Viktor Ullmann

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Viktor Ullmann (Teschen, Imperi Austrohongarès, actualment dividit entre Cieszyn (Polònia) i Český Těšín (República Txeca), 1 de gener de 1898 - Auschwitz-Birkenau, 18 d'octubre de 1944) va ser un compositor, director d'orquestra i pianista austríac.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Viktor Ullmann va nàixer l'1 de gener de 1898 a Teschen, l'actual Cieszyn. Els seus pares procedien de famílies d'origen jueu, tot i que s'havien convertit al catolicisme abans del naixement de Viktor. Son pare, Maximilian, va poder, com a jueu assimilat, seguir la carrera d'oficial de l'exèrcit de l'Imperi Austrohongarès; en la Primera Guerra Mundial va ser ascendit a coronel i ennoblit.

A partir de 1909 Viktor va assistir a l'escola (Gymnasium) a Viena. El seu talent musical i les seues inclinacions aviat van donar-li accés a Arnold Schönberg i el seu cercle de deixebles. Tan prompte va acabar l'escola es va presentar voluntari al servei militar.

Després de la seua participació a la Campanya d'Itàlia, a Isonzo, durant la Primera Guerra Mundial, li va ser concedit un permís d'estudis, que va utilitzar per a iniciar estudis de Dret a la Universitat de Viena. Hi va assistir a les classes de Wilhelm Jerusalem. A principis de 1918 va ser acceptat a un seminari de composició de Schönberg. Amb el mateix Schönberg va estudiar teoria de la forma, contrapunt i orquestració. Ullmann era un excel·lent pianista, tot i que no ambicionava una carrera com a solista.

Al maig de 1919 va interrompre tots dos cursos amb la intenció d'abandonar Viena i consagrar-se completament a la música a Praga. El seu mentor va ser Alexander von Zemlinsky, sota la patronatge del qual va accedir al càrrec de director al Nou Teatre Alemany de Praga (avui dia l'Òpera de l'Estat de Praga) fins a l'any 1927. La següent temporada, 1927-28, va ser nomenat director de la companyia d'òpera d'Aussig an der Elbe (Ústí nad Labem), però el seu repertori, que incloïa òperes de Richard Strauss, Ernst Krenek i d'altres, era massa avançat per al gust local, i el contracte va ser cancel·lat.

L'any 1923, amb Sieben Lieder mit Klavier (7 lieder amb piano) va encetar una sèrie d'exitoses interpretacions de les seues obres, que s'estendria fins a la dècada del 1930 amb les "Sieben Serenaden". Al festival de Ginebra de l'Associació Internacional per a la Nova Música, l'any 1929, les seues "Variacions Schönberg", un cicle pianístic sobre un tema del seu mestre vienès, van causar sensació. Cinc anys després, amb l'arranjament per a orquestra d'aquesta obra, va guanyar el Premi Hertzka (batejat així en honor del director d'Universal Editions). Mentrestant havia exercit de director d'orquestra a Zuric durant dos anys. Com a resultat del seu interès en l'antroposofia (disciplina fundada per Rudolf Steiner) va dedicar dos anys més regentant, en companyia de la seua muller, una llibreria de llibres antroposòfics a Stuttgart, però va haver de fugir a mitjan 1933 i va tornar a Praga com a professor de música i periodista.

Durant aquest període va treballar al departament de música de Czechoslovak Radio, va escriure un llibre i crítiques musicals per a diverses revistes, va ser empleat com a crític pel diari Bohemia, va donar classes a grups i classes particulars i es va involucrar en les activitats de la Societat Txecoslovaca per a l'Educació Musical. Per aquesta època va fer amistat amb el compositor Alois Hába, a qui ja coneixia prèviament. Ullmann es va inscriure al departament de música microtonal amb l'escala de quatre tons, al Conservatori de Praga, on va estudiar durant dos anys (1935-1937).

Si les seues obres de la dècada del 1920 encara palesen la influència del període atonal de Schönberg (especialment la Simfonia de Cambra Op. 9, els George Lieder Op. 15 i "Pierrot Lunaire", Op. 21), les obres compostes a partir de 1935 mostren un desenvolupament personal de les influències rebudes de Schönberg (Quartet de corda núm. 2, Sonata per a piano núm. 1) i de les controvertides troballes d'Alban Berg en la seua òpera Wozzeck (l'òpera La caiguda de l'Anticrist). Harmonies dissonants, una extremadament densa expressió orquestral i un control magistral de l'estructura musical són les característiques del nou i des d'ara inconfusible estil d'Ullmann.

