Vil·la romana de Can Llauder

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Vil·la romana de Can Llauder
Catalonia Mataró Vil·laRomanaDeCanLlauder VistaGeneral.JPG

Vista general de la vil·la romana de Can Llauder
Localització Mataró (Maresme)
País Catalunya Catalunya
Coordenades 41° 31′ 52.52″ N, 2° 26′ 2.50″ E / 41.5312556,2.4340278Coord.: 41° 31′ 52.52″ N, 2° 26′ 2.50″ E / 41.5312556,2.4340278
Període Segle I aC - alta edat mitjana
Documentada 1961
Troballes Dues estances, basílica paleocristiana,
fauces, peristil, hortus, frigidarium,
tepidarium, caldarium, habitació de
servei, clavegueres, latrinae
quatre forns de ceràmica, tres escultures, una llosa, llànties

La vil·la romana de Can Llauder és una vil·la romana que es troba a Mataró, al Maresme. Fou fundada durant la primera època imperial, al segle I aC, i remodelada als inicis del segle III dC, època en què assolí la màxima plenitud, i a la qual pertany la rica decoració a base de mosaics i marbres, amb restes d'estucs i pintures. Per les seves característiques devia ser la residència d'un ric propietari.[1] Probablement era la residència de la seva família i els seus esclaus. Una inscripció trobada el relaciona amb Caius Marius Aemilianus fill de Lucius de la tribu Aniensis barcelonès immune, aristòcrata de Bàrcino, amb propietats a Iluro (Mataró). La vil·la va ser utilitzada fins l'alta edat mitjana.

Va ser descoberta en 1961, però es tenien indicis de restes arqueològics a la zona des del segle XVIII. Per això l'any 1964 va ser declarat Zona Arqueològica d'Interès Nacional i posteriorment Bé Cultural d'Interès Nacional. Tot i així sembla que en els treballs d'urbanització de la zona, l'any 1970, es destruí una part de la vil·la, en enderrocar-se la torre Llauder, del segle XVI[2] i la residència de la familia, reformada al s.XVII, que també va ser enderrocada. Al recinte es conserva l'escut d'armes de la porta principal de Torre Llauder. El jaciment durant anys va restar en un deplorable estat, sense cap tancament ni protecció, fet que va contribuir a la seva degradació i espoliació. L'any 1978, la intervenció de l'Ajuntament de Mataró per construir un mur, va aconseguir financiació del Ministeri de Obras Públicas. El Clos Arqueològic es va inaugurar el juliol del 1980.

La part que es conserva es composa d'una zona residencial, on es troben les sales nobles, situades al voltant de l'atri (atrium).

Taula de continguts

Estances [modifica]

Numeració:
1 Atrium
2 - 8 Sales (segle I dC)
2 Basílica paleocristiana (segle IV dC)
6 Fauces (passadís, no numerat, situat entre les sales 5 i 7)
9 Peristil
10 Hortus (jardí)
14 Frigidarium
15 Tepidarium
16 Caldarium
17 Habitació de servei
18 Clavegueres
19 Habitació de servei
20 Latrinae

La zona residencial de la vil·la consistia en les estances o sales que es troben al voltant de l'atri o impluvium. Són les més ben conservades i es troben pavimentades amb mosaics amb motius geomètrics i vegetals. Es dedicaven a la recepció de visites, al treball, com despatx o arxiu i al descans.

El sector residencial de la vil·la està datat al segle I dC. Els mosaics són del segle II dC.

L'absis de la sala 2 va ser afegit amb posterioritat, al segle IV dC, en reconvertir-se la sala en basílica paleo-cristiana.

  • Mosaic circular de la sala 2 (possiblement l'arxiu de la vil·la)

  • Mosaic circular de la sala 2

  • Detall del mosaic circular de la sala 2 (possiblement l'arxiu de la vil·la)

  • Detall de la sala 2, amb l'absis de la basílica paleo-cristina (segle IV) (en segon pla els banys)

  • Sala 5 (a mà dreta el porxo o perystilum)

  • Forn dels banys calents o caldarium, l'arc de maons

Atrium [modifica]

Atri (atrium), amb el Impluvium en primer plà. Al fons a la dreta, el passadís (fauces) que porta al pati enjardinat (hortus).

L'atri de la casa romana s'utilitzava com a rebedor, per limitar l'accés de les visites a les estances privades. Es tractava d'un porxo rectangular al voltant d'un dipòsit on es recollia l'aigua de la pluja (impluvium).

