Victòria dels Àngels
De Viquipèdia
Victòria López García, coneguda amb el nom artístic de Victòria dels Àngels o Victoria de los Ángeles (Barcelona, 1923 - Barcelona, 2005), fou una soprano i cantant d'òpera catalana.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
Va néixer l'1 de novembre de 1923 a la ciutat de Barcelona, filla d'un bidell de la Universitat de Barcelona. Provinent d'una família senzilla, els orígens dels quals sempre va reconèixer, va descobrir la seva vocació musical molt jove. Va estudiar al Conservatori Superior de Música del Liceu, on es va graduar en només tres anys, l'any 1941, als 18 anys. Aquest any va fer el seu debut operístic al Gran Teatre del Liceu, continuant després els estudis.
Victòria dels Àngels es va casar amb Enric Magriñà l'any 1948 i va tenir dos fills, un dels quals la va sobreviure.
El 15 de gener de 2005 Victòria dels Àngels va morir a la ciutat de Barcelona a l'edat de 81 anys.
[edita] Carrera artísitica
L'any 1945 va fer el seu debut professional al Liceu en el paper de la Comtessa a Les noces de Fígaro. Després de guanyar el primer premi al Concurs Internacional de Ginebra l'any 1947, va cantar la Salud a la La vida breve de Manuel de Falla amb la BBC a Londres l'any 1948.
L'any 1949 va fer la seva primera aparició al teatre de l'Opèra de París, el 1950 al Festival de Salzburg i a la Royal Opera House, i va continuar apareixent regularment fins a l'any 1961. També va cantar a La Scala de Milà des de l'any 1950 fins al 1956.
A l'octubre de 1950 Victòria dels Àngels va debutar als Estats Units d'Amèrica amb un recital al Carnegie Hall de Nova York, i al març següent va fer el mateix al Metropolitan Opera, i va cantar amb la companyia fins el 1961. L'any 1957 va cantar a l'Òpera de l'Estat de Viena.
Després del seu debut al Festival de Bayreuth amb al paper d'Elisabeth l'any 1961, Victòria dels Àngels es va dedicar principalment a la seva carrera com a concertista. Tot i això va seguir fent de tant en tan aparicions a un dels seus papers operístics preferits, Carmen, els vint anys següents. Tot i que Carmen li esqueia còmodament al seu registre (la seva veu era mezzosoprano natural), va cantar els papers principals de soprano. Amb Montserrat Caballé va ser una veritable referència entre els cantants de bel canto.
Entre els seus papers d'òpera més coneguts hi ha Donna Anna, Rosina, Manon, Nedda, Desdemona, Cio-Cio-San, Violetta, i Mélisande.
L'any 1982 fou guardonada amb la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya, i el 1991 fou guardonada amb el Premi Príncep d'Astúries de les Arts, juntament amb Teresa Berganza, Montserrat Caballé, Josep Carreras, Pilar Lorengar, Alfredo Kraus i Plácido Domingo.
[edita] Bibliografia
- COMELLAS, JAUME: Victòria dels Àngels: Memòries de viva veu. Edicions 62, Barcelona, 2005 [1]
- RADIGALES, JAUME: Victòria dels Àngels. Una vida pel cant. Un cant a la vida. Editorial Pòrtic. Barcelona, 2003.
[edita] Reconeixements
- (català) Escola de Música de Sant Cugat, anomenada en el seu honor.
[edita] Enllaços externs
- (català) Pàgina de la Fundació Victoria de los Ángeles
- (castellà) Fundació Príncep d'Astúries, Príncep d'Astúries de les Arts 1991
- (anglès) Necrològica al Times