El 8 de setembre de 1942 va ser deportat junt amb la seua muller i el seu fill al camp de concentració de Theresienstadt. Abans de la deportació, la seua producció ascendia a 41 números d'opus i comprenia, entre altres obres, tres sonates per a piano, cicles de cançons sobre textos de diversos poetes, òperes i el Concert per a piano Op. 25, que havia conclòs al desembre de 1939, és a dir, nou mesos despres de l'entrada dels alemanys a Praga. La major part d'aquestes obres s'ha perdut; els manuscrits van desaparèixer probablement durant l'ocupació. Tot i això, hi sobreviuen 13 obres que havien estat publicades de manera privada i que van ser confiades a un amic perquè les conservara.

La naturalesa particular del camp de Theresienstadt va permetre a Ullmann romandre actiu: va actuar com a pianista acompanyant, hi va organitzar concerts ("Collegium musicum", "Estudi per a la Nova Música") i va escriure crítiques d'esdeveniments musicals com a integrant d'un cercle cultural que incloïa Karel Ančerl, Rafael Schachter, Gideon Klein, Hans Krása i altres prominents músics també empresonats.

El 16 d'octubre de 1944 va ser deportat al camp d'Auschwitz-Birkenau, on va morir el 18 d'octubre de 1944 assassinat a les cambres de gas.

L'obra que va deixar a Theresienstadt es va salvar gairebé en la seua totalitat, i inclou - a més d'obres corals, cicles de cançons i música escènica - algunes obres significatives, com ara les tres darerres sonates per a piano, el tercer quartet de corda, el melodrama basat en el poema de Rainer Maria Rilke, Corneta, així com l'òpera de cambra L'emperador de l'Atlàntida, o el refús de la Mort, estrenada l'any 1975 (l'estrena havia hagut de tenir lloc l'any 1944 a Terezin, dirigida per Rafael Schachter, però el comamdant de les SS es va adonar de les similituds entre el personatge principal i Adolf Hitler, i l'obra va ser prohibida). Ha estat retransmesa per la televisió de la BBC al Regne Unit, i ha gaudit de diverses produccions en diferents països, entre les que cal destacar les de Bremen i Stuttgart de l'any 1990.

En aquestes obres, i particularment en l'Emperador i el Corneta, va tractar les qüestions fonamentals de la seua cosmovisió, per descomptat ara influïda per les condicions de vida d'un camp de concentració nazi; el problema estètic de transformar material preexistent en una obra d'art; i el problema ètic del permanent conflicte entre esperit i matèria.

La formulació més concreta d'aquest discurs, en termes de contingut, té lloc a l'òpera L'emperador de l'Atlàntida, o el refús de la Mort, amb la paràbola del joc de l'Emperador amb la Mort. El "joc", que consisteix no gens menys que en la completa destrucció de tota vida humana, segons els plans de l'Emperador, i el boicot de la mort a aquest inic objectiu, conclou amb la caiguda de l'Emperador i amb la visió d'un nou pacte entre la vida i la mort.

Amb la plasmació musical d'aquest tema, presumiblement connectat a la situació contemporània del compositor, Viktor Ullmann va crear un paradigma atemporal de com els poders positius de la humanitat poden vèncer la inhumanitat de qualsevol règim tirànic.

Cronologia[modifica | modifica el codi]

