Videoclub

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Exemple d'un mostrador de pel·lícules d'un videoclub

Un videoclub és un negoci que permet adquirir temporalment a l'usuari un servei (en aquest cas de vídeo) a canvi d'un petit preu, un procés també conegut com a lloguer. Normalment abans de proporcionar l'article la botiga demana al client la seva informació per a cobrar-li (targeta de crèdit) i dades d'identificació com el DNI per evitar fraus i cobrar més si s'endarrereix el retorn del mateix. En el cas dels videoclubs per streaming com Netflix, no hi ha aquest problema que no es retorna l'article, ja que el gran avantatge és que no es treballa amb res material.

A Espanya no hi ha gaires empreses que proporcionin aquest servei degut a l'alt índex de pirateria que hi ha, però podem veure algunes com filmamora que sí que ho fan. Algunes empreses que ofereixen lloguer en línia són Blockbuster, Netflix, ehit, Lovefilm...

Organització física[modifica | modifica el codi]

Normalment als establiments físics, les pel·lícules estan exposades per temàtiques, separades cada una a un pasadís o una estantería diferent. Per a evitar robatoris, només s'exposa la caixa, sense el dvd original a dins, aquest només te'l donen quan vas a llogar-lo.

Funcionament[modifica | modifica el codi]

La majoria de les empreses operen seguint el següent model:

  • El client s'uneix al servei de lloguer i busca en la llista de títols disponibles els títols que desitja veure.
  • L'empresa proporciona el títol al client (ja sigui físicament o digitalment).
  • El client mira les pel·lícules.
  • S'acaba el termini per mirar la pel·lícula i el client l'ha de retornar(físicament) o bé es bloqueja sola(digitalment).

Variació: Existeixen algunes variacions, per exemple, algunes companyies també ofereixen lloguer de jocs i/o música.

La majoria de les empreses permeten als clients tindre les pel·lícules tot el temps que vulguin, però, limitant el nombre de préstecs que es poden tindre a la vegada. Normalment les empreses proporcionen diversos plans per a escollir el que millor s'adapti als gustos del client.

Tipus de plans[modifica | modifica el codi]

Existeixen diversos tipus bàsics de plans de lloguer i segons les empreses aquests poden variar lleugerament.

Període d'emmagatzematge[modifica | modifica el codi]

Aquest pla dóna la possibilitat de descarregar una pel·lícula al disc dur propi per visionar-la quan es desitgi amb un màxim de 30 dies. Quan es comença a veure la pel·lícula, es disposa de 24 hores per visionar-la les vegades que es desitgi. Un cop finalitzat aquest període, el títol ja no és accessible.

Il·limitat[modifica | modifica el codi]

Aquests plans no tenen cap màxim en el nombre de pel·lícules que es poden llogar, encara que hi ha un límit en el nombre de pel·lícules que es poden tenir a la vegada (com més alt sigui aquest límit, més cara serà la quota mensual). Netflix i Blockbuster ofereixen aquest tipus de plans.

Limitat[modifica | modifica el codi]

Aquests plans tenen un límit en el nombre de discos que els usuaris poden tenir llogats simultàniament i també un màxim del total de discos que es poden llogar durant el període de facturació (generalment un mes). Aquests plans són generalment més barats que els plans il·limitats.

Paquet[modifica | modifica el codi]

En lloc d'enviar individualment cada pel·lícula, s'envien paquets de discos. Aquesta opció fa que sigui més rendible cada pel·lícula llogada.

Lloguer individual[modifica | modifica el codi]

Aquest pla permet al client llogar una pel·lícula quan vulgui sense necessitat de mensualitats, per un preu fix per títol llogat depenent de les hores que es té llogat.

Videoclub a mida[modifica | modifica el codi]

Exemple d'un guanyador del concurs d'algoritmes.

Actualment, i gràcies a les noves tecnologies, es poden fer videoclubs "intel·ligents" que recomanen pel·lícules segons els gustos personals. Per a dur a terme això es necessiten algoritmes d'aprenentatge perquè la màquina pugui fer el treball d'un humà i processar quina pel·lícula li agradarà més que una altra a cada persona. Aquest procés es basa generalment en criteris com valoracions de l'usuari sobre la pel·lícula o quins gèneres són els que més veu cadascú.

Per a aconseguir algoritmes que treballin millor hi ha concursos anuals en els quals tothom presenta els seus algoritmes, i se'n decideix un guanyador seguint uns criteris preestablerts. Una empresa que ho organitza mundialment és Netflix, que cada any dóna com a premi un milió de dòlars al guanyador.

Aprenentatge dels gustos[modifica | modifica el codi]

Hi ha dues maneres de recopilar dades per a la creació d'un perfil d'usuari, les formes explícites i les formes implícites.

Exemples de recollida de dades explícitament:

  • Demanar a un usuari que voti una pel·lícula.
  • Demanar a un usuari que classifiqui una col·lecció d'articles de preferit a menys preferit.
  • Ensenyar dues pel·lícules a l'usuari i que esculli la que prefereix.
  • Demanar a l'usuari que crei una llista de pel·lícules que li agraden.

Exemples de la recollida de dades implícitament:

  • Observar quines pel·lícules mira a la tenda online (no fa falta que les llogui, només que s'interessi).
  • Analitzar temes o hores de gran audiència entre els usuaris.
  • Mantenir un seguiment dels elements que l'usuari compra.
  • Analitzar la xarxa social de l'usuari i descobrir gustos de l'usuari.

El sistema de recomanació recull, analitza i compara les dades obtingudes i calcula una llista d'elements recomanats per a l'usuari. Adomavicius proporciona una visió general dels seus sistemes de recomanació. Herlocker ofereix una visió general de les seves tècniques d'avaluació dels sistemes de recomanació.

Els sistemes de recomanació són una alternativa molt útil als als algoritmes de cerca, ja que els usuaris reben només els elements que els hi poden interessar, i que potser, dins d'una llista més general no haguessin vist.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Videoclub Modifica l'enllaç a Wikidata