Vicenç Maria de Gibert i Serra

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaVicenç Maria de Gibert i Serra
Biografia
Naixement21 abril 1879 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort15 octubre 1939 Modifica el valor a Wikidata (60 anys)
Activitat
Ocupacióempresari, compositor, crític d'art Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsLluís Millet i Pagès, Claudi Martínez i Imbert, Felip Pedrell i Sabaté, Vincent d'Indy i Abel Decaux Modifica el valor a Wikidata
AlumnesRosa Lloret Ortiz Modifica el valor a Wikidata

Vicenç Maria de Gibert i Serra (Barcelona, 21 d'abril del 1879 - Barcelona, 15 d'octubre del 1939) va ser un compositor, organista i crític musical català.[1]

Biografia[modifica]

Va iniciar els estudis musicals de piano amb Claudi Martínez Imbert i els d'harmonia amb Lluís Millet. A partir del 1900, a l'Schola Cantorum de París, els va completar amb el professor Vincent d'Indy, piano, i Abel Decaux, orgue. El 1907 va retornar a Barcelona, on va impartir classes d'orgue i va fer concerts a l'Orfeó Català. Participà en l'estrena de la Passió segons Sant Mateu de J.S. Bach amb l'Orfeó Català, i la Missa Solemnis de Beethoven amb l'Orquestra Pau Casals. Entre 1909 i 1913 va ser organista de l'església de Nostra Senyora de Pompeia (Barcelona, 1909-13) i de l'Orquestra Pau Casals. El 1910 va inaugurar l'orgue de l'Església de Nostra Senyora de Pompeia, el 1921 el de l'església de la Puríssima Concepció, ambdós a Barcelona, i el 1922 el del presbiteri del monestir de Montserrat. Algunes de les seves obres van guanyar premis a les Festes de la música catalana.[2] Va tenir entre els seus molts alumnes a la guitarrista Rosa Lloret Ortiz.[3]

Paral·lelament, també va realitzar una tasca de musicòleg i de crític musical. Va succeir Felip Pedrell com a articulista de La Vanguardia en la secció titulada Quincenas Musicales. Va fundar i col·laborar intensament amb la Revista Musical Catalana on intervingué amb nombrosos articles en defensa de l'orgue durant la polèmica encetada per Jaume Pahissa (1929). Col·laborà en l'elaboració del Diccionario de la música ilustrada dirigit per Jaume Pahissa i va escriure nombroses notes de programa per a concerts de l'Associació de Música de Cambra de Barcelona. Les seves obres estan fortament influenciades per l'estètica neoclàssica i per la música popular catalana.[4]

Obres[modifica]

Música simfònica i de cambra

Títol Data de publicació Comentaris
Marines Orquestra
Sonata brevis Violoncel i piano

Cor

Títol Data de publicació Comentaris
Cançons populars: Follia, Les nines i el carboner 1918 Cor mixt
El mal caçador
Goig a la Verge de Núria Poema coral
L'Arca de Noè, poema vocal 1915 Premi Festa de la Música Catalana
Nit d'Abril

Veu i acompanyament (Totes cançons)

Títol Data de publicació Comentaris
Les campanes en flor, 1, J. Ragra 1918 Text de Joaquim Ruyra
Cants religiosos 1914 amb text de Jacint Verdaguer, per a veu i piano
Cançons populars catalanes 1917 Veu i piano
Cançoneret de la primera jornada
Els tres segadors
La fugida
Pirinenques
Cançoneta Text de M. Folch i Torres
Les aigües mortes Text de A.Muntanyola
Els Espiadimonis

Albada

Cançó de Lliri-jonch

Matinal

Cançó d'hivern

Textos d'Apel·les Mestres i Oñós
De la primera jornada (cicle de cançons per a v. i pn.):

Matinada - El ram d'or - Aculliment - De pas - Migdia - Repòs - Demanant camí - Ballades - La vetllada

Textos de J. Pijoan

Escrits musicals[modifica]

Títol Data de publicació
L'orgue de l'Orfeó Català 1908
Cabezón, organista 1910
La glosa 1911
El cant gregorià. Fonament y Font d'inspiració de la música orgánica 1912
La música a Catalunya. Aplega de material per a contribuir a sa historia. Instruments 1915
Els festivals Manén 1918
Parlament preliminar a l'audició de cançons populars catalanes celebrada a l'Ateneu Enciclopèdic Popular 1922
Felip Pedrell, In memoriam 1922
Orgue a l'església de Sant Felip Neri 1926
Beethoven y Bach 1927
L'orgue a la missa solemnis 1927
Vindiquem l'orgue 1929
L'orgue a l'església i el concert 1929
Les obres del organista Joan Cabanilles publicades per la Biblioteca de Catalunya a cura i estudi de Mn. Higini Anglès, pbre 1930
Francesc Tàrrega 1935
Després del festival de la SIMC 1936

Referències[modifica]

  1. «Necrológicas. El maestro Vicente Maria de Gibert y Serra». La Vanguardia Española, 17-10-1939, pàg. 5.
  2. Casares Rodicio, Emilio (ed). "Gibert Serra, Vicente María", Diccionario de la música española e hispanoamericana. Madrid: Instituto Nacional de las Artes Escénicas y de la Música, 1999, p. 569 [Consulta: 2 juny 2014].  Arxivat 18 de setembre 2013 a Wayback Machine.
  3. SGAE Diccionario de la Música Española e Hispanoamericana Volum. Nº. 6, pàg. 968 (ISBN 84-8048-303-2)
  4. Aviñosa, Xisé (ed). "Gibert i Serra, Vicenç Maria de", Història de la música Catalana, Valenciana i Balear. Barcelona: Edicions 62, 2004, p. 241.