Vides de sants rosselloneses
| Tipus | obra escrita  |
|---|---|
| Creació | segle XIII |
Les Vides de sants rosselloneses és un text en català del segle xiii.[1] És una adaptació al català de la Llegenda àuria. La seva importància rau en l'antiguitat del text, que permet conèixer bé el català parlat a l'extrem nord del domini lingüístic en una època tan reculada. El manuscrit català més antic del llibre es conserva a la Biblioteca Nacional de París i es va copiar entre els anys 1280 i 1310, probablement al Monestir de Cuixà.[2]
L'obra, amb una variant diatòpica medieval del Rosselló, reflecteix força trets lingüístics que després desapareixerien o quedarien molt reduïts.[3] A tall d'exemple, els verbs de la II conjugació adopten la vocal temàtica e quan reben el sufix -ment (rebement), mentre que avui dia generalment adopten la vocal temàtica i (rebiment). Un altre exemple és el plural de mots acabats en -s. Avui dia es fa amb o (mes > mesos), però en català antic es feia amb e (mes > meses). El mateix títol de l'obra recull aquest tret (rosselloneses per rossellonesos). Sembla que el canvi de e en o es va produir d'hora; d'aquí la importància d'aquest testimoni documental.[2]
El document ha estat estudiat per Joan Coromines, Edward J. Neugaard i Charlotte S. Maneikis Kniazzeh, i publicat per la Fundació Salvador Vives Casajuana. L'edició i estudi de les Vides de sants rosselloneses, del segle xiii, demostra en l'obra esmentada que un seguit d'elements fonètics, gramaticals i sobretot lèxics (diftong au, evolució de L llatina a u semivocàlica, sem 'som', cilla 'cella', peirer 'paleta' (a partir de la forma catalana antiga peira 'pedra'), patna 'paella', gravilla 'graella', codena 'cotna', cogot 'nuca, clatell', demest 'entre', teta 'mamella', feda 'ovella', etc.) constituïen trets específics del català rossellonès, vivents encara avui, molts d'aquests de factura o continuïtat occitana.[4]
Referències[modifica]
- ↑ Moran, Josep; Ocerinjauregui, Josep Moran i. Estudis d'història de la llengua catalana. L'Abadia de Montserrat, 2004, p. 250. ISBN 978-84-8415-672-7.
- ↑ 2,0 2,1 Betí, Lluís Gimeno. Aproximació lingüística als inicis de la llengua catalana (segles VIII al XIII). Publicacions de la Universitat Jaume I, 2005, p. 134. ISBN 978-84-8021-483-4.
- ↑ Margarit, Antoni M. Badia i. Moments clau de la historia de la llengua catalana. Universitat de València, 2004, p. 159. ISBN 978-84-370-5938-9.
- ↑ Smith, Nathaniel B.; Society, North American Catalan. Actes del Quart Col·loqui d'Estudis Catalans a Nord-Amèrica, Washington, D.C., 1984: estudis en honor d'Antoni M. Badia i Margarit. L'Abadia de Montserrat, 1985, p. 44. ISBN 978-84-7202-754-1.
Bibliografia[modifica]
- Jacopo da Varazze; Maneikis Kniazzeh, Charlotte S (editora); Neugaard, Edward J. (editor); Coromines, Joan. Vides de Sants Rosselloneses Traducció catalana del S. XIII de la Llegenda Daurada de Jacopo da Varazze. Barcelona: Rafael Dalmau, 1977 (Publicacions de la Fundació Salvador Vives Casajuana, 48, 51 i 53). ISBN 842320099X.
Enllaços externs[modifica]
- [Vides de sants rosselloneses, establit, comentat i glossat per la Dra. CH. S.M. Kniazzeh de la University of Chicago i pel Dr. E. J. Neugaard, professor a la University of South Florida amb prefaci i aportacions de Joan Coromines https://www.larramendi.es/en/catalogo_imagenes/grupo.do?path=1031785]
- «Fragment del text, p. 190-203». Arxivat de l'original el 2007-09-28. [Consulta: 18 gener 2008].
- Nadal, J.M. «Ressenya». Els Marges, 1978.