Vicent Guilló Barceló
Josep Vicent Domingo Guilló Barceló (Vinaròs, 2 de febrer de 1647 - València, 12 de març de 1698),[1] fou un pintor del barroc valencià, germà d'Eugeni Guilló.
Taula de continguts |
Biografia [modifica]
Fill de Vicent Guilló, sastre, i Paula Barceló, visqué els primers anys a Vinaròs i, estudià en València i possiblement fou deixeble del canonge Vicent Victòria, on dominà la pintura sobre llenç, el fresc i el daurat. Al finalitzar l'aprenentatge torna al nord valencià a treballar, i de 1671, en Catí, és la seua primera obra coneguda. Dos anys després, el 12 de febrer de 1673, casa amb Paula Cano, i la famíla manté la seua residència en Vinaròs fins l'any 1681.
En 1673 pinta un llenç per a l'església de l'Assumpció de Vinaròs i en els anys següents treballa en daurats i obres menors de les que no tenim constància. En 1678 treballà en l'Ermita de la Mare de Déu dels Àngels de Sant Mateu, i durant els anys 1679-1680 torna a l'església de Vinaròs, on pinta i daura l'orgue.
En 1684 és nomenat clavari de la borsa comuna de la universitat de Vinaròs, i a finals d'any és contractat per a daurar el retaule major de l'església d'Albocàsser, que finalitza en 1687. En 1685 rep l'encàrrec de pintar un llenç pel retaule de la Basílica del Lledó. En 1687 torna a ésser contractat en Albocàsser, aquesta vegada per decorar l'ermita de Sant Pau, obra finalitzada en 1690, on ja apareix el seu germà Eugeni com a col·laborador seu, col·laboració que es mantindrà fins la mort de Vicent. Durant aquests anys visqué en Albocàsser.
En el mateix any de 1690 fa un llenç per a l'hospital de Santa Tecla de Tarragona, a l'any següent torna a treballar en Vinaròs, en l'església arxiprestal, en uns plafons de l'altar major. I en 1692 pinta les portes de l'orgue en l'antiga església d'Alcalà de Xivert i decora la capella del Sagrari.
Des de meitat de 1692 fins 1694 pinta dos llenços per als extrems del creuer de l'ermita de la Mare de Déu dels Àngels de Sant Mateu. Al mateix temps, durant la primera meitat de 1693, comença la decoració de la capella de la Comunió de l'església dels Sants Joans de València, que serveix també per veure la perícia de l'artista per realitzar la decoració de l'església, i acabat l'encàrrec de Sant Mateu i provada la seua habilitat tècnica, torna a l'església dels Sants Joans per decorar el presbiteri i la volta de la nau central, i pintades la volta i les llunetes, en 1697 se suspén la decoració per discrepàncies entre el pintor i el clergat de l'església. El 4 de març de 1697, la Junta de Fàbrica i el clergat dels Sants Joans nomenen a Antonio Palomino com a perit, el qual dictamina negativament sobre els treballs realitzats, i la Junta de Fàbrica rescindeix el contracte però ha de pagar una forta indemnització a l'autor. Fou llavors quan és contractat Palomino per realitzar la volta i el presbiteri.
A resultes del plet per la decoració dels Sants Joans, Vicent Guilló patí un atac apoplèxic, que l'ocasionà la mort el 12 de març de 1698. I el dia següent és soterrat en la pròpia església, en la sepultura dels beneficiats, al centre de la nau.
Obra [modifica]
De l'obra coneguda, encara que en la majoria dels casos actualment desapareguda o destruïda, el que més abunda són els llenços, tot i que tradicionalment ha estat reconegut com un pintor de frescos. Fou un dels representants del corrent de les arquitectures fingides.
Les seues obres conservades, ordenades cronològicament, són les següents:
- La decoració del presbiteri de l'ermita de Sant Pau d'Albocàsser (1687-1690), amb la cúpula, i la volta i laterals de la capçalera. Destaca la cúpula dedicada a l'apoteosi celestial de Sant Pau, amb dues figures del sant, de jove i en la seua maduresa, rodejat per les virtuts cardinals i les teologals, tot presidit per Déu Pare, i en les petxines, quatre querubins també representant les virtuts del sant.
- Els llenços David tocant l'arpa davant el rei Saül i David tocant l'arpa (1692), que serviren com a portes de l'orgue de l'església d'Alcalà de Xivert, i que formaven un conjunt de quatre obres. Actualment es conserven en el Museu parroquial.
- La decoració de la capella de la Comunió dels Sants Joans (1693), que fou incendiada en 1936, i on queden, encara que deteriorats, alguns frescos, com La multiplicació dels pans i els peixos, Sant Joan Evangelista donant la Comunió a la Verge, El convit del Pare i L'entrega de claus a Sant Pere.
- Les llunetes de la nau central, menys la situada damunt la capella de la Comunió, dels Sants Joans (1695-1697). Onze arquitectures fingides sobre un cel blau.
Notes [modifica]
- ↑ Està indicada la data del bateig.
Bibliografia [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vicent Guilló Barceló |
- Mir Soria, Patricia. «Biografía inédita de los Hermanos pintores Vicente y Eugenio Guilló, representantes del barroco decorativo en Castellón». Millars: espai i història, 25 (2002), pp. 45-58.
- Mir Soria, Patricia. Los fresquistas barrocos Vicente y Eugenio Guilló. Vinaròs: Antinea, 2006. ISBN 84-96331-28-8
- Sanz Sanz, María Merced Virginia. «Crítica de Palomino al proyecto de representación iconográfica del pintor Vicente Guilló para la iglesia de San Juan del Mercado de Valencia». Cuadernos de Arte e Iconografía, t. II, núm. 4 (1989).
