Victimologia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Accident ferroviari a Montparnasse 1895

La victimologia és l'estudi de les causes per les quals determinades persones són víctima d'un delicte i de com l'estil de vida comporta una major o menor probabilitat que una determinada persona sigui víctima del mateix. El camp de la victimologia inclou o pot incloure, en funció dels diferents autors, un gran nombre de disciplines o matèries, com ara: sociologia, psicologia, dret penal i criminologia. La victimologia és una ciència que estudia científicament la víctima i el seu paper en el fet delictiu.

L'estudi de les víctimes és multidisciplinari i no es refereix només a les víctimes d'un delicte, sinó també a les que ho són per consegüent d'accidents de trànsit, desastres naturals, crims de guerra i abús de poder. Els professionals relacionats amb la victimologia poden ser científics, operadors jurídics, socials o polítics.

L'estudi de les víctimes pot realitzar des de la perspectiva d'una víctima en particular o des d'un punt de vista epistemològic analitzant les causes per les que grups d'individus són més o menys susceptibles de resultar afectades.

Comboi de la línia 1 de metro de València com el que va descarrilar el 3 juliol 2006 causant 43 víctimes mortals

L'estudi de la victimologia no es limita només a la víctima, de manera que s'han d'analitzar tres nivells:

El primer s'anomena individual, l'objecte d'estudi és la víctima, la seva personalitat i característiques. El segon nivell és el conductual, en el qual, s'estudia la conducta aïllada de la víctima amb relació a la conducta criminal. Finalment hi ha el tercer nivell, denominat general, en el qual s'ha d'estudiar el fenomen victimal, com a suma de víctimes i victimitzacions.

A partir de la dècada dels vuitanta del segle XX, i com a conseqüència dels Simposis Mundials de Victimologia, la naixent disciplina s'emancipa del mer èmfasi penal, i comença a advocar pels drets de les víctimes des d'una perpspectiva constitucional, el que implica posar més èmfasi en esdeveniments de macrovictimización, és a dir esdeveniments en els quals es victimització a grans col·lectius.

Es parla de macrovictimizaciones per abús del poder, cosa que ja Benjamin Mendelshon havia esbossat, i comença adquir autonomia disciplinària per deixar de ser un apèndix del dret penal i de la criminologia, que és on es queda la reflexió victimodogmática i el tema dels drets de les víctimes dins del procés penal.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]