Vigili de Trento
 Porta tallada de San Pietro de Trento, amb el bisbe, s. XVIII |
|
| bisbe i màrtir | |
|---|---|
| Nom secular | Vigilius ("vigilant") |
| Naixement | 355 Roma (Itàlia) |
| Defunció | 26 de juny de 405 Val Rendena (Trentino) |
| Enterrament | Catedral de Trento |
| Commemoració en | Església Catòlica Romana, Església Ortodoxa, anglicanisme |
| Canonització | Antiga |
| Festivitat | 26 de juny; a Bolzano-Brixen: 13è dia després de Pasqua; a Milà: 29 de maig; a Trento: troballa de les relíquies, 31 de gener |
| Fets destacables | bisbe de Trento |
| Iconografia | Bisbe, amb un esclop a la mà |
| Patronatge | Trentino, Alt Adige, arxidiòcesi de Trento; diòcesi de Bolzano; miners |
Vigili de Trent (Vigilius Tridentinus) (Roma, 355 - Val Rendena, 405) fou un eclesiàstic romà, evangelitzador de la vall de l'Adige i tercer bisbe de Trent que va patir martiri n el segon consolat del general Estilicó. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes.
Taula de continguts |
Biografia [modifica]
Era fill de Maxència, i germà de Claudià i Magorià, que també foren canonitzats. Amb els seus pares marxà de Roma a Trento, i estudià teologia i filosofia a Atenes, on conegué Joan Crisòstom. Anà novament a Roma i tornà a Trento cap al 380, on fou elegit bisbe en 385, a instància dels bisbes Valerià d'Aquileia i Ambròs de Milà.
Fou missioner i predicà a la regió del Trentino i la vall de l'Adige, fins al llac de Garda, i va fer construir-hi nombroses esglésies. Envià a Val di Non i Val di Sole els missioners Sisinni, Martiri i Alexandre, que hi foren martiritzats el 29 de maig de 397 a Sanzeno, i en honor dels quals Vigili escrigué De Martyrio SS. Sisinnii, Martyrii et Alexandri, en dues cartes, una dirigida a Simplicià, bisbe de Milà, i una altra a Joan, bisbe de Constantinoble. També adreçà a Gennadi un tractat titulat Gesta sui temporis apud barbaros martyrum.
Mentre predicava acompanyat d'alguns preveres, arribà a Val Rendena i hi celebrà la missa; llavors llençà al riu Sarca una estàtua del deu Saturn, la qual cosa desfermà la ira dels pagans, que l'atacaren i el mataren; segons la llegenda a pals i amb esclops de fusta. Alguns historiadors, però, pensen que el martiri no és més que una llegenda pietosa.
Veneració [modifica]
El seu cos fou sebollit a la catedral de Trento, que ell mateix havia fet edificar. El camí que seguí el seu cos és l'anomenat Sentiero di San Vigilio o San Vili.
La seva fama es difongué per Itàlia i el seu successor al bisbat, Eugipi, va titular la catedral trentina en honor seu. És un dels patrons del Trentino i l'Alt Adige, dels miners i de l'arxidiòcesi de Trent.
-
Vigili i els màrtirs Sisinni, Martiri i Alexandre, per Paolo Maurizio, 1583 (Museo Diocesano Tridentino)
-
Escultura al castell de Buonconsiglio de Trento
-
Catedral de San Vigilio de Trento
Bibliografia [modifica]
- Armando Costa, San Vigilio: vescovo e patrono di Trento, Trento 1975;
- Réginald Grégoire, L'Anaunia e i suoi martiri. XVI centenario dei martiri d'Anaunia 397-1997, in "Bibliotheca Civis" 10, 1997;
- L'immagine di san Vigilio, tra storia e leggenda, Catalogo della mostra tenuta a Trento nel 2000 a cura di Domenica Primerano; Trento 2000;
- Giuseppe Giachi, San Vigilio martire in Rendena: viaggio attraverso gli affreschi dei Baschenis nella chiesa di Pinzolo, Pinzolo 2005;
= Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vigili de Trento |
=
