Vicenç Ferrer i Moncho

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Sant Vicent Ferrer».
Vicenç Ferrer i Moncho

Vicenç Ferrer i Moncho
Naixement 9 d'abril de 1920
Barcelona
Defunció 19 de juny de 2009 (als 89 anys)
Anantapur (Índia)
Ocupació missioner

Vicenç Ferrer i Moncho (Barcelona, 9 d'abril de 1920 - Anantapur, Índia, 19 de juny de 2009), conegut internacionalment com a Vicenç Ferrer, fou un missioner primer jesuïta i després laic, a l'Índia, a la regió d'Anantapur. És considerat una de les persones més actives en l'ajuda, solidaritat i cooperació amb els desfavorits del tercer món, creador de la fundació que porta el seu nom i nominat dues vegades al Premi Nobel de la Pau.

Biografia[modifica | modifica el codi]

La seva família era originària de Gandia (comarca de la Safor).[1] Després de ser ordenat sacerdot va ingressar a la Companyia de Jesús el 1944 per traslladar-se el 1952 a Mumbai, a l'Índia, on per primera volta va prendre contacte amb el país i amb la pobresa que afectava gran part dels habitants. En la seva primera missió a la ciutat de Manmad, a l'estat de Maharashtra, va posar en marxa un nou sistema de treball entre els pagesos de la zona que consistia a facilitar-los una petita ajuda econòmica i l'assessorament tècnic per obtenir aigua per als cultius. Si el pagès tornava, sense interessos, la quantitat prestada, se seguia el mateix mètode amb els altres pagesos. També va organitzar cooperatives petites per a l'excavació de pous, canalitzacions per a l'abastiment d'aigua i parcel·les petites de regadiu. Mentrestant, Ferrer també impulsava ja la construcció de dues escoles, un hospital i dues residències per als gairebé mil alumnes.

Des del principi de la seva tasca va despertar grans simpaties entre els camperols indis, però no entre les classes dirigents, econòmiques i polítiques, que veien en la seva tasca una amenaça fins que van aconseguir una ordre d'expulsió del país. No obstant això, milers de pagesos, amb el suport d'intel·lectuals, polítics i líders religiosos, van organitzar una marxa de 250 km per protestar contra aquesta ordre. Finalment, la primera ministra d'aleshores, Indira Gandhi, va reconèixer l'enorme tasca social que duia a terme Ferrer, va revocar l'ordre i li va permetre d'instal·lar-se a l'Índia, fet que es va esdevenir el 1969.

En tornar es va instal·lar a Anantapur a l'estat d'Andhra Pradesh, una de les zones més pobres del país, amb un alt grau de desertització i sense educació ni sanitat. Des d'aquí Ferrer va treballar al llarg d'aquests anys per a combatre la pobresa i fins a dos milions i mig de persones s'han vist beneficiades dels seus projectes d'ajuda i cooperació als més necessitats. Però, una vegada més, l'arribada de Ferrer va causar recels entre els líders locals i van pressionar-lo perquè abandonés la zona fins al punt d'intentar empresonar-lo. Finalment, Ferrer va denunciar aquest abús i va obtenir una sentència favorable que va crear jurisprudència.

Abandonà la Companyia de Jesús l'any 1972 i posteriorment es va casar amb l'anglesa Anne Perry i fundar l'organització Rural Development Trust (RDT, Fons de Desenvolupament Rural). Des de 1996 compta amb la seva pròpia fundació, la Fundació Vicente Ferrer, a través de la qual organitza tota la seva activitat.

Ferrer morí el 19 de juny de 2009,[2] d'una embòlia, després d'haver patit un accident vascular cerebral el 19 de març. Es trobava a Anantapur i acompanyat de la seva dona i fills on milers de persones van acostar-se per homenatjar-lo a la capella ardent. Va ser nominat al Premi Nobel de la Pau, que finalment guanyà Barack Obama.

Distincions[modifica | modifica el codi]

Ha estat nominat diverses vegades a Premi Nobel de la Pau. Va publicar el llibre La trobada amb la realitat per Columna. L'any 1991 va rebre el Memorial per la Pau "Josep Vidal i Llecha". L'any 1998 va rebre el Premi Príncep d'Astúries de la Concòrdia juntament amb Nicolás Castellanos, Joaquín Sanz Gadea i Muhammad Yunus. El 1999 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi, concedida per la Generalitat de Catalunya. L'any 2000 li fou concedida la Medalla d'Or de la Ciutat de Barcelona. La UNESCO també va premiar-lo amb el nomenament de Personatge destacat de la història del segle XX, l'any 2001.

Per la seva banda, la Fundació Vicenç Ferrer ha estat premiada, entre d'altres, amb la Medalla d'Or del Treball, concedida per l'estat d'Andhra Pradesh, l'any 2000; i el reconeixement de la Comissió Europea com a millor ONG participant en les tasques de rescat i reconstrucció després del terratrèmol de Gujarat, l'any 2001. Fou guardonat amb el Premi Català de l'Any 2008 pels lectors d'El Periódico.

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]