom d'aquest municipi s'escrivia antigament, i durant segles, en la forma Vich, en grafia tradicional. D'ençà de la primeria dels anys 1980, l'ortografia oficial és "Vic", en aplicació de les Normes ortogràfiques de l'Institut d'Estudis Catalans. La grafia Vich és manté en el cognom Vich, unes 3.000 persones el porten arreu[cal citació], i la forma Vich és la mateixa que porten les poblacions de nom igual a Occitània i Suïssa.

Història

Temple romà de Vic

El nom original llatí de la població fou Ausa, com en testimonien les monedes romanes i ibèriques que s'han conservat. La via romana més antiga documentada epigràficament a la península és la que enllaçava els poblats d'Iluro i el d'Ausa, construïda entre el 120 aC i el 110 aC.[1] En l'època visigòtica fou anomenada Ausona.

Durant els segles VIII i IX, Vic formà part de les marques que separaven les forces franques de les islàmiques. La ciutat fou destruïda el 788 durant una incursió musulmana. Posteriorment, només un dels barris (Vicus, barri en llatí) seria reconstruït, amb el nom de Vicus Ausonensis. D'ací en derivaria el nom de Vic quan Guifré el Pilós repoblà la part alta de la ciutat el 878, cedint el control de la part baixa al bisbe perquè s'hi fes la seu. A partir d'aquell moment, la ciutat seria governada conjuntament pel comte de Barcelona i el bisbe de Vic.

En el concili de Toluges del 1027, l'abat Oliba, bisbe de Vic, pactà amb els nobles i bisbes presents l'acord de Pau i Treva, que establia unes dates anuals en què la guerra era prohibida.

Durant el 18è segle la ciutat fou el primer focus de la rebel·lió contra la política centralista del rei Felip V, on va sorgir un grup molt actiu d'austriacistes coneguts com els vigatans. Fins i tot es va arribar a despenjar el retrat del rei del consistori municipal. Aquest conflicte esdevingué la Guerra de Successió Espanyola, que acabaria comportant que Catalunya perdés les seves llibertats.[2] Al llarg de la guerra, però, canviarien de postura en el transcurs de la guerra, per evitar problemes, depenent de l'exèrcit que apareixia a les rodalies de la ciutat.[3]


A primers del segle XX, Vic tenia 9.500 habitants. Durant els Jocs Olímpics del 1992, Vic acollí les competicions d'hoquei sobre patins.

Història eclesiàstica



Homenatge a la Pau i Treva, davant del campanar de la catedral de Vic

El bisbat de Vic és sufragani de l'arquebisbat de Tarragona.

La introducció del cristianisme a la zona fou de ben segur molt primerenca, com ho proven els diversos màrtirs d' Ausa esmentats en l'època de l'emperador Deci, i el seu bisbe és un dels primers citats. De cap, tanmateix, se'n sap el nom fins al 516, quan Cinidius apareix com un dels assistents al Concili provincial de Tarragona i Girona. Aquilinus (589-99) fou present al tercer concili de Toledo, Esteve al quart i a un que tingué lloc a Ègara, Dominus al sisè, Guericus, al vuitè; Wisefredus envià el seu vicari al tretzè, i assistí en persona al quinzè i al setzè. Aquest bisbe fou el darrer abans de la invasió musulmana.

La reconquesta de Vic començà en el temps de Lluís I el Pietós, que confià el govern de la ciutat al comte Borrell. Dels afers eclesiàstics en tenia cura l'arquebisbat de Narbona. El 826 la ciutat caigué novament en mans dels moros, fins que la recuperà Guifré el Pelós, comte de Barcelona. Aquest aconseguí que l'arquebisbe de Narbona consagrés Gotmar com a bisbe de Vic.

El bisbe Ató (960-72) és digne de menció com a gran promotor d'estudis. Molts estudiosos aprofitaren els avantatges oferts per les seva reforma, entre els que en destaca el monjo Gerbert d'Aurillac, que més endavant seria el Papa Silvestre II.

Segurament el bisbe més famós de Vic fou l'Abat Oliba, fill del comte de Besalú, que amb l'ajut d'Ermessenda de Carcassona, comtessa de Barcelona, construí i decorà ricament la catedral. La dedicació tingué lloc el 31 d'agost del 1038. En l'època del seu successor, Guillem de Balsareny hom trobà a Vic les relíquies dels sants patrons Llucià i Marcià. Berenguer Sunifred de Lluçà reformà el capítol catedralici, expulsant-ne els membres laxos i restablint l'observança regular.

Més recentment, Josep Morgades i Gili mereix atenció especial, perquè restaurà el monestir de Ripoll, en ruïnes per l'abandó i el pillatge, i en consagrà novament l'església l'1 de juliol del 1893. També fundà el Museu Arqueològic de Vic, on aplegà i conservà molts tresors medievals que s'havien guardat a les esglésies de la diòcesi. El succeí Josep Torras i Bages, bisbe i escriptor, i màxim representant del nacionalisme català conservador i catòlic.

