Vicenç Villatoro i Lamolla

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Vicenç Villatoro)
Infotaula de personaVicenç Villatoro i Lamolla

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement22 gener 1957 Modifica el valor a Wikidata (67 anys)
Terrassa (Vallès Occidental) Modifica el valor a Wikidata
3r Director Centre de Cultura Contemporània de Barcelona
15 novembre 2014 – 2018
← Marçal SintesJudit Carrera Escudé →
President Institut Ramon Llull
31 gener 2011 – 3 octubre 2013
President Fundació Ramon Trias Fargas
2004 – 2008
Director Fundació Enciclopèdia Catalana
2002 – 2003
Director Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals
2002 – 2004
Diputat al Parlament de Catalunya
5 novembre 1999 – 4 abril 2002 – Teresa Capilla i Pujol →

Circumscripció electoral: Barcelona
Director Avui
1993 – 1996 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, director de programa, periodista, catedràtic, guionista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorCentre de Cultura Contemporània de Barcelona, director (2014–2018)
TV3
El Correo Catalán
Diari de Terrassa
Universitat Autònoma de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
PartitConvergència Democràtica de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Participà en
31 març 2016Manifest Koiné Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsAleix Villatoro i Oliver Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webvillatoro.cat Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0898159 Modifica el valor a Wikidata

Vicenç Villatoro i Lamolla (Terrassa, Vallès Occidental, 22 de gener de 1957)[1] és un escriptor, periodista i polític català.

Com a escriptor ha publicat especialment llibres de narrativa, que han obtingut alguns dels premis més importants de la literatura catalana. Alguns d'aquests títols s'han traduït al castellà, l'alemany, el francès i l'italià. Ha publicat també obres de poesia, assaig d'actualitat, memorialística i narrativa infantil i juvenil. És autor de lletres de cançons i guions cinematogràfics i ha estat comissari de diverses exposicions, com «Escolta, Espanya», «Cataluña, tierra de acogida» i «Veus».

Com a periodista ha treballat a les redaccions de Diari de Terrassa, El Correo Catalán i TV3, especialment a les àrees de cultura. Ha dirigit el diari Avui, la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió i diversos programes culturals a TV3 i el Canal 33, com Trossos, Crònica tres, Millenium i De llibres. Col·labora habitualment en mitjans escrits i audiovisuals com el diari Ara, Catalunya Ràdio, TV3, Revista de Catalunya i El Temps, entre molts d'altres. Ha estat professor de gèneres d'opinió periodística a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). En l'àmbit públic, ha estat director general de Promoció Cultural de la Generalitat, director de l'Institut Ramon Llull i de la Fundació Ramon Llull, membre del consell d'administració de BTV, diputat al Parlament de Catalunya per CDC [2] i director del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB).[3]

Biografia[modifica]

Villatoro va néixer a Terrassa. La seva mare, Teresa Lamolla, era filla d'un militant d'Estat Català, Artur Lamolla.[4]

Periodista[modifica]

Llicenciat en Ciències de la Informació. Va treballar a diversos mitjans, com el Diari de Terrassa o El Correo Catalán, on va ser cap de la secció de cultura i espectacles. Posteriorment va dirigir el diari Avui entre 1993 i 1996. També ha col·laborat amb diversos mitjans escrits, com Catalunya Ràdio, l'Avui, El Periódico de Catalunya,[5] El País. També publica un article diari a l'Ara.

A televisió ha estat cap de la secció de cultura de TV3, director i presentador dels programes Trossos i Crònica 3 i presentador del programa Millenium. Ha estat també el presentador del programa De llibres, al Canal 33. Entre 2002 i 2004 va ser director general de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió.

Escriptor[modifica]

La seva tasca d'escriptor s'ha traduït en una trentena d'obres publicades, algunes de les quals reconegudes per premis literaris de l'entitat del Sant Jordi. Ha publicat 12 novel·les. Destaquen Evangeli gris, Memòria del traïdor, La claror de juliol, Hotel Europa i La ciutat del fum. Algunes de les seves obres han estat traduïdes al castellà i a l'alemany. També cal destacar que va formar part del col·lectiu Ofèlia Dracs.

Carrera política i càrrecs institucionals[modifica]

Altres càrrecs importants que ha ocupat són el de director general de Promoció Cultural de la Generalitat de Catalunya (1997-2000), director cultural de la Fundació Enciclopèdia Catalana (2002-2003) i director general de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (2002-2004).[6] Militant de Convergència Democràtica de Catalunya,[7] entre 1999 i el 2002 va ser diputat al Parlament de Catalunya per Convergència Democràtica de Catalunya dins les llistes de Convergència i Unió a Barcelona.[8]

Entre 2004 i 2008 presidí la Fundació Ramon Trias Fargas. Va formar part del patronat de la Fundació Centre d'Estudis Jordi Pujol i de la Fundació Catalunya Oberta.[9] També és membre del Consell Consultiu de la Plataforma per la Llengua. Ha estat professor de Gèneres d'Opinió a la Facultat de Ciències de la Informació de la UAB.

Fou president de l'Institut Ramon Llull entre el 31 de gener de 2011 i el 3 d'octubre de 2013.[10][11] Actualment, forma part del consell d'Administració d'Informació i Comunicació de Barcelona, la societat municipal que gestiona BTV, Barcelona FM i el portal BTVNoticies.cat.[12] El 2014 substituí Marçal Sintes com a director del CCCB,[13]càrrec que ocupà fins 2018; tant el nomenament de Marçal Sintes, en substitució de Josep Ramoneda, com el de Vicenç Villatoro es van fer sense concurs públic.[14]

El setembre de 2022, després d'un any en el càrrec, renuncià per motius personals a la presidència del Memorial Democràtic de Catalunya i fou substituït per Enric Pujol i Casademont.[15]

Entre altres activitats ha estat també comissari de les exposicions Escolta, Espanya, Catalunya, tierra de acogida i Veus.

