Victorio

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Victorio
Naixement c. 1825
Nou Mèxic
Defunció 14 d'octubre de 1880
Tres Castillos, Mèxic
Ocupació Cap dels apatxes chiricahua
Conegut per Massacre d'Alma

Victorio (de Bidu-ya, Beduiat)(Nou Mèxic, 1825-1880) fou un guerrer i cap tribal de la banda de Warm Springs de la divisió Tchihendeh (normalment anomenats chihende o mimbreños) dels apatxes en el que avui és l'estats de Nou Mèxic, Arizona, Texas i els estats mexicans de Sonora i Chihuahua.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Victorio va créixer en la banda chihenne. S'especula que ell o la seva banda tenia llaços de parentiu amb els navahos i era conegut entre els navahos com "el que mira el seu cavall". La germana de Victorio va ser la famosa dona guerrera Lozen, o "destre lladre de cavalls".

Va lluitar el 1855 amb Mangas Coloradas, i el 1862 amb Cochise a Apache Pass. El 1872 es va moure amb la seva tribu a la reserva de Tularosa, però el 1877 foren obligats a marxar a la reserva de San Carlos. Per això el 1879 s'escaparen i s'establiren a les Black Range, però l'agost del 1880 l'exèrcit els obligà a fugir a Mèxic, on va morir lluitant contra l'exèrcit mexicà.

En 1853 era considerat cap o sub cap per l'Exèrcit dels Estats Units i va signar un document. Amb vint anys va cavalcar amb el gran Mangas Coloradas, líder de la banda Coppermine del poble Tchihendeh i principal líder de tota la divisió apatxe Tchihendeh (que el va acollir com a gendre), i de Cuchillo Negro, líder de la banda Warm Springs dels Tchihendeh i segon principal líder de tota la divisió apatxe Tchihendeh, així com ho va fer Nana, Delgadito, Cochise, Juh, Gerónimo i altres líders apatxes. Com era costum, es va convertir en el líder d'un gran grup mixt de mimbreños i mescaleros (dirigit pel seu amic - i, probablement cunyat, com espòs de l'altra filla de Mangas Coloradas, Cochise - Caballero) i va lluitar contra l'exèrcit dels Estats Units. De 1870 a 1880, Victorio i la seva banda van ser traslladats i van abandonar almenys tres reserves diferents, algunes més d'una vegada, tot i la petició de la seva banda de viure en les terres tradicionals. La reserva Ojol Caliente es trobava en el seu territori tradicional, prop de l'actual Dusty (Nou Mèxic).[1]

Victorio i la seva banda foren traslladats a la reserva índia de San Carlos al Territori d'Arizona en 1877. Ell i els seus seguidors havien deixat la reserva dues vegades abans, però van tornar només per deixar-la definitivament a finals d'agost de 1879 quuan va començar la Guerra de Victorio. Victorio va tenir èxit en incursions i evadí la captura per l'exèrcit, va guanyar una participació significativa al Canyó Las Almas el 18 de setembre de 1879.

L'abril de 1880 fou atribuït a Victorio el lideratge de la massacre d'Alma, una incursió a les llars de colons estatunidencs al voltant d'Alma (Nou Mèxic) que va acabar amb la mort d'alguns colons. Els guerrers de Victorio van ser finalment expulsats amb l'arribada dels soldats nord-americans del Fort Bayard. No obstant això, Victorio continuà la seva campanya amb l'atac a Fort Tularosa.[2]

L'octubre de 1880, mentre es movia al llarg del riu Grande al nord de Mèxic, Victorio i la seva banda foren envoltats i assassinats per soldats de l'exèrcit mexicà del coronel Joaquin Terrazas a les muntanyes Tres Castillos (29° 58′ 00″ N, 105° 47′ 00″ O / 29.96667°N,105.78333°O / 29.96667; -105.78333),[3] a l'estat mexicà de Chihuahua.[4][5] Algunes dones i nenes escaparen però foren enviats amb Gerónimo a Florida, Alabama i Oklahoma.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Padilla, Leonard. «The Soothing Waters of Ojo Caliente». SouthernNewMexico.com. [Consulta: 2013-10-21].
  2. (nd) Alma Massacre. Retrieved 6/11/07.
  3. Index Mundi: Mexico. Cerro Tres Castillos.
  4. Gillett, James B.. Six Years with the Texas Rangers, 1875 to 1881. Von Boeckmann-Jones Company, 1921, p. 236. 
  5. Gott, Kendall D.. In Search of an Elusive Enemy: The Victorio Campaign. Fort Leavenworth, KS: Combat Studies Institute Press, 2004, p. 41-42. ISBN 1428910344. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Thrapp, Dan L. Victorio and the Mimbres Apaches. Norman, OK: University of Oklahoma Press, 1974. ISBN 0-8061-1076-7. 
  • Leckie, William H. The Buffalo Soldiers: A Narrative of the Negro Cavalry in the West. Norman, OK: University of Oklahoma Press, 1967. LCCN 67-15571. 
  • Kaywaykla, James. Eva Ball. In the Days of Victorio: Recollections of a Warm Springs Apache. Tucson, Arizona: University of Arizona Press, 1972. LCCN 73-101103. 
  • Franciscan Fathers [1910]. An Ethnologic Dictionary of the Navaho Language. St. Michaels, Arizona, USA: St. Michael's Press, 1968.  page 127

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]