Vicent Soler i Marco
Vicent Soler i Marco (Rocafort, Horta Nord, 1949) és un economista valencià. Llicenciat en econòmiques el 1972, des del 1999 és catedràtic d'economia aplicada i director del Departament d'Estructura Econòmica per la Universitat de València i Research Scholar per la London School of Economics. El 1976 va obtenir el Premi Joan Fuster d'assaig per l'obra col·lectiva Raons d'identitat del País Valencià. Pèls i senyals.
És autor de nombrosos treballs sobre l'economia i la societat valencianes i ha tingut una intensa activitat política, primer en la clandestinitat i després en càrrecs institucionals. Ha estat Director General d'Administració Local en el Consell del País Valencià, cap de Gabinet de la Presidència de la Diputació de València, portaveu del PSPV d'afers econòmics a les Corts Valencianes, Conseller d'Administració Pública de la Generalitat Valenciana el 1985-1987, Vicepresident de les Corts Valencianes i regidor de l'Ajuntament de València. Actualment és president de la secció valenciana de la Fundació Ernest Lluch.
[modifica] Obres
- Evolución de la economía valenciana, 1878-1978 (1978)
- Guerra i espansió industrial: Pais Valencià (1914-1923) (1984)
- La via valenciana (2001) amb Ernest Lluch
| Precedit per: Felipe Guardiola Selles (Conseller de Governació) |
Conseller d'Administració Pública de la Generalitat Valenciana 1985–1987 |
Succeït per: Joaquín Azagra Ros |
