Vicenç Navarro i López

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 21:29, 25 juny 2016 amb l'última edició de ReginaManresa (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula de personaVicenç Navarro

Vicenç Navarro l'any 2008
Biografia
Naixement1r novembre 1937 Modifica el valor a Wikidata (86 anys)
Gironella (Berguedà) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona
London School of Economics
Universitat Johns Hopkins Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósociòleg, economista, professor d'universitat, politòleg, metge Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Johns Hopkins
Universitat de Barcelona
Universitat Pompeu Fabra (–2021) Modifica el valor a Wikidata
PartitCatalunya en Comú (2017–) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Altres
InculpacióAssetjament laboral i abús de poder Modifica el valor a Wikidata
Premis
Lloc webvnavarro.org Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm5713644 Twitter (X): VicencNavarro Modifica el valor a Wikidata

Vicenç Navarro i López (Gironella, Berguedà, 1937)[1] és un politòleg i sociòleg català, catedràtic de Ciències socials a la Universitat Pompeu Fabra.

Biografia

Navarro va néixer a Gironella, a la comarca del Berguedà, l'any 1937, i es va llicenciar en medicina i cirurgia per la Universitat de Barcelona l'any 1962. Aquell mateix any, però, es va haver d'exiliar arran de la seua lluita contra la dictadura franquista. Va passar, aleshores, per les universitats sueques d'Uppsala i Estocolm, on va estudiar Economia política. Va continuar els seus estudis al Regne Unit, a la London School of Economics, a la d'Oxford i a l'Edimburg. Hi va estudiar Polítiques Publiques i Socials. Tres anys després, el 1965, va anar a la Universitat Johns Hopkins, on es va doctorar l'any 1967 i on ha impartit la docència durant trenta-cinc anys.

A banda de la seua activitat acadèmica, ha estat assessor de molts governs arreu del món (com per exemple a Cuba i a la Xile d'Allende, així com de diversos governs dels Estats Units o del Congrés americà) pel que fa a les reformes dels seus sistemes de salut. També ha assessorat les Nacions Unides i l'Organització Mundial de la Salut (OMS).

A hores d'ara, a més de continuar la seua tasca a la Universitat Johns Hopkins com a professor de polítiques públiques —on dirigeix, a més, el Programa sobre Polítiques Públiques i socials—, és catedràtic de ciències polítiques i socials a la Universitat Pompeu Fabra i dirigeix l'Observatori Social d'Espanya, una xarxa d'acadèmics i investigadors de diverses universitats que són experts en diverses àrees de l'Estat del benestar.

Ha escrit uns vint-i-cinc llibres que han estat traduïts al castellà, el francès, l'alemany, el suec, el japonès o el xinès i més de quatre-cents articles científics. És també rector emèrit de la Universitat Progressista d'Estiu de Catalunya. De cara a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2015, es presentà tancant la llista de Catalunya Sí que es Pot a la circumscripció de Barcelona.[2]

Obres

  • Dangerous to your health. Capitalism in health care, Monthly Review Press, (1993)
  • The politics of Health Policy. The US reforms, 1980-1994, Blackwell, (1994)
  • Neoliberalismo y Estado del Bienestar. Madrid, Ariel Económica, 3a edició ampliada, (2000)
  • Globalización Económica, Poder Político y Estado del Bienestar. Madrid, Ariel Económica, (2000)
  • Bienestar Insuficiente, Democracia Incompleta. De lo que no se habla en nuestro país. XXX Premi Anagrama d'Assaig, Barcelona, Anagrama, (2002)
  • The Political Economy of Social Inequalities. Consequences for Health and Quality of Life, (2002)
  • El estado de Bienestar en España [1], (2003)
  • L'estat del Benestar a Catalunya [2], (2003)
  • Political and Economic Determinants of Population Health and Well-Being, Baywood (amb C. Muntaner), (2004)
  • The Political and Social Context of Health, Baywood, (2004)
  • El subdesarrollo social de España: causas y consecuencias, Barcelona, Anagrama, (2006)
  • Hay alternativas - Vicenç Navarro, Juan Torres López i Alberto Garzón. Editorial Sequitur & Attac España (2011)[3]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 «Vicenç Navarro i López». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ «Cares conegudes» (paper). Diari Ara, 21-09-2015, p. 5 [Consulta: 21 setembre 2015].
  3. ↑ Hay alternativas. Nou llibre de Vicenç Navarro López, Juan Tores y Alberto Garzón, 2011, a Attac España

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vicenç Navarro i López
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Vicenç_Navarro_i_López&oldid=17125606»