  • 1898 Naix a Teschen (a la Silèsia austríaca) l'1 de gener
  • 1909-16 Assisteix a l'escola a Viena
  • 1916-18 Servei militar com a voluntari; servei al front; promocionat com a lloctinet
  • 1918 Assisteix a la Universitat de Viena, estudiant dret i assistint al "Seminari de composició" d'Arnold Schönberg
  • 1920 Tardor: mestre de cor i co-repetidor sota direcció d'Alexander von Zemlinsky al Nou Teatre Alemany de Praga; posteriorment (1922-27) director d'orquestra
  • 1925 Composició de les "Variacions Schönberg" per a piano (estrenades l'any 1926 a Praga)
  • 1927-1928 Director d'òpera a Aussig an der Elbe (Ústí nad Labem); posteriorment retorn a Praga sense un treball concret
  • 1929 Èxit de les "Variacions Schönberg" al festival musical de la Societat Internacional per a la Nova Música (Internationale Gesellschaft für Neue Musik; IGNM) a Ginebra
  • 1929-1931 Compositor i director per a l'escena a Zuric
  • 1931-1933 Llibreter a Stuttgart (proprietari de la llibreria antroposòfica Novalis-Bücherstube)
  • 1933 Fugida de Stuttgart; retorn a Praga
  • 1934 Premi Hertzka per la versió orquestral de les "Variacions Schönberg" (Op. 3b)
  • 1935-1937 Alumne de composició d'Alois Hába
  • 1936 Premi Hertzka per l'òpera "La caiguda de l'Anticrist" (Op. 9)
  • 1938 Després de la interpretació del seu segon quartet de corda al Festival de l'IGMN a Londres, Ullmann roman durant uns dos mesos a Dornach, prop de Basilea
  • 1939 Comença la persecució dels jueus al "Protectorat de Bohèmia i Moràvia"
  • 1942, 8 de setembre Deportació al camp de concentració de Theresienstadt. Actiu com a compositor, director d'orquestra, pianista, organitzador, professor i crític musical. Les seues obres més importants d'aquest període, conservades manuscrites, són: 3 sonates per a piano; cançons; l'òpera "L'emperador de l'Atlàntida" i el melodrama "La romança de l'amor i la mort del corneta Christoph Rilke"
  • 1944, 16 d'octubre Trasllat a Auschwitz-Birkenau, on va ser assassinat a les cambres de gas el 18 d'octubre de 1944

Llista d'obres de Praga i Theresienstadt[modifica | modifica el codi]

A mitjan 1942, poc després de la deportació al camp de concentració de Theresienstadt, Ullmann va elaborar una llista de les obres que havia compost fins aleshores. Aquesta llista va ser conservada a una biblioteca de Londres com a part d'una carta adreçada a una persona fins ara no identificada. A diferència de les seues anteriors llistes d'obres, la llista de Londres presenta una ininterrompuda succesió de números d'opus (1-41) amb la inclusió exacta d'obres i títols ja coneguts. Aquesta llista d'obres d'Ullmann és d'incalculable valor per identificar les obres perdudes o desaparegudes, fent palesa també la magnitud de la pèrdua causada per la persecució i la guerra.

En la següent llista s'usa la numeració d'opus d'Ullmann, ampliada a les obres compostes a Theresienstadt. L'ordre dels títols és bàsicament cronològic i té en compte tant les obres conegudes per llistes anteriors com les citades a la bibliografia. La datació incerta s'indica amb (?). Les restes d'una prèvia numeració deriven de la llista d'obres continguda al Riemann Musiklexikon 11/1929. Les "Variacions Schönberg" presenten un número d'opus incongruent amb la cronologia, degut als diversos arranjaments que el compositor en va fer.

Obres de Praga[modifica | modifica el codi]

