Vicenç Llorca i Berrocal
De Viquipèdia
Vicenç Llorca i Berrocal (Barcelona, 1965) és un escriptor català. Llicenciat en filologia catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona, ha estat secretari general de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (1991-1996), membre de la Junta del Congrés d'Escriptors Europeus (1994-1996), director de la Secretaria de Relacions Culturals de la Generalitat de Catalunya (1996-2000), cap del Gabinet del Conseller de Cultura i director general de Promoció Cultural (2000-2004). També és membre del PEN Català i l'AILLC.
Ha col·laborat a les publicacions La Vanguardia, Diari de Barcelona, El Temps, Lletra de Canvi, Leer, Cultura, Faig, El Sol, Avui, Serra d'Or i El Punt. El 1995 va guanyar el Premi Vicent Andrés Estellés de poesia.
Taula de continguts |
[modifica] Obres
[modifica] Investigació i divulgació
- Història dels ulls : la pintura de J.M. Puigmartí, 1996
[modifica] Poesia
- La pèrdua., 1987
- Places de mans, 1989
- L'amic desert, 1992
- Atles d'aigua, 1995
- Cel subtil, 1999
- Paraula del món : antologia 1983-2003, 2004
- Ciutats del vers, 2005
- De les criatures més belles, 2006
- L'últim nord (2008), Premi Vicent Andrés Estellés de Burjassot
[modifica] Biografies
- Petita història de Josep Maria de Sagarra, 1994
- Enric Monjo. La realitat de la figura, 2006
[modifica] Estudis literaris
- Màrius Sampere: assaig de revisió del realisme històric, 1989
- Salvar-se en la paraula: introducció a la novel·lística de Miquel Àngel Riera, 1995
- L'entusiasme reflexiu, 1997
- Panorama de la literatura catalana (amb Isidor Cònsul, Alexandre Broch i Huesa)., 1998
- En absència de l'àngel, 2000
[modifica] Descripció i viatges
- Quadres colomencs, 1986
- Places de Catalunya, 2003
