Vicent Mariner

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaVicent Mariner
Biografia
Naixement18 febrer 1571 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
València Modifica el valor a Wikidata
Mort1r maig 1642 Modifica el valor a Wikidata (71 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióbibliotecari, escriptor, traductor Modifica el valor a Wikidata

Vicent Mariner d'Alagó (València, 18 de febrer de 1571 (?) - Madrid, 1 de maig de 1642)[1] fou un famós hel·lenista, humanista i traductor valencià.

Vida[modifica]

Va estudiar a la Universitat de València, i va ser deixeble de l'hel·lenista Juan Mingues. Traslladat a Madrid el 1611, allí va ser mestre i instructor del duc de Lerma, a qui havia conegut quan aquest era virrei de València. En la cort va formar part d'algunes acadèmies erudites i va entaular relacions d'estreta amistat amb Lope de Vega i amb Quevedo. El 1633, el rei Felip IV sancionà el seu nomenament com a bibliotecari del Monestir de Sant Llorenç de l'Escorial, però no va aconseguir el càrrec de cronista del regne, ni altres a què també aspirava.

Obra[modifica]

La seva obra de traducció és ingent. Va traduir nombroses obres clàssiques del grec al llatí i al castellà. També traduí l'obra d'Ausiàs March al llatí.[1][2] En total es creu que va arribar a traduir més de 140.000 pàgines. Menció especial mereix la seva traducció al castellà de la Poètica i la Retòrica d'Aristòtil,[3] i les traduccions al llatí de la Ilíada[4][5] i l'Odissea.[5][6] Malgrat la seva fama, gairebé cap de les seves traduccions no fou mai impresa; per això els estudiosos de la seva obra, tant de traducció com de creació, han de treballar sobre els trenta-quatre manuscrits conservats al convent dels Trinitaris de Madrid (d'on passaren a la Biblioteca Nacional) i en altres fons espanyols i estrangers.[7]

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 Coronel Ramos, Marco Antonio. L'Ausiàs March llatí de l'humanista Vicent Mariner. València: Alfons el Magnànim (IVEI), 1997. ISBN 8478222278. 
  2. ↑ Ramírez i Molas, Pere «Utilitat de la traducció llatina de Vicent Mariner per a la interpretació textual d'Ausiàs March». Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, XLVI (1970), núm. 1, pàg. 273-303.
  3. ↑ «La arte Rethórica de Aristóteles. La Rethórica que Aristóteles dedicó a Alejandro Magno. El libro de la Poética de Aristóteles». Manuscrit: Matritensis BN 9973
  4. ↑ «Eustathii… in Homeri Iliada Commentaria. Tum ipsa Homeri Ilias Heroico carmine Latina facta» Manuscrits: Matritensis BN 11514 (vol.I) i Matritensis BN 9859 i 9860 (vol. II)
  5. ↑ 5,0 5,1 García de Paso Carrasco, María Dolores; Rodríguez Herrera, Gregorio. Vicente Mariner y sus traducciones de la Ilias y la Odyssea. Córdoba: Servicio de Publicaciones de la Universidad de Córdoba, 1996. ISBN 8478012710. 
  6. ↑ «Eustathii… in Homeri Odysseam Commentaria. Tum ipsa Homeri Odyssea Heroico carmine Latina facta» Manuscrits: Matritensis BN 9861 y 9862
  7. ↑ Andrés, G. de «Cronología de las obras del polígrafo Vicente Mariner». Cuadernos bibliográficos. CSIC [Madrid], XXXVIII, 1979, pàgs. 139 ss..
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Vicent_Mariner&oldid=30063149»