Vicent Franch i Ferrer

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Vicent Franch)
Infotaula de personaVicent Franch i Ferrer
Biografia
Naixement8 maig 1949 Modifica el valor a Wikidata (74 anys)
Borriana (la Plana Baixa) Modifica el valor a Wikidata
Alcalde
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de València Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióperiodista, catedràtic, polític, escriptor, jutge Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de València Modifica el valor a Wikidata

Vicent Franch i Ferrer (Borriana, 1949) és un jurista, politòleg, periodista i escriptor valencià.

Biografia[modifica]

Professor Sènior de Dret Constitucional i Ciència Política i de l'Administració de la Universitat de València-Estudi General. És exmagistrat de la Sala del Contenciós Administratiu del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana.[1]

Fou redactor, junt a altres professors universitaris, de l'Estatut de Morella en 1979,[2] document sobre el qual es van enllestir els projectes d'Estatut d'Autonomia valencians dels partits polítics a la transició i va ser President primer i Síndic Major després de l'Agrupació Borrianenca de Cultura. Fundador de Germania Socialista,[3] ha sigut alcalde del municipi valencià d'Aín (Plana Baixa) entre el 1999 i el 2003, amb el Bloc Nacionalista Valencià com a membre independent de la candidatura.[4]

Ha dirigit i publicat nombrosos treballs sobre eleccions i comportament polític dels valencians.[5] Va ser el Director de la darrera època de El Conte del Diumenge (Editorial Prometeo) al principi de la dècada de 1980. Ha publicat nombroses columnes d'opinió[6] i també ha exercit ocasionalment de crític literari,[7] i ha pres part en nombroses xerrades,[8] col·loquis, conferències i ponències,[9] així com en nombrosos cursos, jornades i seminaris.

Obra[modifica]

Dret[modifica]

  • Volem l'Estatut! Una Autonomia possible per al País Valencià (en col·laboració) (1977).[10]
  • El nacionalisme agrarista valencià (1918-1923) (1981).[11]
  • El blasquisme: Reorganització i conflictes polítics (1928-1936) (1984), que va ser Premi d'Assaig Vicent Boix).[12]
  • Document 88 (en col·laboració) (1987).
  • Vicent Cañada Blanch (1900-1993): la voluntad de mecenazgo (2010) (Extensa biografia d'aquest patrici borrianenc).[13]
  • El sentiment constitucional dels valencians (2003).
  • Les eleccions autonòmiques i municipals del 25 de maig del 2003 a la Comunitat Valenciana (2005) (on és autor i editor).

Literatura[modifica]

  • La vetla d'En Pere Ruixes (Premi de Contes Malvarrosa 1978).[14][cal citació]
  • La fuita d'En Quim Ortolà (1984).[15]
  • L'Enquesta (i altres contes) (Premi Pasqual Tirado de contes, 1984).[16][17]
  • Estius a la Carta (1990).[18]
  • Palamarinar (1994) (llibre entre màgic i autobiogràfic).[19]

Referències[modifica]

  1. ↑ «Vicent Franch». Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana. Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 19 agost 2013].
  2. ↑ «Programa del Congrés internacional de l’estatut de Morella i la construcció d’Europa». Ajuntament de Morella. [Consulta: 12 novembre 2022].
  3. ↑ Germania Socialista Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. a La radicalización del movimiento universitario, de Benito Sanz Díaz (castellà)
  4. ↑ «Vicent Franch revela que Pla le ofreció ser el alcaldable de Burriana y diputado por el PSPV» (en castellà). Levante-EMV. [Consulta: 12 novembre 2022].
  5. ↑ Vicent Franch i Ferrer. Centre d'Estudis i Documentació Borriana [Consulta: 12 novembre 2022]. 
  6. ↑ Franch i Ferrer, Vicent. El columnista: ileso en el laberinto (1993-2005)* [Consulta: 12 novembre 2022]. 
  7. ↑ Com per exemple en aquesta ressenya de la novel·la Mari Catúfols, d'Isa Tròlec, publicada en el número 242 de la revista Serra d'Or (novembre de 1979).
  8. ↑ Per exemple en aquesta xerrada Arxivat 2013-09-27 a Wayback Machine. en el Casal Jaume I de l'Alcúdia el 27 de gener de 2006.
  9. ↑ Per exemple en aquesta conferència Arxivat 2013-09-27 a Wayback Machine. en la Universitat Jaume I de Castelló el 4 de desembre de 2008.
  10. ↑ Aguiló Lúcia, Luis, 1950-. Volem l'estatut! : una autonomia possible per al país valencià. Ed. en castellano, 1a. ed. Valencia: Prometeo, [1977?]. ISBN 84-7199-071-7. 
  11. ↑ Franch i Ferrer, Vicent.. El Nacionalisme agrarista valencià, 1918-1923 : l'aportació de Vicent Tomàs i Martí (1898-1924) al nacionalisme valencià. València: Prometeo, 1980. ISBN 84-7199-138-1. 
  12. ↑ Franch i Ferrer, Vicent, 1949-. El blasquisme, reorganització i conflictes polítics (1929-1936). València: [publisher not identified], 1984. ISBN 84-500-9756-8. 
  13. ↑ Franch i Ferrer, Vicent, 1949-. Vicent Cañada Blanch (1900-1993) la voluntad del mecenazgo. [Valencia]: Institució Alfons el Magnànim, D.L. 2010. ISBN 978-84-7822-584-2. 
  14. ↑ Franch, Vicent.. La Vetla d'en Pere Ruixes. [3a ed.]. València: Gregal llibres, 1986. ISBN 84-7575-064-8. 
  15. ↑ Franch i Ferrer, Vicent, 1949-. La fuita d'en Quim Ortolà. Valencia: Gregal Llibres, D.L. 1988. ISBN 8475752599. 
  16. ↑ Franch i Ferrer, Vicent, 1949-. L'enquesta : i altres contes. 1. ed. Castelló: Diputació Provincial de Castelló, 1985. ISBN 84-505-1313-8. 
  17. ↑ Ací es recull la notícia de la presentació d'aquest volum el 25 d'abril de 2010 en l'Agrupació Borrianenca de Cultura.
  18. ↑ Franch i Ferrer, Vicent, 1949-. Estius a la carta i cróniques de l'altre. [Picanaya]: Edicions del Bullent, D.L. 1991. ISBN 84-86390-38-9. 
  19. ↑ Franch i Ferrer, Vicent.. Palamarinar. Borriana [Valencia]: Agrupació Borrianenca de Cultura, 1994. ISBN 84-87776-05-1. 

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Vicent_Franch_i_Ferrer&oldid=33197582»