Victoria Kent

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Victoria Kent Siano
Naixement 6 de març de 1898
Espanya Espanya, Màlaga
Defunció 25 de setembre de 1987
Estats Units Estats Units, Nova York
Nacionalitat espanyola

Victoria Kent Siano (Màlaga, 6 de març de 1898 - Nova York, 25 de setembre de 1987) fou la primera advocada a exercir a Espanya, i la primera dona al món que va intervenir davant d'un Tribunal Suprem de Guerra i Marina.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va néixer en Màlaga, probablement el 3 de març de 1898, encara que hi ha discrepàncies documentals sobre la data. Ella mateixa va canviar la seva data de naixement per les de 1897 i 1889 en diferents documents datats a partir de la seva arribada a Madrid (1917). Altres fonts la situen en 1898. Entre les raons d'això s'addueixen «exigències de tipus acadèmic» o fins i tot «coqueteria».[1] El seu pare, José Kent Román, era un comerciant de teixits, i la seva mare, María Siano González, mestressa de casa. Va viure a Màlaga fins a 1917, any en què va marxar a Madrid a estudiar el batxillerat a l'institut Cardenal Cisneros, recolzada per la seva mare i pels contactes que havia travat el seu pare. A la seva arribada a la capital s'instal·la a la Residencia de Señoritas. En 1920 ingressa en la facultat de Dret de la Universitat Central (actual Universitat Complutense de Madrid), on cursa la carrera com a alumna no oficial fins a la seva llicenciatura el juny de 1924.

Es col·legia el gener de 1925 i, encara que no tenia massa interès a exercir la professió davant els tribunals, no va trigar a tenir la seva primera intervenció com a advocada defensora. Es va fer famosa el 1930 defensant davant el Tribunal Suprem de Guerra i Marina a Álvaro de Albornoz, membre del Comitè Revolucionari Republicà, detingut i processament juntament amb els quals després van formar el Govern provisional de la República, arran de la insurrecció de Jaca de desembre de 1930. Va ser la primera dona al món a intervenir davant un consell de guerra, aconseguint l'absolució del seu defensat.

Diputada[modifica | modifica el codi]

Afiliada al Partit Radical Socialista, va ser escollida diputada de les Corts Constituents per Madrid a les eleccions generals espanyoles de 1931. A les eleccions del 16 de febrer de 1936, Victoria Kent va ser escollida diputada per Madrid, a les llistes d'Izquierda Republicana, que formava part del Front Popular.

Directora General de Presons[modifica | modifica el codi]

Va ser designada personalment pel President de la República Alcalá-Zamora Directora General de Presons, càrrec que va exercir amb l'objectiu d'aconseguir la rehabilitació dels presos, i que ocuparia fins a 1934.

El seu mandat al capdavant de les presons espanyoles va ser molt significatiu, continuant amb la labor empresa al segle passat per la precursora Concepción Arenal; de fet, una vegada que va haver manat retirar tots els grillons i cadenes de les presons va fer modelar amb el metall obtingut una estàtua de Concepción Arenal. Es va dedicar intensament a la reforma de les presons espanyoles, sota el criteri que les societats estan obligades a recuperar al delinqüent com a persona activa, i que les presons són l'instrument per a això. Seguint aquestes directrius, va ordenar la millora de l'alimentació dels reclusos, va permetre la llibertat de culte a les presons, va establir els permisos per raons familiars, va tancar 114 centres penitenciaris per estar en pèssimes condicions, va ordenar construir la nova presó de dones de Ventas, a Madrid, en la qual no existien cel·les de càstig, i va crear el Cos Femení de Presons, per a les presons de dones, i l'Institut d'Estudis Penals, la direcció dels quals encomana al seu mestre Jimenéz de Asúa.

Les seves mesures al capdavant de la Direcció general de Presons li van donar una gran popularitat, arribant el seu nom a aparèixer en un conegudíssim chotis, «El Pichi», part d'una revista frívola Las leandras, que cantava la popular Celia Gámez: «Li ho pots dir / a Victoria Kent, / que el que és a mi / no ha nascut qui».

Sufragista[modifica | modifica el codi]

Amb motiu de les discussions per aconseguir el sufragi femení, es va posicionar en contra d'atorgar de forma immediata el vot a les dones. La seva opinió era que la dona espanyola mancava en aquell moment de la suficient preparació social i política com per votar de manera responsable, ja que per influència de l'Església el seu vot seria conservador, la qual cosa perjudicaria als partits d'esquerres. Va sostenir una polèmica sobre aquest tema amb una altra representant feminista en les corts, Clara Campoamor. Això li va implicar certa impopularitat, no obtenint acta de diputada a les eleccions del 19 de novembre de 1933. A l'any següent va abandonar la Direcció general de Presons.

