Vidal i Agrícola
 Relleu amb Crist i els dos sants, a la façana de Santo Stefano (Bolonya) |
|
| Màrtirs | |
|---|---|
| Nom secular | Vitalis, Agricola |
| Naixement | segle III Bolonya (Emília-Romanya, Itàlia) |
| Defunció | c. 304 Bolonya |
| Enterrament | S. Stefano e Vitale (Bolonya); restes de Vidal a l'església de San Vitale (Ravenna) |
| Commemoració en | Església Catòlica Romana |
| Canonització | Antiga |
| Lloc de pelegrinatge | Bolonya, Ravenna |
| Festivitat | 4 de novembre |
| Fets destacables | Protomàrtirs de Bolonya |
| Iconografia | Els dos junts, amb palma de martiri; essent crucificat |
| Patronatge | Copatrons de Bolonya |
Sant Vidal i sant Agrícola (Bolonya, segle III-304) van ser dos màrtirs cristians bolonyesos que són venerats com a sants per l'Església catòlica.
Taula de continguts |
Vida i martiri [modifica]
Agrícola era un ciutadà cristià de Bolonya que va convertir el seu esclau Vidal al cristianisme. Junts, van ser presos,, probablement durant la persecució de Dioclecià (284-304).[1] En no voler renegar de la seva fe, van ser martiritzats; Vidal va ser el primer a morir, essent executat a l'amfiteatre. Agrícola va ser torturat i, finalment, crucificat.
Gian Domenico Gordini[2] diu: "Els seus cossos van ser sebollits al cementiri jueu, però no se sap per què; eren potser jueus? La crucifixió d'Agrícola, certament, fa suposar que no era ciutadà romà, ja que la pena capital per a aquests era, normalment, la decapitació."
-
Martiri d'Agrícola, fresc italià del s. XVI
-
Martiri de Vidal, per F. Barocci, final del s. XVI
Veneració [modifica]
El 393 els cossos de Vidal i Agrícola van ser traslladats de Bolonya a Milà. Exposats a la gent, i en presència del bisbe Eustaci de Bolonya i Ambròs de Milà, aquest va dir un sermó, l'Exhortatio virginitatis, en honor dels sants, en el qual explicava la història i deia que Vidal era esclau d'Agrícola.
Aquesta oració va contribuir a la difusió del culte als sants. Part de les relíquies van anar a Florència (els claus) i Milà, i d'altres a d'altres ciutats: Nola, Rouen, Clermont i San Salvo. El 409, Gal·la Placídia va portar les relíquies de Vidal a Ravenna. La Basílica de San Vitale de Ravenna va ser aixecada al segle VI.
La seva festivitat se celebra el 4 de novembre.
-
Església dels Sants Vidal i Agrícola, a S. Stefano (Bolonya)
-
Basílica de S. Vitale (Ravenna)
-
Sarcòfag de Sant Vidal a Santo Stefano de Bolonya
-
Sarcòfag de Sant Agrícola a S. Stefano
_-_Foto_Giovanni_Dall%27Orto,_9-Feb-2008.jpg)
Llegenda de Sant Vidal de Ravenna [modifica]
La difusió del culte va provocar, com era habitual en l'època, el desdoblament de les personalitats dels màrtirs i la consegüent "creació" d'un nou sant i la llegenda corresponent. Així, quan les relíquies de Vidal van arribar a Ravenna, juntament amb les dels màrtirs milanesos Gervasi i Protasi, es va crear la història fantàstica, cap al segle V, que Vidal era natural de Ravenna i pare dels dos màrtirs de Milà. Va acabar diferenciant-se de l'original fins al punt que va tenir festivitat pròpia des del segle IX, el 28 d'abril.
Notes [modifica]
- ↑ En cap font antiga consta la data o època del martiri; probablement va ser en aquestes persecucions.
- ↑ G.D. Gordini, Vitale e Agricola, santi, martiri di Bologna (Bibliotheca Sanctorum; XII), Roma 1969, col. 1225.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vidal i Agrícola |
