Vicenç Villatoro i Lamolla

Vicenç Villatoro i Lamolla

Biografia
Naixement	22 gener 1957 (67 anys) Terrassa (Vallès Occidental)
3r Director Centre de Cultura Contemporània de Barcelona
15 novembre 2014 – 2018 ← Marçal Sintes – Judit Carrera Escudé →
President Institut Ramon Llull
31 gener 2011 – 3 octubre 2013
President Fundació Ramon Trias Fargas
2004 – 2008
Director Fundació Enciclopèdia Catalana
2002 – 2003
Director Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals
2002 – 2004
Diputat al Parlament de Catalunya
5 novembre 1999 – 4 abril 2002 – Teresa Capilla i Pujol → Legislatura: sisena legislatura de la Catalunya autonòmica Circumscripció electoral: Barcelona
Director Avui
1993 – 1996
Activitat
Lloc de treball	Barcelona
Ocupació	polític, director de programa, periodista, catedràtic, guionista
Ocupador	Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, director (2014–2018) TV3 El Correo Catalán Diari de Terrassa Universitat Autònoma de Barcelona
Partit	Convergència Democràtica de Catalunya
Membre de	Ofèlia Dracs Plataforma per la Llengua
Participà en
31 març 2016	Manifest Koiné
Família
Fills	Aleix Villatoro i Oliver
Premis (2018)  premi Carles Rahola d'assaig (2010)  premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull (2006)  Premi de Literatura Infantil El Vaixell de Vapor (2004)  Premi Carlemany per al foment de la lectura (2003)  premi 31 de Desembre (2001)  Premi Prudenci Bertrana de novel·la (1991)  Premi Documenta de narrativa (1988)  premi Òmnium de Televisió, per l'obra Crònica 3 (1987)  Premi Ciutat de Barcelona (1983)  Premi Sant Joan de narrativa (1981)  Premi Sant Jordi de novel·la (1980)  Premi Joaquim Ruyra de narrativa juvenil
Lloc web	villatoro.cat

Vicenç Villatoro i Lamolla (Terrassa, Vallès Occidental, 22 de gener de 1957) és un escriptor, periodista i polític català.

Com a escriptor ha publicat especialment llibres de narrativa, que han obtingut alguns dels premis més importants de la literatura catalana. Alguns d'aquests títols s'han traduït al castellà, l'alemany, el francès i l'italià. Ha publicat també obres de poesia, assaig d'actualitat, memorialística i narrativa infantil i juvenil. És autor de lletres de cançons i guions cinematogràfics i ha estat comissari de diverses exposicions, com «Escolta, Espanya», «Cataluña, tierra de acogida» i «Veus».

Com a periodista ha treballat a les redaccions de Diari de Terrassa, El Correo Catalán i TV3, especialment a les àrees de cultura. Ha dirigit el diari Avui, la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió i diversos programes culturals a TV3 i el Canal 33, com Trossos, Crònica tres, Millenium i De llibres. Col·labora habitualment en mitjans escrits i audiovisuals com el diari Ara, Catalunya Ràdio, TV3, Revista de Catalunya i El Temps, entre molts d'altres. Ha estat professor de gèneres d'opinió periodística a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). En l'àmbit públic, ha estat director general de Promoció Cultural de la Generalitat, director de l'Institut Ramon Llull i de la Fundació Ramon Llull, membre del consell d'administració de BTV, diputat al Parlament de Catalunya per CDC i director del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB).

Biografia

Villatoro va néixer a Terrassa. La seva mare, Teresa Lamolla, era filla d'un militant d'Estat Català, Artur Lamolla.

Periodista

Llicenciat en Ciències de la Informació. Va treballar a diversos mitjans, com el Diari de Terrassa o El Correo Catalán, on va ser cap de la secció de cultura i espectacles. Posteriorment va dirigir el diari Avui entre 1993 i 1996. També ha col·laborat amb diversos mitjans escrits, com Catalunya Ràdio, l'Avui, El Periódico de Catalunya, El País. També publica un article diari a l'Ara.

A televisió ha estat cap de la secció de cultura de TV3, director i presentador dels programes Trossos i Crònica 3 i presentador del programa Millenium. Ha estat també el presentador del programa De llibres, al Canal 33. Entre 2002 i 2004 va ser director general de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió.

Escriptor

La seva tasca d'escriptor s'ha traduït en una trentena d'obres publicades, algunes de les quals reconegudes per premis literaris de l'entitat del Sant Jordi. Ha publicat 12 novel·les. Destaquen Evangeli gris, Memòria del traïdor, La claror de juliol, Hotel Europa i La ciutat del fum. Algunes de les seves obres han estat traduïdes al castellà i a l'alemany. També cal destacar que va formar part del col·lectiu Ofèlia Dracs.

