Victòria dels Àngels

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Victòria dels Àngels
Victòria dels Àngels
Victòria dels Àngels
Dades biogràfiques i tècniques
Naixement 1 de novembre de 1923
Lloc d'origen Barcelona
Defunció 15 de gener de 2005 (als 81 anys)
Gènere(s) Ópera
Veu Soprano lírica
Lloc web oficial Victoriadelosangeles.org

Victòria López García, coneguda amb el nom artístic de Victòria dels Àngels o Victoria de los Ángeles (Barcelona, 1 de novembre de 1923 - Barcelona, 15 de gener de 2005), fou una soprano i cantant d'òpera catalana.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Filla d'un bidell de la Universitat de Barcelona. Va estudiar al Conservatori Superior de Música del Liceu, on es va graduar en només tres anys, l'any 1941, als 18 anys. Aquest any va fer el seu debut operístic al Gran Teatre del Liceu, continuant després els estudis.

Victòria dels Àngels es va casar amb Enric Magriñà l'any 1948 i va tenir dos fills, un dels quals la va sobreviure.

El 15 de gener de 2005 Victòria dels Àngels va morir a la ciutat de Barcelona a l'edat de 81 anys.

Carrera artística[modifica | modifica el codi]

El 20 de desembre de 1940 va guanyar el concurs del programa Concursos vivientes de Ràdio Barcelona cantant Sì, mi chiamano Mimì i Un bel dì vedremo. El premi era interpretar La Bohème al Teatre Victòria (Barcelona). Aquest fet va significar l'inici de la carrera concertística de Victòria dels Àngels i la va portar a entrar en contacte amb el conjunt instrumental Ars Musicae que dirigia Josep Maria Lamaña i que treballava especialment el repertori dels segles XII al XVII. Amb ells va debutar el 19 de maig de 1944 al Palau de la Música Catalana.

El 13 de gener de 1945 va fer el seu debut al Liceu en el paper de la Comtessa Almaviva a Les noces de Fígaro. Després de guanyar el primer premi al Concurs Internacional de Ginebra l'any 1947, va cantar la Salud a la La vida breve de Manuel de Falla amb la BBC a Londres l'any 1948.

L'any 1949 va fer la seva primera aparició al teatre de l'Opèra de París amb la seva impactant Marguerite del Faust de Gounod, va debutar a la Scala de Milà, primer amb un recital i, un any més tard, amb Ariadne auf Naxos de Richard Strauss. El 1950 va cantar al Festival de Salzburg i a la Royal Opera House. A partir d'aquest moment, començaria una col·laboració fonamental amb el pianista Gerald Moore. A l'octubre de 1950 Victòria dels Àngels va debutar als Estats Units d'Amèrica amb un recital al Carnegie Hall de Nova York, i al març següent va fer el mateix al Metropolitan Opera, i va cantar amb la companyia ininterrompudament fins al 1961. L'any 1957 va cantar a l'Òpera de l'Estat de Viena. El 1952 va debutar al Teatre Colón de Buenos Aires amb Manon de Massenet i Madama Butterfly de Puccini.

Va realitzar gires pel Japó, Austràlia, Sud-àfrica, Rússia, i tota Europa, debutant a Viena el 1957. Va ser la primera cantant espanyola que va actuar al Festival de Bayreuth, escollida per Wieland Wagner per interpretar, als festivals del 1961 i del 1962, l'Elisabeth de Tannhäuser. En la seva intensíssima carrera, va arribar a interpretar el paper protagonista de més de 35 òperes, entre les quals destaquen La Traviata, Carmen, Pelléas et Mélisande, Fidelio, Faust, Pagliacci, Werther, L'Orfeo, Cavalleria rusticana, La Bohème, Madama Butterfly, Il barbiere di Siviglia, Otello, Tannhäuser, Lohengrin, Ariadne auf Naxos, Der Freischütz o Don Giovanni. Els seus nombrosos enregistraments són considerats una referència indiscutible.

Anys de concertista[modifica | modifica el codi]

Victòria dels Àngels l'any 1975

A mitjans dels anys 60, la carrera de Victòria dels Àngels es va anar orientant cap a les actuacions concertistes, sobretot amb els lied, oferint recitals antològics per tot el món acompanyada de grans pianistes com Geoffrey Parsons, Alicia de Larrocha, Gonzalo Soriano i Simó, Miguel Zanetti i Manuel García Morante.

