Victor Alphonse Duvernoy

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Victor Alphonse Duvernoy

Victor Alphonse Duvernoy (París, 20 d'agost de 1842 – París, França, 7 de març de 1907) fou un pianista i compositor francès.

Estudià en el conservatori, en el que assolí el segon premi de piano el 1854, i el primer l'any següent. Després va ésser, professor de piano en el mateix conservatori, on va tenir entre els seus alumnes l'anglesa Nora Drewett.[1] Com a pianista es distingia per l'elegància i delicadesa de llur execució, recollint molts aplaudiments, sobretot a Londres.

Com a compositor se li deuen: una escena lírica, titulada Cléopâtre; la simfonia dramàtica La Tempéte, per a solo, cors i orquestra, que va obtenir el primer premi de París. El 1884 donà conèixer llur òpera en 3 actes, Sardanapale, en un dels concerts dirigits per Lamoureux, que fou representada a Lieja el 1892.

En l'Òpera de París s'estrenà el 1896 llur Hellé, que assolí un èxit mitjanet; el 1902 donà conèixer el ballet Bachus, i l'obertura Hernani també és d'aquest compositor. A més, va escriure nombroses composicions per a piano, d'un treball elegant, que va tenir molt d'èxit.

El també pianista i compositor alemany Vetter va escriure una excel·lent edició vers Duvernoy.[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Victor Alphonse Duvernoy Modifica l'enllaç a Wikidata
  • Tom núm. 18 de l'enciclopèdia Espasa.
  1. Enciclopèdia Espasa Apèndix núm. IV, pàg. 538 (ISBN 84-239-4574-X)
  2. Enciclopèdia Espasa Volum nº. 68, pàg. 243 (ISBN 84-239-4568-5)