D'entre els molts religiosos fills de la diòcesi en destaquen Sant Antoni Maria Claret.

Declaració d'independència

Estelada d'espelmes a la plaça Major de Vic

El 17 de setembre del 2012, Vic es proclamà Territori Català Lliure sent la primera capital de comarca de Catalunya en declarar-s'hi.[4]

Ubicació

Vic se situa al nord-est de Catalunya. És la capital de la comarca d'Osona i és al centre de la plana de Vic. Es troba a uns 69 km de Barcelona i a uns 60 km de Girona.

Educació [5]

Centres públics

  • Escola bressol Serra de Sanferm
  • Escola bressol Caputxins
  • Escola bressol Horta Vermella
  • Escola La Sínia (educació infantil i primària)
  • Escola Vic-Centre (educació infantil i primària)
  • Escola Andersen (educació infantil i primària)
  • Escola Doctor Joaquim Salarich (educació infantil i primària)
  • Escola Guillem de Mont-rodon - Sant Miquel (educació infantil i primària)
  • Escola Sentfores (educació infantil i primària)
  • Institut Jaume Callís (educació secundària obligatòria, batxillerat i cicles formatius de grau mitjà i superior)
  • Institut La Plana (educació secundària obligatòria i batxillerat)
  • Institut de Vic (educació secundària obligatòria, batxillerat i cicles formatius de grau mitjà i superior)
  • Escola d'Art i Superior de Disseny de Vic (batxillerat i cicles formatius de grau mitjà i superior)

Centres concertats

  • Centre Pedagogia Terapèutica Estel (educació especial)
  • Col·legi Santa Caterina de Siena (educació infantil i primària)
  • Col·legi Escorial (educació infantil i primària, educació secundària obligatòria i batxillerat)
  • Col·legi Pare Coll (educació infantil i primària i educació secundària obligatòria)
  • Col·legi Sagrat Cor (educació infantil i primària i educació secundària obligatòria)
  • Col·legi Sant Miquel dels Sants (educació infantil i primària, educació secundària obligatòria i batxillerat)

Centres privats

  • Centre de Perruqueria i Estètica Escola Taller (cicles formatius de grau mitjà i superior)
  • Centre d'Estudis el Seminari (cicles formatius de grau mitjà i superior)
  • Llar d'infants Sentfores
  • Llar d'infants Cucut
  • Llar d'infants El Meu Jardí
  • Llar d'infants L'Esquitx
  • Llar d'infants Vedruna

Altres Centres

Vista exterior de la Universitat de Vic
  • La Farinera, Centre d'Arts Visuals de Vic
  • Aula de Formació Continuada
  • Escola de Música i Conservatori de Vic (estudis musicals)
  • Centre de Formació d'Adults Miquel Martí Pol
  • Centre de Formació d'Adults de Vic
  • Centre de Normalització Lingüística d'Osona
  • Institut del Teatre Centre d'Osona
  • Escola d'Educadors d'Osona
  • Universitat de Vic (estudis universitaris)
  • Escola Oficial d'Idiomes d'Osona

També hi ha centres que ofereixen Programes de Qualificació Professional Inicial (PQPI).

Esports

Gastronomia

Article principal: Cuina d'Osona

La ciutat és famosa pels seus embotits. D'entre ells en sobresurt la llonganissa de Vic, però el més conegut és una de les seves variants comercials, el fuet.

Turisme i monuments

La plaça major amb un escenari del Mercat de Música Viva.

És una ciutat que mereix ser visitada doncs té un dels conjunts medievals més suggestius de Catalunya, que fou votat una de les set meravelles de Catalunya el 2007.[6] El centre del nucli antic és la plaça del Mercadal o plaça Major, que destaca diversos edificis modernistes, arcades i torres.

Dos dels monuments més importants són:

Es discuteix quina va ser la primera església catedralícia de Vic, si Sant Pere Apòstol o bé Santa Maria la Rodona. Durant segles els bisbes celebraren la primera Missa de Nadal a Santa Maria i la tercera, a Sant Pere. La molt antiga església de santa Maria fou reconstruïda des dels fonaments pel canonge Guillem Bonfil el 1140, i fou consagrada quaranta anys més tard pel bisbe Pere de Redorta. Hom l'aterrà el 1787 per fer espai per a la nova catedral.

