Vicent Martín i Soler
  |
||
|---|---|---|
 |
||
| Estil: | Classicisme | |
| Naixença: | 02 de maig de 1754 València |
|
| Defunció: | 30 de gener de 1806 (als 51 anys) Sant Petersburg |
|
| Nacionalitat: |  País Valencià |
|
| Activitat principal: | Compositor | |
Vicent Martín i Soler (València, 2 de maig de 1754 – Sant Petersburg, 30 de gener de 1806), compositor valencià famós per les seves més de trenta òperes estrenades a Nàpols, Viena i Sant Petersburg, i una vintena de ballets.
Entre els sis i quinze anys cantà al cor de la catedral de València. A partir de 1775 es traslladà a Madrid i hi estrenà la que possiblement sigui la seva primera òpera, Il tutore burlato, després traduïda al castellà i adaptada en forma de sarsuela amb el títol de La Madrileña. A Madrid obtingué el favor del futur Carles IV i finalment es traslladà a Nàpols, a treballar amb la família reial (també borbònica).
Entre 1777 i 1785 Martín i Soler treballà a Nàpols, anys en què va consolidar la seva formació i va afermar la seva fama com a compositor. El 1779 aconseguí estrenar una òpera, Ifigenia in Aulide al gran teatre San Carlo. Els anys següents la seva fama augmentà a tota Itàlia i les seves òperes es començaren a representar a altres ciutats (Andrómaca, L'amore geloso, In amor ci vuol destrezza i Le burle per amore, entre d'altres).
El 1785 rebé una oferta per instaŀlar-se a Viena i s'hi traslladà. A Viena, gran capital de l'òpera italiana en aquells moments, Martín i Soler, que era el favorit de Josep II, amplià el seu cercle musical i féu ràpidament amistat amb el gran llibretista Lorenzo da Ponte, amb qui col·laborà en cinc òperes. El 1786 ja estrenà l'òpera Il burbero di buon cuore i tot seguit Una cosa rara, el seu èxit més espectacular, L'isola del piacere, i L'arbore de Diana. Segons el nombre de representacions a la cort, només superat algun any per Giovanni Paisiello, sembla que era el preferit del públic de Viena, per davant de Salieri i Mozart.
A finals d'estiu de 1788 li va arribar una oferta de la tsarina Caterina II per nomenar-lo compositor de la cort russa, oferta que acceptà. A Sant Petersburg compongué noves òperes, vegades en rus, com Gorè Bogatyr Kossomètovitx («El desgraciat heroi Kossomètovitx») amb libreto de la pròpia tsarina, i representà les seves òperes italianes anteriors. Entre 1793 i 1796 residí a Londres, on estrenà La capricciosa corretta també amb text de Da Ponte, que fracassà i l'obligà a retornar a Sant Petersburg. A Sant Petersburg també composà diversos ballets, com Didon abandonée (1792), Amour et Psyché (1793, basat en Psyché de Molière, Corneille i Quinault), Tancrède (1799) i Le retour de Poliorcète (1799). Els darrers anys a Rússia es dedicà bàsicament a l'ensenyament i compongué relativament poc. Morí el 30 de gener de 1806.
Taula de continguts |
[modifica] Òperes
- Il tutore burlato (opera buffa, llibret de Filippo Livigni, 1775, Segòvia)
- Ifigenia in Aulide (dramma per musica, llibret de Luigi Serio, 1779, Nàpols)
- Ipermestra (dramma per musica, llibret de Pietro Metastasio, 1780, Nàpols)
- Andromaca (dramma per musica, llibret d'Apostolo Zeno, 1780, Lucca)
- Partenope (componimento drammatico, llibret de Pietro Metastasio, 1782, Nàpols)
- L'amor geloso (azione teatrale comica, 1782, Nàpols)
- In amor ci vuol destrezza (opera buffa, llibret de Carlo Giuseppe Lanfranchi-Rossi, 1782, Venècia)
- Il Vologeso (dramma per musica, llibret de Apostolo Zeno, revisat per Vittorio Amedeo Cigna-Santi, 1783, Torí)
- Le burle per amore (dramma giocoso, llibret de Marcello Bernardini, 1784, Venècia)
- La vedova spiritosa (dramma giocoso, 1785, Parma)
- Il burbero di buon cuore (dramma giocoso, llibret de Lorenzo Da Ponte sobre un de Carlo Goldoni, 1786, Viena)
- Una cosa rara ossia Bellezza ed onestà (dramma giocoso, llibret de Lorenzo Da Ponte, 1786, Viena)
- L'arbore di Diana (dramma giocoso, llibret de Lorenzo Da Ponte, 1787, Viena)
- Gorebogatïr' Kosometovich (dramma con musica, 1789, Sant Petersburg)
- Pesnolyubiye (dramma con musica, 1790, Sant Petersburg)
- Fedul' s det'mi (dramma con musica, 1791, Sant Petersburg)
- La scuola dei maritati (La capricciosa corretta; Gli sposi in contrasto; La moglie corretta) (opera comica, llibret de Lorenzo Da Ponte, 1795, Londres)
- L’isola del piacere (L’isola piacevole) (opera comica, llibret de Lorenzo Da Ponte, basat en L'isola della fortuna di Giovanni Bertati, 1795, Londres)
- Le nozze de' contadini spagnuoli (intermezzo, 1795, Londres)
- Camille ou Le souterrain (comédie mêlée de musique, llibret de Benoît-Joseph Marsollier des Vivetières, 1796, Sant Petersburg)
- La festa in villaggio (opera comica, llibret de Ferdinando Moretti, 1798, Sant Petersburg)
[modifica] Cantates
La Dora festeggiante (Torí, 1783), amb poesia de Cesare Olivieri, i Il Sogno (Viena, 1787/1789), amb poesia de Martín i Soler amb Da Ponte, són les dues úniques cantates que es conserven de Martín i Soler. Ambdues, juntament amb Il re Gerone (Nàpols, 1779), amb llibret de Luigi Serio, i La deità benefica (Sant Petersburg, 1790), amb text de Ferdinando Moretti, constitueixen el corpus principal de cantates profanes del compositor valencià.[1]
[modifica] Discografia seleccionada
- La Cappriciosa Coretta: Christophe Rousset - Les Talens Lyriques - Josep Miquel Ramon, Marguerite Krull, Yves Saelens et al.. Naïve Astrée (2004).
- Una cosa rara: Jordi Savall - Le Concert des Nations - Montserrat Figueras, M. A. Peters, Iñaki Fresán et al.. Astrée Auvidis (1991).