Guerra Civil Espanyola[modifica | modifica el codi]

Durant la guerra civil es va fer càrrec de la creació de refugis per a nens i de les guarderies infantils. El govern de la República la va enviar a França com a Primera Secretària de l'ambaixada republicana a París, perquè s'encarregués de les evacuacions dels nens.

Segona Guerra Mundial[modifica | modifica el codi]

Va romandre en França fins al final de la guerra, al terme de la qual va col·laborar en la sortida dels refugiats espanyols cap a Amèrica. No obstant això, no va poder seguir el mateix camí i va ser sorpresa per la invasió nazi. En ser ocupada París per la Wehrmacht el 14 de juny de 1940, Victoria Kent es va refugiar a l'ambaixada mexicana durant un any. En estar el seu nom en la llista negra lliurada per la policia de la dictadura militar franquista al govern col·laboracionista de Vichy, la Creu Roja li va proporcionar un apartament prop del Bois de Boulogne, on va viure fins a l'alliberament amb una identitat falsa: la de madame Duval. En aquest temps a la capital francesa va escriure Cuatro años en París, novel·la autobiogràfica narrada en tercera persona el protagonista de la qual, Plácido, és un alter ego de l'autora.

Exili[modifica | modifica el codi]

En 1948 es va marxar a Mèxic, on va fer classes de Dret Penal a la universitat, fundant l'Escola de Capacitació per al Personal de Presons, de la qual va ser directora durant dos anys. Cridada per l'ONU, en 1949 va viatjar a Nova York per col·laborar en la Secció de Defensa Social, amb l'encàrrec d'estudiar el lamentable estat de les presons d'Iberoamèrica, càrrec que va abandonar poc després per ser excessivament burocràtic. A Nova York va fundar i va dirigir la revista Ibèrica des de 1954 a 1974, en la qual publicava les notícies arribades des de Espanya per als exiliats republicans en Estats Units. Encara que va tornar a Espanya el 1977, va tornar a Nova York, on va passar la resta dels seus dies, fins a la seva mort en 1987.

Curiositats[modifica | modifica el codi]

  • El 1990 es va emetre a Espanya un segell amb la seva imatge.
  • El 2009 se li va dedicar una estació ferroviària a la seva ciutat natal, Màlaga, l'Estació de Victoria Kent.
  • A Corrales (Huelva) existeix un carrer en el seu nom.
  • A Elx hi ha un institut de secundària i un carrer amb el seu nom.
  • A Rivas-Vaciamadrid hi ha un col·legi públic amb el seu nom.
  • A Còrdova hi ha un carrer amb el seu nom.
  • A Avilés també hi ha un altre carrer amb el seu nom.
  • A Ourense també hi ha un altre carrer amb el seu nom, on se situa la prefectura de la policia local.
  • A Madrid l'antiga presó de Yeserías és un centre de reinserció que porta el seu nom (Centre d'Inserció Social Victoria Kent).
  • A Getafe també hi ha un altre carrer amb el seu nom.
  • A Torrejón de Ardoz hi ha un institut de secundària amb el seu nom des de 1984.
  • A Sevilla hi ha un carrer amb el seu nom.
  • A Marbella hi ha un institut de secundària amb el seu nom.
  • A Màlaga també hi ha un col·legi públic que porta el seu nom, al carrer Camino de l'Ànec.
  • A Fuenlabrada hi ha un institut d'educació secundària amb el seu nom.
  • A Camas hi ha un parc amb el seu nom.
  • Una aula de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona porta el seu nom.
  • Una altra aula de la Facultat d'Humanitats i Educació de la Universitat de Burgos, també porta el seu nom.
  • A Miguelturra (Ciudad Real), també hi ha un carrer en el seu nom.

A Castelló, l'escola d'adults del centre penitenciari porta el seu nom.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • VILLENA GARCÍA, Miguel Ángel, Victoria Kent, una pasión republicana, Barcelona, Debate, 2007, ISBN 978-84-8306-693-5.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. María Luisa Balaguer. «Victoria Kent: vida y obra», Anuario de Derecho parlamentario de les Corts Valencianes, núm. 21.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]