Victorí de Petàvia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
sant Victorí de Pettau, o
de Ptuj

Actual ciutat de Ptuj, on Victorí va viure i morir
bisbe, màrtir,
Pare de l'Església
Nom secular Victorinus Petavionensis
Naixement ca. 250
Grècia o Pannònia
Defunció 2 de novembre de 304
Poetavium (Ptuj, actual Eslovènia)
Commemoració en Església catòlica
Canonització Antiga
Festivitat 2 de novembre
Fets destacables Bisbe de Ptuj, teòleg; primer exegeta en llatí
Iconografia Com a bisbe, llibre, espasa o palma de martiri

Victorí de Petàvia (Pannònia, 250 - 2 de novembre de 304), en llatí Victorinus Petavionensis --o per error Pictaviensis per haver-lo suposat de Pictavium, Poitiers, en comptes de Petavium, a Pannònia-- fou un bisbe de Petàvia (l'actual Ptuj al nord Eslovènia, en la ribera del Drave, a la regió d'Estíria), que va florir al final del segle III i va patir martiri sota Dioclecià vers el 303. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Nascut probablement a Grècia o a Poetovium (Ptuj), Victorí parlava millor el grec que el llatí: això explica que Sant Jeroni jutgi les seves obres llatines més remarcables pel contingut que per l'estil. Va ser el primer teòleg que va fer servir el llatí en obres exegètiques. Com molts altres contemporanis seus, va seguir el premil·lenarisme,[1] per la qual cosa la seva obra es va incloure entre els apòcrifs al decret atribuït a Gelasi I.

Va morir en les persecucions de Dioclecià.

Obres[modifica | modifica el codi]

Sant Jeroni diu que va escriure comentaris sobre els llibres bíblics:

  • In Genesin
  • In Exodum
  • In Leviticum
  • In Iesaiam
  • In Ezechielem
  • In Abacue
  • In Ecclesiasten
  • In Cantica Canticorum
  • In Apocalypsin Joannis adversus omnes haereses
  • Commentarius in Apocalypsis (dubtosa)

A més, el tractat Adversus Marcionem en cinc llibres. Tradicionalment se li han assignat dos poemes: De Jesu Christo en 137 hexàmetres i Hymnus de Pascha Domini s. De Ligno Vitae en 70 hexàmetres, però no són obra seva.

Només se n'han conservat, però:

  • Commentarii in Apocalypsim Ioannis (Comentatri a l'Apocalipsi de Joan), on es veu la seva tendència al mil·leranisme;
  • De fabrica mundi (La creació del món), també clarament mil·lenarista.

Doctrina[modifica | modifica el codi]

La seva doctrina està molt influïda per Joan l'Evangelista, la qual cosa es deixa veure a la seva teologia, les seves obres i la litúrgia emprada a la comunitat de Poetovium. També hi ha influència occidental, de l'escola d'Aquilea. La seva obra és mil·lenarista, que, en aquell moment, es podia dir que era una tendència d'avantguarda.

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Pensava que Crist tornaria per a regnar a la Terra durant mil anys.

Veneració[modifica | modifica el codi]

La seva festivitat litúrgica és el 3 de novembre. Fins al segle XVII va ser confós amb el retòric llatí Victorí Africà.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Berthold Altaner, Patrologia, Roma, 1997.
  • Martine Dulaey, Victorin de Poetovio, le premier éxègete latin, Paris, 1993.
  • Enrique Molinè, Los Padres de la iglesia: una guía espiritual, Madrid, 1982.