Victòria Eugènia de Battenberg

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca


Victòria Eugènia de Battenberg
Victòria Eugènia de Battenberg
Victoria Eugenia, Reina de España de Luis Menéndez Pidal, retrat de 1909-1911.

31 de mayo de 1906 – 14 de abril de 1931 –  
Precedit per Maria Cristina d'Àustria
Succeït per Sofia de Grècia
Dades biogràfiques
Naixement 24 d'octubre de 1887
Castell de Balmoral, Aberdeenshire, Escòcia
Defunció 15 d'abril de 1969 (als 81 anys)
Lausana, Suïssa
Dinastia Casa de Battenberg Casa de Battenberg
Pares Enric de Battenberg
Beatriu del Regne Unit
Cònjuge Alfons XIII d'Espanya

Coat of Arms of Victoria Eugenie of Battenberg, Queen Consort of Spain.svg

Victòria Eugènia de Battenberg, reina d'Espanya (Balmoral, Escòcia 1887 - Lausana 1969). Princesa del Regne Unit de la Gran Bretanya i d'Irlanda per concessió del seu oncle el rei Eduard VII del Regne Unit es casà amb el rei Alfons XIII d'Espanya l'any 1906, descendents seus són el rei Joan Carles I d'Espanya i el cap de la casa reial legitimista francesa Lluís Alfons de Borbó.

Infància i adolescència[modifica | modifica el codi]

Filla del príncep Enric de Battenberg i de la princesa Beatriu del Regne Unit per part de pare era néta del príncep Alexandre de Hessen-Darmstadt i de la comtessa polonesa Júlia von Hauke. Per part de mare era néta de la reina Victòria I del Regne Unit i del príncep Albert de Saxònia-Coburg Gotha. Fou batejada amb el nom d'Ena, malgrat que posteriorment i de cara el seu casament se'l canviaria pel de Victòria Eugènia. Per naixement seria considerada princesa de Battenberg amb el grau d'altesa sereníssima, una posició més que discreta dintre el conjunt de les famílies reials.

La princesa cresqué a la cort de la reina Victòria. La seva família, els Battenberg, s'havien establert des del seu casament a la cort de la reina anglesa, ja que aquesta era la condició que la sobirana havia posat perquè la seva filla es pogués casar amb el jove Battenberg. Visqué entre el Palau d'Osborne a l'illa de Wight, el castell de Balmoral i el de Windsor. El seu pare morí quan ella tenia nou anys, l'any 1896 d'unes febres que havia contret a l'Àfrica.

Compromís, casament i descendència[modifica | modifica el codi]

A la mort de la seva àvia, els Battenberg passaren a residir en els seus apartaments del Palau de Kensington a Londres i s'apartaren de la vida de la cort. Malgrat aquest fet, l'any 1905 mentre el rei Alfons XIII d'Espanya visitava la cort britànica i els rumors d'un imminent compromís entre el citat rei i la princesa Margarida de Connaught creixien dia a dia, els dos joves coincidiren en un sopar organitzat al seu honor que oferiren els reis Eduard i Alexandra al Palau de Buckingham. El jove sobirà s'interessà per la jove princesa de Battenberg i a partir d'aquí començà l'idil·li entre els dos joves.

El futur casament entre els dos joves, el rei Alfons XIII d'Espanya i la princesa Victòria Eugènia havia de superar importants obstacles. El primer de tots era l'aprovació de la reina mare Maria Cristina d'Àustria que no veia en bons ulls que una simple princesa de Battenberg s'incorporés a la seva família i apostava per una candidat austriaca o alemanya. El segon escull el plantejava el Govern, temiem que la princesa fos portadora de la malaltia de l'hemofília i amb la possibilitat que no pogués donar un hereu sa a la Dinastia, però també amb la falta de dot de la princesa. El tercer escull era l'expressat per l'Església que no acceptava que una anglicana es convertís en reina d'Espanya.

