Vicenç Villatoro i Lamolla
Vicenç Villatoro i Lamolla (Terrassa, 1957) és un escriptor, periodista i polític català. Llicenciat en Ciències de la Informació, va dirigir el diari Avui de 1993 a 1996. Altres càrrecs importants que ha ocupat són el de director general de Promoció Cultural de la Generalitat de Catalunya (1997-2000), director de la Fundació Enciclopèdia Catalana i director de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (2000-2004). Entre 1999 i el 2002 va ser diputat al Parlament de Catalunya amb Convergència i Unió. A partir del 31 de gener de 2011 ostenta el càrrec de president de l'Institut Ramon Llull.[1]
Com a periodista, ha contribuït amb diversos mitjans: Catalunya Ràdio, Avui, El Periódico de Catalunya i el Canal 33, on presentava el programa De llibres.
La seva tasca d'escriptor s'ha traduït en una trentena d'obres publicades, algunes de les quals reconegudes per premis literaris de l'entitat del Sant Jordi. L'any 2003, el premi 31 de desembre Gabriel Alomar i Villalonga, de l'Obra Cultural Balear, en motiu de la seva trajectòria professional. Algunes de les seves obres han estat traduïdes al castellà i a l'alemany. També cal destacar que va formar part del col·lectiu Ofèlia Dracs.
Taula de continguts |
[modifica] Obra
[modifica] Narrativa breu
- 1983 Passeu, passeu
[modifica] Novel·la
- 1981 Papers robats que cremen
- 1982 Evangeli gris
- 1984 País d'Itàlia
- 1986 Els anys a ciutat
- 1987 Les illes grogues: tres novel·les romàntiques
- 1987 Entre batalles
- 1990 Titànic
- 1992 Hotel Europa
- 1996 Memòria del traidor
- 1997 La claror del juliol
- 1997 Tres dies de glòria
- 2001 La ciutat del fum
- 2004 La derrota de l'àngel
- 2005 La dona a la finestra
- 2010 Tenim un nom
- 2011 Moon River
[modifica] Poesia
- 1974 Passió, mort i resurrecció de Nostre Senyor Jesucrist
- 1978 Les banderes, tampoc
- 1981 Els arbres vora els marges
- 1988 Cartografies
- 2011 Sense invitació
[modifica] No ficció
- 1989 A l'inrevés (dietari)
- 1998 L'ofici de mirar: dietari 1989-1997
- 2000 De part del pare
- 2004 Catalunya després del tripartit
- 2005 Crear Europa, reconstruir Occident
- 2005 Els jueus i Catalunya
- 2007 L'engany. El segon tripartit o la desnacionalització de Catalunya.
[modifica] Premis
- 1979 Martí Dot per Les banderes, tampoc
- 1980 Joaquim Ruyra per Papers robats que cremen
- 1981 Sant Jordi per Evangeli gris
- 1983 Sant Joan per País d'Itàlia
- 1987 Ciutat de Barcelona per Les illes grogues: tres novel·les romàntiques
- 1991 Documenta per Hotel Europa
- 1996 Llorenç Villalonga per La claror del juliol
- 2001 Prudenci Bertrana per La ciutat del fum
- 2003 31 de desembre
- 2004 Carlemany per La derrota de l'àngel
- 2006 Vaixell de Vapor per La Torre
- 2010 Ramon Llull per Tenim un nom (publicat en castellà amb el títol "Sueño de París")
[modifica] Referències
- ↑ «El Govern Balear dóna llum verda a la proposta catalana de nomenar Vicenç Villatoro nou president de l'Institut Ramon Llull». 3cat24.cat, 21 de gener 2011. [Consulta: 22-1-11].
[modifica] Enllaços externs
Plantilla:Pemis Sant Joan de narrativa
|
|||||
