Vicenç Piera i Pañella

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Vicenç Piera
Informació personal
Nom complet Vicenç Piera i Pañella
Data de naixement 11 de juny de 1903
Lloc de naixement Barcelona (Catalunya)
Data de mort    13 de juny de 1960 (als 57 anys)[1][2]
Lloc de mort    Barcelona (Catalunya)
Equip
Posició Extrem
Equips juvenils
Centre d'Esports de Sants
Equips professionals
Anys Equip PJ (gols)
1920-1933 FC Barcelona 53 {4)
Selecció nacional
1922-1931
1924-1931[3]
Espanya Espanya
Catalunya Catalunya
015 0(2)

1 Partits jugats i gols només a la Lliga.

Vicenç Piera i Pañella, conegut pel sobrenom de "La Bruixa" (Barcelona, 11 de juny de1903 – 13 de juny de 1960) va néixer al barri barceloní de Les Corts, tot i que començà a jugar defensant els colors del Centre d'Esports de Sants.[4] Va ser un dels millors extrems drets de la història del FC Barcelona, membre del Barça de l'edat d'or, on va jugar des de la temporada 1920/21 fins a la 1932/33 i disputà un total de 395 partits, aconseguint 123 gols.

Començà les seves activitats en el Centre d'Esports de Sants, on ingressà amb tretze anys. El 1921 entrà a formar part de l'equip del Futbol Club Barcelona. En aquest club jugà en tots els llocs de la davantera abans de figurar com a extrem dret, caràcter amb el que precisament assoliria el seu major prestigi, tant en el Barça com en la selecció nacional. Ocupà per primera vegada aquest lloc en renyida competició entre una selecció catalana i el Barça, el setembre de 1921. En aquest últim any aconseguí vint-i-dos gols pel seu equip. Dóna la mesura de la seva vàlua esportiva el seu brillant paper en un conjunt que contava amb figures com Samitier, Alcántara, i Zamora.

No passaren inadvertides les seves magnífiques facultats, que el portaren a figurar com a internacional quinze vegades, la primera el 17 de desembre de 1922, en el partit jugat entre Portugal i Espanya. Foren sempre característiques de la seva actuació, el seu amor propi com a esportista, la precisió en el passi i la seguretat en el toc de pilota.

Retirat del futbol com a jugador, va mantenir una relació afectiva amb el Club que li'n devia tant esplèndides jornades. Poc temps abans de morir, se li rendí un homenatge popular, amb ocasió d'haver-li estat concedida la medalla al Mèrit Esportiu per la Federació Catalana de Futbol. Els veterans aficionats al futbol consideren inoblidable la davantera que, amb Piera com extrem dret, formaren Alcántara, Martínez, Josep-Climent Gràcia i Bosch i Sagi.

Fou fins al final dels seus dies, molt sol·licitada la seva presencia en col·loquis, xerrades i reunions, pel record de les grans èpoques que la seva figura representava i pel vivaç enginy i el molt barceloní humorisme de la seva conversa.

Palmarès[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «El futbolista y la ciudad» (en castellà) p.5. La Vanguardia, 14 de juny de 1960. [Consulta: 18 de març de 2012].
  2. «Necrológicas» (en castellà) p.29. La Vanguardia, 14 de juny de 1960. [Consulta: 18 de març de 2012].
  3. Antoni Closa, Jaume Rius. Selecció Catalana de Fútbol: nou dècades d'història. Any 1999. Editorial Jaume Rius. ISBN 8492294434
  4. «Galería de internacionales: Vicente Piera Pañella» (en castellà) p.27. Mundo Deportivo, 16 de juliol de 1988.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]