La catedral original, de nau única, parets gruixudes i poques finestres, fou substituïda per la que edificà l'Abat Oliba. Dos-cents anys més tard, Ramon d'Anglesola ja publicava una carta pastoral exhortant els fidels a contribuir per la reparació de l'edifici. El 1401 el bisbe Diego de Heredia li afegí un transsepte, i el 1585 s'obrí la porta de Sant Joan. Amb el temps, però, una reconstrucció completa fou cada vegada més necessària, i cap a finals del segle disset hom enderrocà la catedral per fer-ne una de nova planta. La primera pedra del nou temple es posà el 24 de setembre del 1781, i es consagrà el 15 de setembre del 1803. És un edifici de disseny clàssic, una combinació dels estils dòric i toscà, amb una façana de pedra blanca enriquida amb una bonica balustrada. Té tres entrades, corresponent a les tres naus, i estàtues colossals dels seus sis patrons. L'interior és corinti. De la catedral medieval només se'n conservà l'altar d'alabastre, en l'estil gòtic, donatiu de principis del segle quinzè de Bernard Despujol, i el campanar i la cripta, romànics. D'entre les capelles laterals en destaca la de Sant Bernat Calbó (bisbe de Vic entre 1233 i 1243), que participà amb Jaume el Conqueridor en la conquesta de València. El claustre de dos pisos en estil gòtic és de gran bellesa. També es pot admirar la porta gòtica que mena a la sala capitular.

El seminari conciliar fou començat el 1635 per Gaspar Gil, i fou acabat per ordre del sant Pare Benet XIV pel bisbe Manuel Muñoz Guil el 1748. El seminari modern se situa a l'antiga escola dels jesuïtes. Alguns dels preveres que s'hi han format han tingut molta anomenada, com el filòsof Jaume Balmes i el poeta Jacint Verdaguer, autor de L'Atlàntida. El palau episcopal fou destruït en la Guerra dels Segadors, i no fou refet completament fins al bisbe Francesc de Veyán y Mola, a començaments del segle XIX. El seminari acull també el Museu arqueològic de Vic.

Museus

Economia

Durant segles, l'activitat industrial i comercial principal de la ciutat ha estat la indústria tèxtil, avui gairebé desapareguda. Les explotacions ramaderes i les indústries transformadores del sector primari conviuen amb un teixit industrial molt diversificat, i amb un sector comercial i de serveis en creixement. La millor mostra d'aquesta economia viva és el Mercat del Ram, la fira més tradicional i important de la ciutat. És així mateix ciutat universitària, amb estudiants d'arreu d'Osona i de les comarques interiors de Catalunya, sense oblidar un bon nombre d'habitants de l'àrea de Barcelona que acudeixen a la ciutat amb tren. El centre històric és ple de bars, restaurants, associacions, tallers i oficines que testimonien la vitalitat econòmica de Vic.

Des de 1989 organitza anualment el "Mercat de Música Viva de Vic", una de les fires musicals més importants. La ciutat és famosa per les seves botifarres i altres derivats del porc, especialment el fuet, una botifarra curada prima. La fabricació de botifarres curades i embotits és hereva de la llarga tradició de la plana de Vic a la indústria porcina.

Demografia

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
592 545 614 4.911 9.193 14.343 13.087 12.113 12.105 12.720

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
13.992 15.005 15.516 16.975 20.303 25.906 30.057 29.078 28.971 28.971

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
30.397 30.739 31.533 33.935 36.571 38.747 38.964 40.422 41.191
 41.956

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
43.287
 45.040
 47.630
 47.545 - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)  Modifica el valor a Wikidata

El 1936 incorpora Sentfores.

Política

Resultats electorals - Vic, 2011 [8]
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % vots
Convergència i Unió Josep Maria Vila d'Abadal Serra 5.013 8 33,4%
Plataforma per Catalunya Josep Anglada i Rius 2.993 5 19,94%
Candidatura d'Unitat Popular Georgina Rieradevall Tarrés 1.626 2 10,83%
Partit dels Socialistes de Catalunya - Progrés Municipal Josep Burgaya i Riera 1.318 2 8,78%
Esquerra Republicana de Catalunya - Acord Municipal Joan López Carol 1.284 2 8,55%
ICV-EUiA-EPM Xavier Tornafoch i Yuste 855 1 5,7%
Solidaritat Catalana per la Independència Iban Lapeira i Pratdesaba 815 1 5,43%
Partit Popular Pedro Chumillas i Zurilla 411 2,74%
En blanc 695 4,63%
Nuls 270 1,77%
Total 15.277 21

Vigatans il·lustres

Categoria principal: Vigatans

Vegeu també

Referències

  1. ↑ David Farell i Garrigós i Francesc Lladó i Tubau, La via romana de Parpers
  2. ↑ Coll, Maria «L'aposta catalana». Especial 1714. Monogràfic de la Revista Sàpiens [Barcelona], núm. 108, setembre 2011, p.24-27. ISSN: 1695-2014.
  3. ↑ Mata, Jordi «6 batalles decisives». Especial 1714. Monogràfic de la Revista Sàpiens [Barcelona], núm. 108, setembre 2011, p.32-37. ISSN: 1695-2014.
  4. ↑ http://www.el9nou.cat/noticies_o_0_/26487/vic,_territori_catala_lliurel
  5. ↑ [1]
  6. ↑ ccc.cat
  7. ↑ AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 131-132. ISBN 84-393-5437-1. 
  8. ↑ [enllaç sense format] http://www.naciodigital.cat/osona/municipals2011/municipi/24298

Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
 Commons
Viquidites
Viquidites
 Viquidites Modifica el valor a Wikidata
Viquinotícies
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Vic&oldid=11150352»