Victor Sjöström

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaVictor Sjöström

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(sv) Victor David Sjöström Modifica el valor a Wikidata
20 setembre 1879 Modifica el valor a Wikidata
parròquia de Silbodal (Suècia) Modifica el valor a Wikidata
Mort3 gener 1960 Modifica el valor a Wikidata (80 anys)
Parròquia de Hedvig Eleonora, Estocolm (Suècia) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri del Nord d'Estocolm, Kvarter 7A, gravnummer 113 59° 21′ 16″ N, 18° 02′ 06″ E / 59.35453°N,18.03508°E / 59.35453; 18.03508 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirector de cinema, actor de cinema, actor de teatre, realitzador, actor, guionista, productor de cinema Modifica el valor a Wikidata
Activitat1913 Modifica el valor a Wikidata –
Família
CònjugeAlexandra Stjagoff (1900–1912)
Lili Bech (1914–1918)
Edith Erastoff (1922–1945) Modifica el valor a Wikidata
FillsGuje Lagerwall
 ( Edith Erastoff) Modifica el valor a Wikidata
ParesOlof Adolf Sjöström Modifica el valor a Wikidata  i Elisabeth Sjöström Modifica el valor a Wikidata
ParentsVictor Hartman (oncle) Modifica el valor a Wikidata
Premis
IMDB: nm0803705 Allocine: 9378 Allmovie: p110628 TCM: 173401 TMDB.org: 8741
Find a Grave: 8885 Modifica el valor a Wikidata

Victor David Sjöström (ˈvɪ̌kːtɔr ˈɧø̂ːstrœm; 20 de setembre de 1879 - 3 de gener de 1960), també conegut als Estats Units com a Victor Seastrom, va ser un director, guionista i actor pioner del cinema suec. Va començar la seva carrera a Suècia, abans de traslladar-se a Hollywood el 1924. Sjöström va treballar principalment en el cinema mut; les seves pel·lícules més conegudes inclouen Körkarlen (1921), He Who Gets Slapped (1924) i The Wind (1928). Sjöström va ser el director més destacat de Suècia a l'"Edat d'Or del cinema mut" a Europa. Més tard a la vida, va tenir el paper principal a Maduixes silvestres (1957) d'Ingmar Bergman (1957).[1]

Biografia[modifica]

Va néixer a Årjäng/Silbodal, a la regió de Värmland de Suècia,[2] només tenia un any quan el seu pare, Olof Adolf Sjöström, va traslladar la família a Brooklyn (Nova York). La seva mare va morir el 1886, quan tenia set anys. Sjöström va tornar a Suècia on va viure amb familiars a Estocolm, començant la seva carrera d'actor als 17 anys com a membre d'una companyia de teatre itinerant.

L'escenari el va conduir a la incipient indústria del cinema, va fer la seva primera pel·lícula el 1912 sota la direcció de Mauritz Stiller. Entre 1912 i 1923, va dirigir quaranta-una pel·lícules a Suècia, algunes de les quals ara són perdudes. Les supervivents inclouen Ingmarssönerna (1919), Karin Ingmarsdotter (1920) i Körkarlen (1921), totes basades en històries de la novel·lista guanyadora del Premi Nobel Selma Lagerlöf. Moltes de les seves pel·lícules de l'època estan marcades per una subtil representació de personatges, una bona narració i escenaris evocadors en els quals el paisatge suec sovint té un paper psicològic clau. La qualitat naturalista de les seves pel·lícules es va veure millorada per la seva preferència (aleshores revolucionària) pel rodatge in situ, especialment en entorns rurals i de poble. També és conegut com un pioner de la continuïtat d'edició en el cinema narratiu.[3]

El 1923, Sjöström va acceptar una oferta de Louis B. Mayer per treballar als Estats Units. A Suècia, havia actuat tant en les seves pròpies pel·lícules com en les d'altres, però a Hollywood es va dedicar únicament a la direcció. Amb un nom anglicitzat, Victor Seastrom, va fer la pel·lícula dramàtica Name the Man (1924) basada en la novel·la de Hall Caine, The Master of Man. Va dirigir estrelles de l'època com Greta Garbo, John Gilbert, Lillian Gish, Lon Chaney i Norma Shearer en altres vuit pel·lícules a Amèrica abans de la seva primera talkie el 1930. La seva pel·lícula de 1926 The Scarlet Letter, protagonitzada per Lillian Gish com l'adúltera Hester Prynne, permet a Hester una certa voluptuositat; quan surt de les habitacions nues de la ciutat per a una cita amb el seu amant al bosc verd, es treu desafiament la lletra A escarlata, també es treu la gorra i veiem el seu bonic cabell.

Incòmode amb les modificacions necessàries per dirigir pel·lícules sonores, Victor Sjöström va tornar a Suècia on va dirigir dues pel·lícules més abans del seu darrer esforç de direcció, un drama en anglès filmat al Regne Unit Under the Red Robe (1937). Durant els quinze anys següents, Sjöström va tornar a actuar al teatre, va interpretar una varietat de papers principals en més d'una dotzena de pel·lícules i va ser director d'empresa de Svensk Film Industri. Als 78 anys, va fer la seva darrera interpretació, probablement la millor recordada, com l'ancià professor Isak Borg a la pel·lícula d'Ingmar Bergman Maduixes silvestres (1957) .

Vida personal[modifica]

Sjöström es va casar tres vegades. La seva filla era l'actriu Guje Lagerwall (1918-2019).

Victor Sjöström va morir a Estocolm als 80 anys, i va ser enterrat al Norra begravningsplatsen (cementiri del nord).

Filmografia[modifica]

Director[modifica]

Actor[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ Florin, Bo. Transition and Transformation: Victor Sjöström in Hollywood, 1923–1930. Amsterdam University Press, 2013. ISBN 978-90-8964-504-3. 
  2. ↑ kommun, Årjängs. «Victor Sjöström - Årjängs kommun». Arxivat de l'original el 2021-01-18. [Consulta: 27 juliol 2022].
  3. ↑ «The "golden age" of silent film - Sweden - bio, actress, children, wife, cinema, role, story».

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Victor Sjöström
Vegeu texts en català sobre Victor Sjöström a Viquitexts, la biblioteca lliure.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Victor_Sjöström&oldid=33119103»