Aquest problemes se solucionaren a través, fonamentalment, de la conversió al catolicisme de la princesa de Battenberg i a l'acceptació del rei Eduard VII del Regne Unit a convertir la seva neboda en altesa reial i en princesa del Regne Unit, però també amb el fet que fou el propi rei qui entregà la dot de 800.000 pessetes de l'època a la seva esposa. El fantasma de l'hemofília que tants maldecaps donaria s'intentà oblidar.

El 9 de març de 1906 la casa reial espanyola anuncià el casament entre els dos joves previst pel dia 31 de maig de 1906 a l'església de Los Jerónimos de Madrid. La desfilada nupcial fou accidentada en explotar una bomba llençada al carrer Major de Madrid per l'anarquista català Mateu Morral.

La seva vida a la Cort fou extremadament difícil. Aïllada del món i enganyada pel seu marit amb nombroses amants entre les quals destacà la seva cosina la princesa Beatriu del Regne Unit esposa de l'Infant Alfons d'Orleans-Borbó. La parella, malgrat tot, tingué sis fills:

El fantasma de l'hemofília aparegué a les vides dels reis d'Espanya ja des del naixement del seu primer fill. Tant el príncep Alfons com el príncep Gonçal eren patidors d'aquesta malaltia, i les princeses Beatriu i Maria Cristina eren portadores del gen de l'hemofília. La successió s'agreujà pel fet que l'infant Jaume era sord-muti això era considerat un greu impediment. Només l'infant Joan gaudia d'un perfecte estat de salut.

Reina d'Espanya i reina a l'exili[modifica | modifica el codi]

El seu paper durant el regnat del seu espòs fou més aviat de baix relleu malgrat que en certs moments encapçalà el bàndol anglòfil durant la Primera Guerra Mundial. Al país presidí i fundà la Creu Roja Espanyola i nombroses organitzacions de la caritat.

El 15 d'abril de 1931 emprèn, junt amb al resta de la Família reial, l'exili que la conduirà en primer moment a França. És en aquest moment que es produeix la separació dels dos monarques, Victòria Eugènia no suportà les més infidelitats del seu espòs i Alfons cregué que mantenia relacions lèsbiques amb la duquessa de Lécera.

Posteriorment s'establí a Itàlia, al Regne Unit i finalment a Suïssa després que el govern de Benito Mussolini l'expulsés pel fet de ser princesa britànica. Establerta a Lausana a partir de 1939 comprà la Vielle Lafonteine, una magnífica vila a la riba del llac Léman. Visqué gràcies a la llista civil que percebia com a princesa britànica i a la pensió atorgada pel govern franquista.

Al llarg dels anys 1950 portà una vida retirada de la vida política apareixent únicament a actes socials de la reialesa. Fou convidada al casament de la futura reina Elisabet II del Regne Unit i el príncep Felip de Grècia o a la del duc Eduard del Regne Unit.

Participà en l'anunci d'un espot publicitari d'una marca de cremes facials. Al llarg dels anys 1960 la seva vida reprengué un to més públic. Participà activament en el casament del seu nét Joan Carles I d'Espanya amb la princesa Sofia de Grècia (1962) i fou la padrina del príncep Felip de Borbó (1968).

La reina morí l'any 1969 a la seva casa de Lausana a causa del càncer que patia. Les seves despulles foren traslladades al panteó reial de Sant Llorenç de l'Escorial l'any 1985 pel seu nét el rei Joan Carles I d'Espanya. El seu llegat despertà nombrosos recels familiars.[1]

La reina Victòria Eugènia fou la néta de la reina Victòria I del Regne Unit que morí més tard després de la princesa Alícia del Regne Unit i de lady Patrícia del Regne Unit mortes el 1981 i el 1976 respectivament.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Orgambides, Fernando. «Los restos mortales de la reina Victoria Eugenia, depositados en el monasterio de El Escorial» (en castellà). El País, 26/04/1985 [Consulta: 29 setembre 2013].


Precedit per:
Maria Cristina d'Àustria
Reina consort d'Espanya
1906-1931
Escut de Victòria Eugènia de Battenberg
Succeït per:
Sofia de Grècia