Obra Any Numeració prèvia Notes
Tres cors per a veus masculines a cappella 1919 Opus 1
Cançons amb orquestra 1921 Opus 2
Abendlied (Cancó del vespre) (Claudius) per a cor, solistes i orquestra 1922 Opus 3
Música per a una obra de teatre sobre un conte de Nadal "Wie Klein Else das Christkindlein suchen ging" (Que poca vent va venir a adorar l'infant Jesús) 1922 Estrenada a Praga, 1922
Set cançons amb piano 1923 Opus 4 Estrenades a Praga, 1923, Festival de l'IGNM a Praga, 1924
Opus 1 - Quartet de corda núm. 1 1923 Opus 5 Estrenat a Praga, 1927
Set cançons amb orquestra de cambra 1924 Opus 6 Estrenades a Praga, 1924
Fantasia simfònica (també coneguda com "Cantata per a tenor solista i orquestra" 1924 Opus 7 Estrenada a Praga, 1925
Música incidental per a "Der Kreidekreis" (El cercle de clarió) (Klabund) 1924 Estrenada a Praga, 1925
(21) Variacions i doble fuga sobre una petita peça de piano de Schönberg (Op. 19, 4) 1925 Opus 9 Estrenada a Praga, 1926
Opus 2 - Octet (també conegut com "Oktettino") 1924 Opus 8 Estrenat a Praga, 1926
Trio per a instruments de fusta 1926 Opus 10
Opus 4 - Concert per a orquestra (també conegut com "Primera Simfonia" i "Simfonietta") 1928 Opus 11 Estrena a Praga, 1929
(5) Variacions i doble fuga sobre una petita peça de piano de Schönberg (per a piano) 1929 Variacions i doble fuga sobre una petita peça de piano de Schönberg 1929. Es va conservar una transcripció de copista a Praga. Festival de l'IGNM, Ginebra, 1929.
Opus 5 - Set petites serenates per a veu i 12 instruments (text també d'Ullmann) 1929 Estrena a Frankfurt del Main, 1931.
Opus 6 - Peer Gynt (Ibsen). Òpera 1927-29 Conclosa després de 1938.
Opus 3 a - (9) Variacions i doble fuga sobre una petita peça de piano de Schönberg 1933/34 Auto-publicat a Praga, 1939.
Opus 3 b - Variacions, fantasia, i doble fuga sobre una petita peça de piano de Schönberg, per a orquestra 1933/34 Premi Hertzka 1934. Estrena a Praga, 1938. Es va conservar un conjunt de les parts orquestrals per dos copistes de Praga.
Opus 7 - Quartet de corda núm. 2 1935 Estrena a Praga, 1936. Festival de l'IGNM, Londres, 1938.
Opus 8 - (Set) Elegies per a soprano i orquestra 1935 Estrena a Praga, 1936 (3 pieces). Opus 8, la núm. 2 va ser conservada com a manuscrit: "Schwer ist's das Schöne zu lassen" (És difícil deixar la bellesa) (Steffen).
Opus 9 - Der Sturz des Antichrist (La caiguda de l'Anticrist), obra per a l'escena en tres actes (Steffen) 1935 Premi Hertzka 1936. La partitura i un arranjament per a piano, ambdós manuscrits, van ser conservats.
Opus 10 - Sonata per a piano núm. 1 1936 Auto-publicat a Praga, 1936. UA Prag 1936. Festival de l'IGNM a Nova York, 1941.
Opus 11 - Melodrames Xinesos (també coneguda com "Galgenlieder" o Cançons de la forca) 1936 Estrena a Praga, 1936 (4 peces).
Opus 12 - Huttens letzte Tage (Darrers dies de Hutten) (C.F. Meyer), simfonia lírica per a tenor, baríton i orquestra 1936/37 (?).
Opus 13 - Missa Simfònica per a cor, solistes, orquestra i orgue ("en honor a l'Arcàngel Miquel") 1936
Opus 14 - Tres cors a capella (també coneguda com "Cantata Rosenkreuzer") 1936
Opus 15 - Cantata de Pasqua (també coneguda com "Cantata de cambra") per a petit cor mixt i sis instruments 1936
Opus 16 - Sonata per a clarinet en quatre tons i piano en quatre tons 1936 Estrena a Praga, 1937. Només es va conservar, manuscrita, la part de clarinet.
Opus 17 - Sis cançons (Steffen) per a soprano i piano 1937 Auto-publicat a Praga, 1937. Estrena a Praga, 1937.
Opus 18 - SCançons (Kraus, Goethe, Novalis) (també coneguda com "Cicle de Cançons II") 1937 (?).
Opus 19 - Sonata per a piano núm. 2 1938/39 Auto-publicat a Praga, 1939. Estrena a Praga, 1940.
Opus 3 c - Variacions i doble fuga sobre un tema d'Arnold Schönberg 1939 Conservat com a fotocòpia del manuscrit.
Opus 20 - Cançons espirituals per a veu aguda i piano 1939/40 Auto-publicat a Praga, 1940. Estrena a Praga, 1940.
Opus 21 - Cançons (Thomas Brezina) 1929/39 (?).
Opus 22 - Cançons d'infants 1939/40 (?).
Opus 23 - Der Gott und die Bajadere (El déu i la baiadera) (Goethe) per a baríton i piano 1940 (?) Estrena a Praga, 1940.
Opus 24 - Rapsòdia Eslava per a orquestra i saxòfon obligat 1939/40 Auto-publicat a Praga, 1940 (impresa com a "Opus 23").
Opus 25 - Concert per a piano 1939 Conservat com a manuscrit; Auto-publicat a Praga, 1940.
Opus 26 - Cinc cançons d'amor (Huch) per a soprano i piano 1939 Auto-publicat a Praga, 1939.
Opus 27 - Lieder des Prinzen Vogelfrei (Cançons del príncep Vogelfrei) (Nietzsche) 1940
Opus 28 - Sonata per a piano núm. 3 1940 Auto-publicat a Praga, 1940 (impresa com a "Opus 26")
Opus 29 - Tres sonets portuguesos (Elizabeth Barrett Browning, trad. Rilke) per a soprano i piano 1940 Auto-publicat a Praga, 1940. Estrena a Praga, 1940.
Opus 30 - Llibre de cançons de Hafiz per a baix i piano 1940 Auto-publicat a Praga, 1940. Estrena a Praga, 1940. Basat en "Nachdichtungen der Lieder und Gesänge des Hafis", vol 2, Hans Bethge (publicat per primera vegada l'any 1910 per Insel-Verlag, Leipzig; nova edició per YinYang-Media Verlag octubre de 2004 ISBN 3-935727-03-8).
Opus 31 - Nachlese (Reculls). Cançons 1940 (?)
Opus 32 - Krieg (Guerra). Cantata per a baríton 1940 (?)
Opus 33 - Die Heimkehr des Odysseus (El retorn a casa d'Odiseu). Òpera 1940/41 (?)
Opus 34 - Sis sonets (Labé) per a soprano i piano 1941 Auto-publicat a Praga, 1941.
Opus 35 - Sis cançons per a contralt o baríton i piano 1941 (?)
Opus 36 - Der zerbrochene Krug (La gerra trencada) (Kleist). Opera 1941/42 Auto-publicat, 1942.
Opus 37 - Tres cançons (C.F. Meyer) per a baríton i piano 1942 Conservat com a manuscrit. Estrena a Theresienstadt, 1943.
Opus 38 - Sonata per a piano núm. 4 1941 Auto-publicat a Praga, 1941.
Opus 39 - Sonata per a violí i piano 1937 (?) Només es conserva una trascripció de la part de violí. Estrena prevista a Praga, 1938.
Opus 40 - Ària de concert (d'"Iphigenie", de Goethe) 1942 (?)
Opus 41 - Sis cançons (H.G. Adler) 1942 (?).

