Vidal i Agrícola

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
sants Vidal i Agrícola

Relleu amb Crist i els dos sants, a la façana de Santo Stefano (Bolonya)
Màrtirs
Nom secular Vitalis, Agricola
Naixement segle III
Bolonya (Emília-Romanya, Itàlia)
Defunció c. 304
Bolonya
Enterrament S. Stefano e Vitale (Bolonya); restes de Vidal a l'església de San Vitale (Ravenna)
Commemoració en Església Catòlica Romana
Canonització Antiga
Lloc de pelegrinatge Bolonya, Ravenna
Festivitat 4 de novembre
Fets destacables Protomàrtirs de Bolonya
Iconografia Els dos junts, amb palma de martiri; essent crucificat
Patronatge Copatrons de Bolonya

Sant Vidal i sant Agrícola (Bolonya, segle III-304) van ser dos màrtirs cristians bolonyesos que són venerats com a sants per l'Església catòlica.

Vida i martiri[modifica | modifica el codi]

Agrícola era un ciutadà cristià de Bolonya que va convertir el seu esclau Vidal al cristianisme. Junts, van ser presos,, probablement durant la persecució de Dioclecià (284-304).[1] En no voler renegar de la seva fe, van ser martiritzats; Vidal va ser el primer a morir, essent executat a l'amfiteatre. Agrícola va ser torturat i, finalment, crucificat.

Gian Domenico Gordini[2] diu: "Els seus cossos van ser sebollits al cementiri jueu, però no se sap per què; eren potser jueus? La crucifixió d'Agrícola, certament, fa suposar que no era ciutadà romà, ja que la pena capital per a aquests era, normalment, la decapitació."

Veneració[modifica | modifica el codi]

El 393 els cossos de Vidal i Agrícola van ser traslladats de Bolonya a Milà. Exposats a la gent, i en presència del bisbe Eustaci de Bolonya i Ambròs de Milà, aquest va dir un sermó, l'Exhortatio virginitatis, en honor dels sants, en el qual explicava la història i deia que Vidal era esclau d'Agrícola.

Aquesta oració va contribuir a la difusió del culte als sants. Part de les relíquies van anar a Florència (els claus) i Milà, i d'altres a altres ciutats: Nola, Rouen, Clermont i San Salvo. El 409, Gal·la Placídia va portar les relíquies de Vidal a Ravenna. La Basílica de San Vitale de Ravenna va ser aixecada al segle VI.

La seva festivitat se celebra el 4 de novembre.

Llegenda de Sant Vidal de Ravenna[modifica | modifica el codi]

Article principal: Vidal de Ravenna

La difusió del culte va provocar, com era habitual en l'època, el desdoblament de les personalitats dels màrtirs i la consegüent "creació" d'un nou sant i la llegenda corresponent. Així, quan les relíquies de Vidal van arribar a Ravenna, juntament amb les dels màrtirs milanesos Gervasi i Protasi, es va crear la història fantàstica, cap al segle V, que Vidal era natural de Ravenna i pare dels dos màrtirs de Milà. Va acabar diferenciant-se de l'original fins al punt que va tenir festivitat pròpia des del segle IX, el 28 d'abril.

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. En cap font antiga consta la data o època del martiri; probablement va ser en aquestes persecucions.
  2. G.D. Gordini, Vitale e Agricola, santi, martiri di Bologna (Bibliotheca Sanctorum; XII), Roma 1969, col. 1225.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vidal i Agrícola