Banys [modifica]

Els banys (balneae) disposaven de tres zones: la zona calenta o caldarium, la zona tèbia o tepidarium i la zona freda o frigidarium. Es trobaven al costat de les latrines per aprofitar les clavegueres i al costat de la cuina per aprofitar l'escalfor dels forns, així com escalfaven la resta de la zona residencial.

Latrines [modifica]

Les latrines (letrinae) es troben al costat dels banys. Eren comunitàries i disposaven d'un rentamans. Es trobaven just a sobre de les clavegueres que evacuaven l'aigua dels banys i de les latrines.

Porxo [modifica]

El porxo o peristil (peristylum) separava la zona residencial del pati enjardinat que proporcionava una zona verda privada, al que actualment continuen els treballs arqueològics.

Altres troballes [modifica]

A sota de les habitacions s'ha trobat quatre forns de ceràmica, de la segona meitat del segle I aC, on es devien fabricar les àmfores per vendre el vi que es produïa a la propietat. A la vil·la també s'hi han trobat part de tres escultures i una llosa amb inscripcions referents a Caius Marius Aemilianus, propietari de la vil·la i llànties, entre altres objectes que es troben al Museu de Mataró, i també se n'han perdut molts que estan descrits en diverses obres, amb anterioritat al tancat del clos.

  • Testa de personatge romà, marbre esculpit, (Segle I-II)

  • Testa de personatge romà, marbre esculpit, (Segle I-II)

  • Testa de personatge romà, marbre esculpit, (Segle I-II)

  • Cornisa de marbre, (Segle I-II)

  • Relleu floral

  • Relleu floral

Situació [modifica]

Situació en un plànol de la vil·la romana de Can Llauder
Escut d'armes datat del segle XVIII situat a la porta principal de la Torre Llauder, enderrocada el 1970

La Vil·la es troba al Plà d'en Boet, a Mataró (El Maresme), a la confluència de la Ronda del President Lluís Companys, i la Ronda del President Macià. Es troba elevada sobre el nivell dels terrenys que l'envolten, ja que aquests van ser rebaixats en ser urbanitzats. El clos actual va ser construït l'any 1980. Vist des de fora pot semblar un estadi, a causa del fet que els murs exteriors formen grades, i l'accés es troba a la part posterior.

Cronologia [modifica]

  • 30-1-1961 Troballa de la Vil·la, concretament d'un angle de l'impluvium.
  • ??-2-1970 Enderroc de Torre Llauder i casa annexa, malgrat trobar-se dintre de l'inventari de Protecció del Patrimoni Cultural Europeu, en concepte d'arquitectura militar.
  • 11-12-1964 Decret (BOE número 17, pàgina 1117, de 20-1-65) que declara la vil·la Monument Històric-Artístic d'Interès Nacional
  • 1-12-1076 i 10-6-1977 El Museu Municipal de Mataró dirigeix dues cartes al Ministeri d'Educació i Cultura, tutor legal del jaciment arqueològic, instant-lo a protegir la vil·la de la constant destrucció, que no han rebut mai cap resposta.
  • ??-7-1978 L'empresa Cubiertas y Tejados, adjudicatària de l'execució del mur, comença les obres.
  • 22-4-1980 L'empresa constructora lliura les obres del mur de protecció al Ministeri d'Obres Públiques, secció Habitatge, promotor dels habitatges situats al costat.
  • 25 i 26-5-1980 Inauguració del clos a la Festa Major de les Santes.

Vegeu també [modifica]


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vil·la romana de Can Llauder

Referències [modifica]

  1. ↑ Conxita Collellmir Vives - Els Edificis Romans A Les Aules, pàgina 35, Sant Boi de Llobregat, 2003
  2. ↑ Torre Llauder Mataró Vil·la Romana. Museu Comarcal del Maresme Mataró 1993
  • Diversos autors. Torre Llauder. Guies de jaciments arqueològics. Museu Comarcal del Maresme, Mataró, 1993.

Enllaços externs [modifica]

Vegeu aquesta plantilla
Jaciments romans de Catalunya
SPQR
Llista de jaciments romans de Catalunya  • Període romà a Catalunya
Categoria principal: Poblacions romanes de Catalunya
Obtingut de «http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Vil·la_romana_de_Can_Llauder&oldid=11852336»