Vicent Guilló Barceló

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Vicent Guilló Barceló
Naixement 2 de febrer de 1647
Vinaròs, Regne de València
Defunció 12 de març de 1698 (als 51 anys)
València, Regne de València
Nacionalitat valencià
Art pintura
Moviment Barroc
Influenciat per Vicent Victòria
Influí Eugeni Guilló Barceló


Obra destacada

Cúpula de Sant Pau d'Albocàsser.JPG

Apoteosi celestial de Sant Pau (1689-1690), a la cúpula de l'ermita de Sant Pau d'Albocàsser.

Josep Vicent Domingo Guilló Barceló (Vinaròs, 2 de febrer de 1647 - València, 12 de març de 1698),[1] fou un pintor del barroc valencià, germà d'Eugeni Guilló.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Fill de Vicent Guilló, sastre, i Paula Barceló, visqué els primers anys a Vinaròs i, estudià en València i possiblement fou deixeble del canonge Vicent Victòria, on dominà la pintura sobre llenç, el fresc i el daurat. En finalitzar l'aprenentatge torna al nord valencià a treballar, i de 1671, en Catí, és la seua primera obra coneguda.

Dos anys després, el 12 de febrer de 1673, casa amb Paula Cano, i la família estableix la seva residència en Vinaròs. A Vinaròs residint neixen els seus primers cinc fills, i per arrodonir els ingressos aconsegueix ésser nomenat clavari de la borsa comuna en 1684, i a l'acabament d'aquesta tasca, cobra els seus serveis el 23 de juliol de 1685. Poc després mou de Vinaròs, i canvia diverses vegades de lloc de residència, segons els encàrrecs rebuts.[2]

En 1673 pinta un llenç per a l'església de l'Assumpció de Vinaròs i en els anys següents treballa en daurats i obres menors de les que no tenim constància. En 1678 treballa en l'Ermita de la Mare de Déu dels Àngels de Sant Mateu, i durant els anys 1679-1680 torna a l'església de Vinaròs, on pinta i daura l'orgue.

A finals de 1685 és contractat per a daurar el retaule major de l'església d'Albocàsser, que finalitza en 1687. En 1685 rep l'encàrrec de pintar un llenç per al retaule de la Basílica del Lledó. En 1686 realitza 10 llenços per al retaule major de l'ermita de la Mare de Déu de la Langosta, a Alpeñés,[3] que van desaparèixer el 1936.[4] L'any 1688 pinta tres quadres per al convent de franciscans de Terol.[5] Entre 1689 i 1890 decora l'ermita de Sant Pau, on ja apareix el seu germà Eugeni com a col·laborador seu, col·laboració que es mantindrà fins a la mort de Vicent. En aquests dos anys visqué a Albocàsser.

En el mateix any de 1690 fa un llenç per a l'hospital de Santa Tecla de Tarragona, a l'any següent torna a treballar en Vinaròs, en l'església arxiprestal, en uns plafons de l'altar major. I en 1692 pinta les portes de l'orgue en l'antiga església d'Alcalà de Xivert i decora la capella del Sagrari.

Des de meitat de 1692 fins a 1694 pinta dos llenços per als extrems del creuer de l'ermita de la Mare de Déu dels Àngels de Sant Mateu. Al mateix temps, durant la primera meitat de 1693, comença la decoració de la capella de la Comunió de l'església dels Sants Joans de València, que serveix també per veure la perícia de l'artista per realitzar la decoració de l'església, i acabat l'encàrrec de Sant Mateu i provada la seua habilitat tècnica, torna a l'església dels Sants Joans per decorar el presbiteri i la volta de la nau central, i pintades la volta i les llunetes, en 1697 se suspèn la decoració per discrepàncies entre el pintor i el clergat de l'església. El 4 de març de 1697, la Junta de Fàbrica i el clergat dels Sants Joans nomenen a Antonio Palomino com a perit, el qual dictamina negativament sobre els treballs realitzats, i la Junta de Fàbrica rescindeix el contracte però ha de pagar una forta indemnització a l'autor. Fou llavors quan és contractat Palomino per realitzar la volta i el presbiteri. En aquest període també pinta un quadre per al convent del Carme de València.[6]

De resultes del plet per la decoració dels Sants Joans, Vicent Guilló patí un atac apoplèxic, que l'ocasionà la mort el 12 de març de 1698. I el dia següent és soterrat en la pròpia església, en la sepultura dels beneficiats, al centre de la nau.

Obra[modifica | modifica el codi]

Mort de Sant Francesc d'Assís (1688), Convent de franciscans de Terol

De l'obra coneguda, encara que en la majoria dels casos actualment desapareguda o destruïda, el que més abunda són els llenços, tot i que tradicionalment ha estat reconegut com un pintor de frescos.

les seves decoracions al fresc mostren un perfecte domini dels registres arquitectònics del seu període, que s'exemplifica en sant Pau d'Albocàsser: arc capialt a l'accés al presbiteri decorat amb requadres en forma de cassetons trapezoïdals; ús del trompe-l'oeil de sostre o sotto in su, les dinàmiques distorsions en biaix, les elevacions accelerades de línies, arcuacions el·líptiques i inflexions curvilínies; i l'intens cromatisme que serveix per a ressaltar els coixinets, rosetes i balustres.[7]

Les seves obres conservades, ordenades cronològicament, són les següents:

  • Passatges de la vida de sant Francesc d'Assís (1688). El formen tres llenços: Sant Francesc i Sant Domènec protegeixen el món de la ira de Déu, Menjar de Sant francesc i Santa Clara al convent de Santa Maria dels Àngels i Mort de Sant Francesc, realitzats per al convent de franciscans de Terol.[5]
  • La decoració del presbiteri de l'ermita de Sant Pau d'Albocàsser (1689-1690), amb la cúpula, i la volta i laterals de la capçalera. Destaca la cúpula dedicada a l'apoteosi celestial de Sant Pau, amb dues figures del sant, de jove i en la seua maduresa, rodejat per les virtuts cardinals i les teologals, tot presidit per Déu Pare, i en les petxines, quatre querubins també representant les virtuts del sant.
  • El llenç Nen Jesús de Passió (1691/1698). Actualment al Museu de Belles Arts de València, provinent del convent del Carme de València.[6]
  • Els llenços David tocant l'arpa davant el rei Saül i David tocant l'arpa (1692), que serviren com a portes de l'orgue de l'església d'Alcalà de Xivert, i que formaven un conjunt de quatre obres. Actualment es conserven en el Museu parroquial.
  • La decoració de la capella de la Comunió dels Sants Joans (1693), que fou incendiada en 1936, i on queden, encara que deteriorats, alguns frescos, com La multiplicació dels pans i els peixos, Sant Joan Evangelista donant la Comunió a la Verge, El convit del Pare i L'entrega de claus a Sant Pere.
  • Les llunetes de la nau central, menys la situada damunt la capella de la Comunió, dels Sants Joans (1695-1697). Onze arquitectures fingides sobre un cel blau.

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Està indicada la data del bateig.
  2. Mir Soria 2006: pp. 119-121.
  3. Sánchez Lidón 1908: pp. 31-33.
  4. Torre de Arana 1996: pp. 337-338.
  5. 5,0 5,1 Marco García 2013a.
  6. 6,0 6,1 Marco García 2013b.
  7. Berchez Gómez 1993.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vicent Guilló Barceló