Carrera política i càrrecs institucionals

Altres càrrecs importants que ha ocupat són el de director general de Promoció Cultural de la Generalitat de Catalunya (1997-2000), director cultural de la Fundació Enciclopèdia Catalana (2002-2003) i director general de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (2002-2004). Militant de Convergència Democràtica de Catalunya, entre 1999 i el 2002 va ser diputat al Parlament de Catalunya per Convergència Democràtica de Catalunya dins les llistes de Convergència i Unió a Barcelona.

Entre 2004 i 2008 presidí la Fundació Ramon Trias Fargas. Va formar part del patronat de la Fundació Centre d'Estudis Jordi Pujol i de la Fundació Catalunya Oberta. També és membre del Consell Consultiu de la Plataforma per la Llengua. Ha estat professor de Gèneres d'Opinió a la Facultat de Ciències de la Informació de la UAB.

Fou president de l'Institut Ramon Llull entre el 31 de gener de 2011 i el 3 d'octubre de 2013. Actualment, forma part del consell d'Administració d'Informació i Comunicació de Barcelona, la societat municipal que gestiona BTV, Barcelona FM i el portal BTVNoticies.cat. El 2014 substituí Marçal Sintes com a director del CCCB,càrrec que ocupà fins 2018; tant el nomenament de Marçal Sintes, en substitució de Josep Ramoneda, com el de Vicenç Villatoro es van fer sense concurs públic.

El setembre de 2022, després d'un any en el càrrec, renuncià per motius personals a la presidència del Memorial Democràtic de Catalunya i fou substituït per Enric Pujol i Casademont.

Entre altres activitats ha estat també comissari de les exposicions Escolta, Espanya, Catalunya, tierra de acogida i Veus.

Obra

Narrativa breu

• 1983 — Passeu, passeu

Novel·la

• 1981 — Papers robats que cremen
• 1982 — Evangeli gris
• 1984 — País d'Itàlia
• 1986 — Els anys a ciutat
• 1987 — Les illes grogues: tres novel·les romàntiques
• 1987 — Entre batalles
• 1990 — Titànic
• 1992 — Hotel Europa
• 1996 — Memòria del traïdor
• 1997 — La claror del juliol
• 1997 — Tres dies de glòria
• 2001 — La ciutat del fum
• 2004 — La derrota de l'àngel
• 2005 — La dona a la finestra
• 2010 — Tenim un nom
• 2011 — Moon River
• 2014 — Un home que se'n va (Proa)
• 2016 — El retorn dels Bassat (La Magrana)
• 2021 — La casa dels avis (Proa)
• 2022 — Tren a Maratea (Proa)
• 2024 — Urgell. La febre de l’aigua (Proa)

Poesia

• 1974 — Passió, mort i resurrecció de Nostre Senyor Jesucrist
• 1978 — Les banderes, tampoc
• 1981 — Els arbres vora els marges
• 1988 — Cartografies
• 2011 — Sense invitació

No ficció

• 1989 — A l'inrevés (dietari)
• 1998 — L'ofici de mirar: dietari 1989-1997
• 2000 — De part del pare
• 2004 — Catalunya després del tripartit
• 2005 — Crear Europa, reconstruir Occident
• 2005 — Els jueus i Catalunya
• 2007 — L'engany. El segon tripartit o la desnacionalització de Catalunya.
• 2012 — Amb Déu o sense. Quaranta cartes creuades, amb Francesc Torralba, (Fragmenta. ISBN 978-84-92416-54-7 (en castellà, ISBN 978-84-92416-61-5)
• 2012 — Llibre d'actes (1998-1999)
• 2018 — Massa foc: diàlegs extremament apòcrifs entre Savonarola i Maquiavel

Premis i reconeixements

• 1979 — Martí Dot per Les banderes, tampoc
• 1980 — Joaquim Ruyra per Papers robats que cremen
• 1981 — Sant Jordi per Evangeli gris
• 1983 — Sant Joan per País d'Itàlia
• 1987 — Ciutat de Barcelona per Les illes grogues: tres novel·les romàntiques
• 1991 — Documenta per Hotel Europa
• 1996 — Llorenç Villalonga per La claror del juliol
• 2001 — Prudenci Bertrana per La ciutat del fum
• 2003 — 31 de desembre
• 2004 — Carlemany per La derrota de l'àngel
• 2006 — Vaixell de Vapor per La Torre
• 2010 — Ramon Llull per Tenim un nom
• 2018 — Premi Carles Rahola d'assaig per Massa foc. Diàlegs extremadament apòcrifs entre Savonarola i Maquiavel

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vicenç Villatoro i Lamolla

• Vicenç Villatoro i Lamolla - Lloc web oficial
• «Vicenç Villatoro i Lamolla». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

Premis i fites
Precedit per: Lluís-Anton Baulenas i Setó La felicitat	Premi Prudenci Bertrana de novel·la 2001	Succeït per: Jordi Arbonès i Freixas Matèria fràgil
Precedit per: Joan Agut i Rico Pastís de noces	Premi Carlemany per al foment de la lectura 2004	Succeït per: Francesc Puigpelat i Valls Els llops