Obres de Theresienstadt[modifica | modifica el codi]

Obra Any Numeració prèvia Notes
Tres cançons per a baríton (C.F. Meyer) 1942 cf. Opus 37. Anterior a novembre de 1942.
Quartet de corda núm. 3 1943 Conservat com a còpia de l'manuscrit. Comptat com a Opus 46. Anterior al 23 de gener de 1943.
Tardor (Trakl) per a soprano i trio de corda 1943 Conservat com a manuscrit. Anterior al 24 de gener de 1943.
(2) Cançons de consolació (Steffen) per a veu baixa i trio de corda 1943 Conservat com a manuscrit.
Deu Cors Jiddish i Hebreus Zehn (cor mixt, cor masculí i cor femení) 1943 Conservat com a transcripcions de copistes de Theresienstadt.
Música incidental per a una obra de François Villon 1943 Estrena a Theresienstadt, 20 de juliol de 1943.
Wendla al jardí (Wedekind) per a veu i piano 1943 Conservat com a manuscrit. Anterior a l'1 de juliol de 1943.
Sonata per a piano núm. 5 1943 Conservat com a manuscrit. Comptat com a Opus 45. Anterior al 27 de juny de 1943.
(2) Cançons sobre textos de Hölderlin per a veu i piano 1943/44 Conservat com a manuscrit.
Immer inmitten (Sempre al mig) (H.G. Adler). Cantata per a mezzosoprano i piano 1943 Dues cançons conservades com manuscrits. Estrena a Theresienstadt, 30 d'octubre de 1943.
Sonata per a piano núm 6 1943 Conservat com a manuscrit. Comptat com Opus 49 (cf "Kaiser von Atlantis"). Anterior a l'1 d'agost de 1943. Estrena a Theresienstadt abans del 30 d'octubre de 1943.
Der Mensch und sein Tag (L'home i el seu dia) (H.G. Adler). 12 cançons per a veu i piano 1943 Conservat com a manuscrit. Comptat com Opus 47. Anterior al 4 de setembre de 1943.
"Chansons des enfants francaises" [sic] per a veu i piano 1943 Una cançó ("Petit Cakewalk") Conservada com a manuscrit. Data de la dedicatòria: 27 de setembre de 1943.
Tres cançons xineses per a veu i piano 1943 Dues cançons conservades manuscrites. Anterior a octubre de 1943.
Der Kaiser von Atlantis oder die Tod-Verweigerung (L'emperador de l'Atlàntida, o el refús de la Mort). Òpera en un acte (Kien) 1943/44 Conservada com a manuscrit.

