Vil·là

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Papus de dues setes amb arestes retrorses d'una espècie de Bidens

El papus o vil·là és una prolongació com una mena d'apèndix que tenen alguns fruits, principalment els de la família de les compostes, que és el resultat d'una transformació del calze en flors d'ovari ínfer i que consisteix en un conjunt de pèls, de setes, d'esquames, o en una coroneta membranosa, enganxat a la part superior del fruit i que es desprèn juntament amb ell.

Formes de papus[modifica | modifica el codi]

Aquenis i papus de pèls plomosos de Scorzonera laciniata L.
Aqueni amb papus de pèls simples del dent de lleó (Taraxacum)
Aquenis amb papus de setes de Mantisalca salmantica (L.) Briq. et Cavill.

El papus de pèls (popularment anomenat vil·là), el més corrent, és útil per a la disseminació de les llavors per mitjà del vent. Pot consistir en un conjunt de pèls disposats en una sola renglera (uniseriat) o dues files (biseriat) o fins i tot multiseriat, i que pren diverses formes abans de volar. Els pèls poden ser rígids o no, simples o plomosos o més o menys dentats. Algunes espècies poden tenir als capítols fruits amb papus plomosos i simples. Exemple de pèls plomosos els trobem als gèneres Leontodon, Scorzonera, Urospermum, Tragopogon, etc. Pèls simples als papus de l'enciam (gènere Lactuca), dent de lleó (Taraxacum), card marià (Silybum marianum) etc.

Els papus de setes poden ser simples o tenir altres setes o arestes més menudes, que ajuden a la disseminació enganxant-se als animals, i que poden ser antorses (dirigides cap endavant) o retorses (cap enrere). Plantes molt corrents amb aquest tipus de papus són les del gènere Bidens.

Papus format per esquames o dents els trobem entre altres als gèneres Cichorium (xicoira) Tagetes o Hyoseris. Algunes espècies d'aquest darrer tenen pèls i esquames compartint l'espai del capítol.

Espècies com Leontodon tuberosus o Leontodon taraxacoides tenen els aquenis circumdants embolcallats per les bràctees involucrals i amb un papus consistent en una coroneta membranosa, més o menys denticulada, mentre que els aquenis interiors tenen papus de pèls plomosos.

Hi ha altres plantes amb llavors que disposen d'un petit plomall útil per a la disseminació pel vent, però al no provenir d'una modificació del calze és incorrecte anomenar-lo papus. Però sí que es podria anomenar vil·là. Exemple, els fruits dels tamarius (gènere Tamarix) o epilobis (gènere Epilobium).

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vil·là Modifica l'enllaç a Wikidata
  • El mot vil·là és a la Gran Enciclopèdia Catalana (1980) com a sinònim de papus, de significat limitat a les peces que són modificacions del calze.
  • Igualment a la Història Natural dels Països Catalans, també d'Enciclopèdia Catalana, del 1985, volum 6 de plantes superiors.