Vides de sants rosselloneses

Les Vides de sants rosselloneses és un text en català del segle XIII. És una adaptació al català de la Llegenda àuria. La seva importància rau en l'antiguitat del text, que permet conèixer bé el català parlat a l'extrem nord del domini lingüístic en una època tan reculada. L'obra reflecteix força trets lingüístics que després desapareixerien o quedarien molt reduïts. A tall d'exemple, els verbs de la II conjugació adopten la vocal temàtica e quan reben el sufix -ment (rebement), mentre que avui dia generalment adopten la vocal temàtica i (rebiment). Un altre exemple és el plural de mots acabats en -s. Avui dia es fa amb o (mes > mesos), però en català antic es feia amb e (mes > meses). El mateix títol de l'obra recull aquest tret (rosselloneses per rossellonesos). Sembla que el canvi de e en o es va produir aviat; d'aquí la importància d'aquest testimoni documental. El document ha estat estudiat per Joan Coromines, Edward J. Neugaard i Charlotte S. Maneikis Kniazzeh, i publicat per la Fundació Salvador Vives Casajuana.

Enllaços externs

• Vides de Sants Rosselloneses Traducció catalana del S. XIII de la Llegenda Daurada de Jacopo da Varazze, Edició a càrrec de Charlotte S. Maneikis Kniazzeh i Edward J. Neugaard, amb la col·laboració de Joan Coromines, Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona, 1977, p. 190-203.