Vicent Martín i Soler

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Music.png
Noteicon4.svg
Vicent Martín i Soler
Martin y Soler1.jpg
Estil: Classicisme
Naixença: 02 de maig de 1754
València
Defunció: 30 de gener de 1806 (als 51 anys)
Sant Petersburg
Nacionalitat: País Valencià País Valencià
Activitat principal: Compositor

Vicent Martín i Soler (València, 2 de maig de 1754Sant Petersburg, 30 de gener de 1806), compositor valencià famós per les seves més de trenta òperes estrenades a Nàpols, Viena i Sant Petersburg, i una vintena de ballets.[1]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Entre els sis i quinze anys cantà al cor de la catedral de València. A partir de 1775 es traslladà a Madrid i hi estrenà la que possiblement sigui la seva primera òpera, Il tutore burlato, després traduïda al castellà i adaptada en forma de sarsuela amb el títol de La Madrileña. A Madrid obtingué el favor del futur Carles IV i finalment es traslladà a Nàpols, a treballar amb la família reial (també borbònica).

Entre 1777 i 1785 Martín i Soler treballà a Nàpols, anys en què va consolidar la seva formació i va afermar la seva fama com a compositor. El 1779 aconseguí estrenar una òpera, Ifigenia in Aulide al gran teatre San Carlo. Els anys següents la seva fama augmentà a tota Itàlia i les seves òperes es començaren a representar a altres ciutats (Andrómaca, L'amore geloso, In amor ci vuol destrezza i Le burle per amore, entre d'altres).

El 1785 rebé una oferta per instal·lar-se a Viena i s'hi traslladà. A Viena, gran capital de l'òpera italiana en aquells moments, Martín i Soler, que era el favorit de Josep II, amplià el seu cercle musical i féu ràpidament amistat amb el gran llibretista Lorenzo da Ponte, amb qui col·laborà en cinc òperes. El 1786 ja estrenà l'òpera Il burbero di buon cuore i tot seguit Una cosa rara, el seu èxit més espectacular, L'isola del piacere, i L'arbore de Diana. Segons el nombre de representacions a la cort, només superat algun any per Giovanni Paisiello, sembla que era el preferit del públic de Viena, per davant de Salieri i Mozart.

A finals d'estiu de 1788 li va arribar una oferta de la tsarina Caterina II per nomenar-lo compositor de la cort russa, oferta que acceptà. A Sant Petersburg compongué noves òperes, vegades en rus, com Gorè Bogatyr Kossomètovitx («El desgraciat heroi Kossomètovitx») amb libreto de la pròpia tsarina, i representà les seves òperes italianes anteriors. Entre 1793 i 1796 residí a Londres, on estrenà La capricciosa corretta també amb text de Da Ponte, que fracassà i l'obligà a retornar a Sant Petersburg. A Sant Petersburg també compongué diversos ballets, com Didon abandonée (1792), Amour et Psyché (1793, basat en Psyché de Molière, Corneille i Quinault), Tancrède (1799) i Le retour de Poliorcète (1799). Els darrers anys a Rússia es dedicà bàsicament a l'ensenyament i compongué relativament poc. Morí el 30 de gener de 1806.

Òperes[modifica | modifica el codi]

  • Il tutore burlato (opera buffa, llibret de Filippo Livigni, 1775, Segòvia)
  • Ifigenia in Aulide (dramma per musica, llibret de Luigi Serio, 1779, Nàpols)
  • Ipermestra (dramma per musica, llibret de Pietro Metastasio, 1780, Nàpols)
  • Andromaca (dramma per musica, llibret d'Apostolo Zeno, 1780, Lucca)
  • Partenope (componimento drammatico, llibret de Pietro Metastasio, 1782, Nàpols)
  • L'amor geloso (azione teatrale comica, 1782, Nàpols)
  • In amor ci vuol destrezza (opera buffa, llibret de Carlo Giuseppe Lanfranchi-Rossi, 1782, Venècia)
  • Il Vologeso (dramma per musica, llibret de Apostolo Zeno, revisat per Vittorio Amedeo Cigna-Santi, 1783, Torí)
  • Le burle per amore (dramma giocoso, llibret de Marcello Bernardini, 1784, Venècia)
  • La vedova spiritosa (dramma giocoso, 1785, Parma)
  • Il burbero di buon cuore (dramma giocoso, llibret de Lorenzo Da Ponte sobre un de Carlo Goldoni, 1786, Viena)
  • Una cosa rara ossia Bellezza ed onestà (dramma giocoso, llibret de Lorenzo Da Ponte, 1786, Viena)
  • L'arbore di Diana (dramma giocoso, llibret de Lorenzo Da Ponte, 1787, Viena)
  • Gorebogatïr' Kosometovich (dramma con musica, 1789, Sant Petersburg)
  • Pesnolyubiye (dramma con musica, 1790, Sant Petersburg)
  • Fedul' s det'mi (dramma con musica, 1791, Sant Petersburg)
  • La scuola dei maritati (La capricciosa corretta; Gli sposi in contrasto; La moglie corretta) (opera comica, llibret de Lorenzo Da Ponte, 1795, Londres)
  • L’isola del piacere (L’isola piacevole) (opera comica, llibret de Lorenzo Da Ponte, basat en L'isola della fortuna di Giovanni Bertati, 1795, Londres)
  • Le nozze de' contadini spagnuoli (intermezzo, 1795, Londres)
  • Camille ou Le souterrain (comédie mêlée de musique, llibret de Benoît-Joseph Marsollier des Vivetières, 1796, Sant Petersburg)
  • La festa in villaggio (opera comica, llibret de Ferdinando Moretti, 1798, Sant Petersburg)

Cantates[modifica | modifica el codi]

La Dora festeggiante (Torí, 1783), amb poesia de Cesare Olivieri, i Il Sogno (Viena, 1787/1789), amb poesia de Martín i Soler amb Da Ponte, són les dues úniques cantates que es conserven de Martín i Soler.. Ambdues, juntament amb Il re Gerone (Nàpols, 1779), amb llibret de Luigi Serio, i La deità benefica (Sant Petersburg, 1790), amb text de Ferdinando Moretti, constitueixen el corpus principal de cantates profanes del compositor valencià.[2]

Discografia seleccionada[modifica | modifica el codi]

  • "Cantates escèniques (Juan Bautista Otero-RCOC-BARCELONA) Il Sogno (Viena 1789) Llibret de Lorenzo Da Ponte. La Dora Festeggiante (Torí 1783) Llibre de Cesare Oliveri. Juan Bautista Otero, Sunhae Im (soprano), Magnus Staveland (Tenor) Rafaella Milanesi (Soprano) Reial Companyia Òpera de Cambra de Barcelona. RCOC-RECORDS-BARCELONA (2010)
  • "Ifigenia in Aulide" (Nàpols, teatro San Carlo 1779) (Juan Bautista Otero-RCOC-BARCELONA). Llibret de Luigi Serio.Juan Bautista Otero, Director. Olga Pitarch, (soprano) Reial Companyia Òpera de Cambra de Barcelona. RCOC-RECORDS-BARCELONA (2010)

Referències[modifica | modifica el codi]