Obra[modifica]

Narrativa breu[modifica]

  • 1983 — Passeu, passeu

Novel·la[modifica]

  • 1981 — Papers robats que cremen
  • 1982 — Evangeli gris
  • 1984 — País d'Itàlia
  • 1986 — Els anys a ciutat
  • 1987 — Les illes grogues: tres novel·les romàntiques
  • 1987 — Entre batalles
  • 1990 — Titànic
  • 1992 — Hotel Europa
  • 1996 — Memòria del traïdor
  • 1997 — La claror del juliol
  • 1997 — Tres dies de glòria
  • 2001 — La ciutat del fum
  • 2004 — La derrota de l'àngel
  • 2005 — La dona a la finestra
  • 2010 — Tenim un nom
  • 2011 — Moon River
  • 2014 — Un home que se'n va (Proa)
  • 2016 — El retorn dels Bassat (La Magrana)[16]
  • 2021 — La casa dels avis (Proa)
  • 2022 — Tren a Maratea (Proa)
  • 2024 — Urgell. La febre de l’aigua (Proa)[17]

Poesia[modifica]

  • 1974 — Passió, mort i resurrecció de Nostre Senyor Jesucrist
  • 1978 — Les banderes, tampoc
  • 1981 — Els arbres vora els marges
  • 1988 — Cartografies
  • 2011 — Sense invitació

No ficció[modifica]

  • 1989 — A l'inrevés (dietari)
  • 1998 — L'ofici de mirar: dietari 1989-1997
  • 2000 — De part del pare
  • 2004 — Catalunya després del tripartit
  • 2005 — Crear Europa, reconstruir Occident
  • 2005 — Els jueus i Catalunya
  • 2007 — L'engany. El segon tripartit o la desnacionalització de Catalunya.
  • 2012 — Amb Déu o sense. Quaranta cartes creuades, amb Francesc Torralba, (Fragmenta. ISBN 978-84-92416-54-7[18] (en castellà, ISBN 978-84-92416-61-5)[19]
  • 2012 — Llibre d'actes (1998-1999)
  • 2018 — Massa foc: diàlegs extremament apòcrifs entre Savonarola i Maquiavel

Premis i reconeixements[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Vicenç Villatoro i Lamolla». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Vicenç Villatoro i Lamolla». web. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 17 febrer 2016].
  3. Aragay, Ignasi «Vicenç Villatoro serà el nou director del CCCB». Diari Ara, 14-10-2014 [Consulta: 20 octubre 2014].
  4. Vicenç Relats «Vicenç Villatoro». Vallesos, 11, Primavera-estiu 2016, pàg. 18-26. ISSN: 2014-1882 [Consulta: 4 juny 2016].
  5. Vicenç Villatoro i Lamolla al Qui és Qui de les Lletres Catalanes
  6. «Vicenç Villatoro i Lamolla». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  7. Palmer, Jordi. «Villatoro: «Monago ha de llegir el llibre si creu que hem d'anar al psiquiatre»». Terrassa: Nació Digital, 20-11-2014. [Consulta: 2 novembre 2015].
  8. Diputats de la VI Legislatura
  9. «El Centro de Estudios Jordi Pujol se disuelve porque considera "muy difícil" seguir recibiendo fondos». CatalunyaPlural.cat, 08-09-2014. [Consulta: 8 setembre 2014].
  10. «El Govern Balear dona llum verda a la proposta catalana de nomenar Vicenç Villatoro nou president de l'Institut Ramon Llull». 3cat24.cat, 21-01-2011. [Consulta: 11 gener 2022].
  11. «Vicenç Villatoro deixa l'Institut Ramon Llull i el substituirà Àlex Susanna». Ara, 03-10-2013.
  12. Castellví Roca, Albert «L'Ajuntament dona llum verda a la nova ràdio municipal de Barceloan». Diari Ara, 28-07-2014 [Consulta: 3 agost 2014].
  13. Aragay, Ignasi «Vicenç Villatoro serà el nou director del CCCB». Ara, 14-10-2014 [Consulta: 20 octubre 2014].
  14. Palau, Maria «Vicenç Villatoro, al CCCB». El Punt Avui, 15-10-2014 [Consulta: 30 octubre 2014].
  15. «Enric Pujol, relleu de Vicenç Villatoro en el Memorial Democràtic». ElPuntAvui.cat, 13-09-2022. [Consulta: 13 setembre 2022].
  16. «Tot és història». Cultura, 22-01-2017, pàg. 37.
  17. J.B. «"El Canal d'Urgell té una història molt cinematogràfica"». Segre, 06-02-2024, pàg. 41.
  18. «'Amb Déu o sense'». Catalunya Ràdio - Els matins, 14-03-2012.
  19. «Debate "Con o sin Dios"». RTVE - Para todos la 2, 03-10-2012.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vicenç Villatoro i Lamolla


Premis i fites
Precedit per:
Lluís-Anton Baulenas i Setó
La felicitat
Premi Prudenci Bertrana de novel·la
2001
Succeït per:
Jordi Arbonès i Freixas
Matèria fràgil
Precedit per:
Joan Agut i Rico
Pastís de noces
Premi Carlemany per al foment de la lectura
2004
Succeït per:
Francesc Puigpelat i Valls
Els llops