Comptada com Opus 49 (com la 6ª sonata per a piano). La composició va començar entre juny i juliol de 1943 i va concloure el 13 de gener de 1944. Revisió ("Wahnsinns-Terzett" / Tercet de la follia) Agost de 1944.

Don Quixote. Obertura per a piano (esborrany de partitura) 1943 Conservat com a manuscrit. Anterior al 21 de març de 1944.
30 de maig de 1431. Llibret per a "Joana d'Arc" òpera en 2 actes 1944 Conservat com a manuscrit. Data del prefaci: 16 de maig de 1943.
Tres cançons Jiddish per a veu i piano 1944 Conservat com a manuscrit. Comptat com Opus 53. Primera cançó datada el 25 de maig de 1944.
Die Weise der Liebe und des Todes. (La romança de l'amor i la mort) (Rilke). 12 peces per a recitador i orquestra o piano (esborrany de la partitura) 1944 Conservat com a manuscrit. Estrena abans del 28 de setembre de 1944. Anterior al 12 de juliol de 1944.
Sonata per a piano núm. 7 1944 Conservat com a manuscrit. Datada en la pàgina inicial: 22 d'agost de 1944.
Abendphantasie (Fantasia vespertina) (Hölderlin) per a veu i piano 1944 Conservat com a manuscrit.
Cadències per als concerts per a piano núm. 1 i núm. 3 de Beethoven 1944 Conservat com a manuscrit. Comptades com a Opus 54.
Tres cors infantils hebreus (a cappella) 1944 Conservats en la transcripció d'un copista de Theresienstadt.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Iniciativa Hans Krása, Hamburg: Komponisten in Theresienstadt ISBN 3-00-005164-3
  • Karas, Joza: Music in Terezin 1941-1945 (Beaufort Books Publishers nd, New York)
  • Ludvova, Jitka: Viktor Ullmann, in: Hudebni veda 1979. No. 2, pp 99-122
  • Schultz, Ingo: Viktor Ullmann, in: Flensburger Hefte, Sonderheft Nr.8, Summer 1991, pp 5-25
  • ARBOS - Companyia de Música i Teatre "Tracks to Viktor Ullmann" [inclou Articles i Assajos escrits per Herbert Thomas Mandl (va treballar amb Ullmann com a violinista a Terezín), Ingo Schultz, Jean-Jacques Van Vlasselaer, Dzevad Karahasan, Herbert Gantschacher) edition selene, Viena 1998
  • Herbert Thomas Mandl "Tracks to Terezín" Entrevista amb Herbert Thomas Mandl sobre Terezín i Viktor Ullmann, DVD, ARBOS Viena-Salzburg-Klagenfurt 2007
  • Herbert Gantschacher "Witness and Victim of the Apocalypse" (Expocsició i llibre sobre Viktor Ullmann a la primera guerra mundial i la influència de la seua experiència de la guerra en la seua obra, especialment sobre l'òpera "L'emperador de l'Atlàntida o el refús de la Mort") ARBOS Vienna-Salzburg-Klagenfurt-Arnoldstein 2007
  • Erich Heyduck / Herbert Gantschacher "Viktor Ullmann - Way to the Front 1917" DVD ARBOS VIENA-Salzburg-Klagenfurt 2007

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]