Tot i això va seguir fent de tant en tant aparicions a un dels seus papers operístics preferits, Carmen, els vint anys següents. Tot i que Carmen li esqueia còmodament al seu registre (la seva veu era mezzosoprano natural), va cantar els papers principals de soprano. Amb Montserrat Caballé va ser una veritable referència entre els cantants de bel canto. També el 1961, es destaca la seva participació a l'estrena pòstuma, en versió de concert, de L'Atlàntida de Manuel de Falla al Gran Teatre del Liceu. Aquells anys, va realitzar una important difusió de la música espanyola i llatinoamericana, i va col·laborar amb el seu admirat Pau Casals, i amb els compositors més importants del moment: Joaquín Rodrigo, Frederic Mompou, Xavier Montsalvatge, Òscar Esplà, Heitor Villa-Lobos i Eduard Toldrà.

Entre les seves darreres actuacions, destaquen el concert de celebració del seu retorn al Palau de la Música Catalana el 1987 amb motiu de la inauguració del canal radiofònic Catalunya Música; l'històric recital al Gran Teatre del Liceu acompanyada per Manuel García Morante el 1992, i la seva participació a la cerimònia de clausura dels Jocs Olímpics de Barcelona d'aquell mateix any. La seva carrera va continuar fins al 28 de desembre de 1997, data del seu últim concert públic, acompanyada per Albert Guinovart, al Teatre Nacional de Catalunya de Barcelona.

Va guanyar en 1955 la Medalla d'Or del Gran Teatre del Liceu; va ser membre d'honor de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi des 1981. L'any 1982 fou guardonada amb la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya, i el 1991 fou guardonada amb el Premi Príncep d'Astúries de les Arts, juntament amb Teresa Berganza, Montserrat Caballé, Josep Carreras, Pilar Lorengar, Alfredo Kraus i Plácido Domingo.

Va morir a Barcelona el 15 de gener de 2005.

Fons[modifica | modifica el codi]

El seu fons d'indumentària escènica es conserva al Museu de les Arts Escèniques i conté 40 vestits d'òpera, 10 quimonos, 50 vestits de concerts. L'any 2008 s'inventarien i es comencen a catalogar al catàleg d'indumentària.[1]

A l'Arxiu Nacional de Catalunya es conserva el seu fons personals, amb documentació identificativa, mèdica, econòmica i de gestió del patrimoni personal i familiar; així com l'arxiu musical, gestió dels drets d'autor, contractació d'actuacions musicals i programes musicals; correspondència tramesa i rebuda i felicitacions de Nadal; llibre de signatures i reculls de premsa; dossiers diversos i documentació hemerogràfica. En total hi ha 1.068 positius b/n, 382 positius color, 17 diapositives color, 5 negatius color, 1 diploma i 1 cinta de cassette. També hi ha documentació sobre la gestió dels drets d'autor amb la RCA, la contractació d'actuacions musicals i retalls de premsa. 23 positius b/n.[2][3][4]

A l'Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) es conserva la seva biblioteca particular, que conté una col·lecció important de partitures formada per més de 4.000 documents. Aquest fons és una cessió en comodat de la Fundación Victória de los Ángeles, realitzada el 2008.[1]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • COMELLAS, JAUME: Victòria dels Àngels: Memòries de viva veu. Edicions 62, Barcelona, 2005 [1]
  • RADIGALES, JAUME: Victòria dels Àngels. Una vida pel cant. Un cant a la vida. Editorial Pòrtic. Barcelona, 2003.

Reconeixements[modifica | modifica el codi]

  • Escola de Música de Sant Cugat Victòria dels Àngels.,[5] anomenada en el seu honor.

Llegat[modifica | modifica el codi]

Els jardins de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona a Ciutat Vella, porten el seu nom.

Victòria dels Àngels ha estat votada en un procés participatiu realitzat al març del 2010 a Palafrugell de dones que mereixen un carrer.[6]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Biblioteca de l'ESMUC
  2. Comodat de la Fundació Victoria de los Ángeles; 1,5 m.
  3. Fons 746, dates d'ingrés: 3 de gener i 9 de juny; registres d'entrada núms. 2.219 i 2.266
  4. Memòria 2008 de l'ANC
  5. Escola de Música de Sant Cugat
  6. Puig, Evarist. «Les dones esperantistas de la Vila». Revista de Palafrugell [Palafrugell], núm. 208, febrer 2011, pàg. 23.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Victòria dels Àngels