Vigili de Trento

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
sant Vigili de Trento

Porta tallada de San Pietro de Trento, amb el bisbe, s. XVIII
bisbe i màrtir
Nom secular Vigilius ("vigilant")
Naixement 355
Roma (Itàlia)
Defunció 26 de juny de 405
Val Rendena (Trentino)
Enterrament Catedral de Trento
Commemoració en Església Catòlica Romana, Església Ortodoxa, anglicanisme
Canonització Antiga
Festivitat 26 de juny; a Bolzano-Brixen: 13è dia després de Pasqua; a Milà: 29 de maig; a Trento: troballa de les relíquies, 31 de gener
Fets destacables bisbe de Trento
Iconografia Bisbe, amb un esclop a la mà
Patronatge Trentino, Alt Adige, arxidiòcesi de Trento; diòcesi de Bolzano; miners

Vigili de Trent (Vigilius Tridentinus) (Roma, 355 - Val Rendena, 405) fou un eclesiàstic romà, evangelitzador de la vall de l'Adige i tercer bisbe de Trent que va patir martiri n el segon consolat del general Estilicó. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Era fill de Maxència, i germà de Claudià i Magorià, que també foren canonitzats. Amb els seus pares marxà de Roma a Trento, i estudià teologia i filosofia a Atenes, on conegué Joan Crisòstom. Anà novament a Roma i tornà a Trento cap al 380, on fou elegit bisbe en 385, a instància dels bisbes Valerià d'Aquileia i Ambròs de Milà.

Fou missioner i predicà a la regió del Trentino i la vall de l'Adige, fins al llac de Garda, i va fer construir-hi nombroses esglésies. Envià a Val di Non i Val di Sole els missioners Sisinni, Martiri i Alexandre, que hi foren martiritzats el 29 de maig de 397 a Sanzeno, i en honor dels quals Vigili escrigué De Martyrio SS. Sisinnii, Martyrii et Alexandri, en dues cartes, una dirigida a Simplicià, bisbe de Milà, i una altra a Joan, bisbe de Constantinoble. També adreçà a Gennadi un tractat titulat Gesta sui temporis apud barbaros martyrum.

Mentre predicava acompanyat d'alguns preveres, arribà a Val Rendena i hi celebrà la missa; llavors llençà al riu Sarca una estàtua del deu Saturn, la qual cosa desfermà la ira dels pagans, que l'atacaren i el mataren; segons la llegenda a pals i amb esclops de fusta. Alguns historiadors, però, pensen que el martiri no és més que una llegenda pietosa.

Veneració[modifica | modifica el codi]

El seu cos fou sebollit a la catedral de Trento, que ell mateix havia fet edificar. El camí que seguí el seu cos és l'anomenat Sentiero di San Vigilio o San Vili.

La seva fama es difongué per Itàlia i el seu successor al bisbat, Eugipi, va titular la catedral trentina en honor seu. És un dels patrons del Trentino i l'Alt Adige, dels miners i de l'arxidiòcesi de Trent.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Armando Costa, San Vigilio: vescovo e patrono di Trento, Trento 1975;
  • Réginald Grégoire, L'Anaunia e i suoi martiri. XVI centenario dei martiri d'Anaunia 397-1997, in "Bibliotheca Civis" 10, 1997;
  • L'immagine di san Vigilio, tra storia e leggenda, Catalogo della mostra tenuta a Trento nel 2000 a cura di Domenica Primerano; Trento 2000;
  • Giuseppe Giachi, San Vigilio martire in Rendena: viaggio attraverso gli affreschi dei Baschenis nella chiesa di Pinzolo, Pinzolo 2005;

= Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vigili de Trento Modifica l'enllaç a Wikidata

=