Vicent Usó i Mezquita

Vicent Usó i Mezquita

Vicent Usó i Mezquita (Vila-real, 1963) és un escriptor valencià. Llicenciat en història contemporània, ha conreat el periodisme (com a crític literari, periodista cultural i columnista d'opinió) i els guions de cinema i televisió, però s'ha dedicat sobretot a la narrativa.

Va debutar com a narrador el 1992 amb "La cançó de la terra estimada", una història sobre el retorn de l'exili amb la Guerra Civil al fons. Tres anys més tard, eixia "I en els arbres i en el vent", un homenatge a la seua infantesa, al món rural de Vila-real i sobretot al seu avi, amb qui confessa haver mantingut una relació molt estreta. Aquestes dues novel·les breus van guanyar el premi Ciutat de Vila-real i a penes van tenir difusió més enllà de la pròpia ciutat. En 2002, l'editorial Brosquil va reunir-les en un únic volum, "La memòria del vent".

En 1995, es consolida com a escriptor amb la publicació a l'editorial 3i4 de "La mirada de Nicodemus", una novel·la d'intriga al voltant de la construcció de la catedral de Sant Pere de Roma i que se centra en la figura de Michelangelo Buonarroti. Després, publica "Tan oberta com sempre", una novel·la que mescla erotisme i una trama policiaca, i "Maig era un mes sense pluja", però és amb "La taverna del Cau de la Lluna" -que l'escriptor valencià Alfons Cervera considera com una de les millors novel·les valencianes del segle XX- que dóna un veritable salt de qualitat.

La següent novel·la que publica -"L'herència del vent del sud"- reprén el tema de la Postguerra amb un tractament coral i una trama que barreja les situacions còmiques amb la tragèdia més profunda. Amb la "Crònica de la devastació" guanya el premi Andròmina de narrativa amb una incursió molt poetitzada sobre les raons profundes de totes les guerres. En els anys 2004 i 2008 queda finalista del premi Sant Jordi de narrativa, amb dues obres, "Les ales enceses" i "El músic del bulevard Rossini" de registres molt diferents que, segons la crítica, evidencien la maduresa de l'autor. En 2011 publica "La mà de ningú" una novel·la que, amb una trama pròxima al gènere negre, parla de la brutalitat que s'amaga darrere de la vida quotidiana a partir d'uns personatges d'una gran humanitat.

A més de novel·les, també ha publicat contes en mitjans de comunicació i aplecs diversos, entre els quals destaca "Subsòl", del col·lectiu Unai Siset, que formen els escriptors Pasqual Alapont, Manuel Baixauli, Vicent Borràs, Esperança Camps, Àlan Greus, Urbà Lozano i Vicent Usó.

Segons l'escriptor Vicent Pallarés, l'estil de Vicent Usó el configuren "l'originalitat dels arguments; l'agilitat trepidant amb què discorren els fets; la facilitat per a dibuixar els escenaris de l'acció, crear l’ambient que respira el lector i el clima per on transiten els personatges; l'estratègia que empra per presentar-los, gairebé mai mitjançant la descripció física exhaustiva, sinó tan sols amb breus pinzellades ben definides i obligant el lector a imaginar-se'n la psicologia, o la personalitat, a partir de les seves accions; i, sobretot, el domini del lèxic i de l'arquitectura narrativa".

És membre de l'AELC i de El Pont. Cooperativa de Lletres.

Obres

• La cançó de la terra estimada (1992)
• I en els arbres i en el vent (1995)
• La mirada de Nicodemus (1997)
• Tan oberta com sempre (1998)
• La taverna del Cau de la Lluna (2001)
• L'herència del vent del sud (2002)
• Crònica de la devastació (2003) Premi Andròmina de narrativa.
• Les ales enceses (2004) finalista del Premi Sant Jordi
• Els inconvenients de la felicitat (2006)
• El músic del bulevard Rossini (2009) finalista del Premi Sant Jordi
• La mà de ningú (2011)

Premis literaris

• Ciutat de Vila-real de narrativa, 1992: La cançó de la terra estimada
• Ciutat de Vila-real de narrativa, 1995: I en els arbres i en el vent
• Ciutat d'Elx de narrativa, 1995: La mirada de Nicodemus
• Premi de narrativa breu Amadeu Pi 1996 (ex-aequo), a Falset, pel conte "El protagonista".
• Premi de relats breus de Montroig 1996 pel conte "Blanca i bruna la noia".
• Universitat de Lleida de novel·la de gènere, 1997: Tan oberta com sempre
• Premi Rafael Comenge de narrativa breu 1998 pel conte "Susanna i els vells".
• Ulisses de narrativa, 2000: La taverna del cau de la lluna
• Fiter i Rossell, 2001: L'herència del vent del sud
• Crítica de l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, 2002: La taverna del cau de la lluna
• Premis Octubre-Andròmina de narrativa, 2002: Crònica de la devastació
• Crítica dels Escriptors Valencians de narrativa, 2003: Crònica de la devastació
• Finalista del premi Sant Jordi de novel·la, 2004: Les ales enceses
• Finalista del premi Sant Jordi de novel·la, 2008: El músic del bulevard Rossini

Enllaços externs

• Biografia a la Vilapèdia
• Bloc de l'autor
• Biografia completa al web de l'autor
• "Itineraris de lectura: Vicent Usó", a càrrec de Vicent Pallarés (Institució de les Lletres Catalanes, 2009)