Viladecans

De Viquipèdia

Viladecans

(En detall) (En detall)
Localització
Municipi del Baix Llobregat
Riera de Sant Climent
Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca	Espanya Catalunya Barcelona Metropolità Baix Llobregat
Gentilici	Viladecanenc, viladecanenca
Superfície	20,39 km²
Altitud	18 m
Població (2008)   • Densitat	62.573 hab. 3.068,81 hab/km²
Coordenades	41° 18′ 57″ N 2° 01′ 11″ ECoordenades: 41° 18′ 57″ N 2° 01′ 11″ E
Sistema polític Entitats de població • Alcalde:	1 Carles Ruiz Novella (PSC)
Agermanament	Saint-Herblain (França)
Web	viladecans.cat

Viladecans és un municipi de la comarca del Baix Llobregat. Aquesta ciutat és veïna de Sant Climent de Llobregat, Sant Boi de Llobregat i Gavà.

Torre Roja

Torre del Barò

Rambla de Modolell

[edita] Situació

El terme de és a la dreta del Llobregat, a la Marina, entre els estanys de la Murtra i del Remolar, que són al límit del municipi amb els veïns de Gavà, a l'oest, i el Prat de Llobregat, a l'est. Al nord, el terme és accidentat pels darrers contraforts del massís del Garraf. La serra de Miramar el separa de Sant Climent de Llobregat, i la muntanya de Sant Ramon de les Golbes, també anomenada de la Fita, també els separa d'aquest darrer municipi i del de Sant Boi de Llobregat.

A l'oest, el límit amb Gavà segueix la riera de Sant Llorenç i els camins del Pi Tort, de Regàs i de la Murtra fins a aquest estany. A més de la riera de Sant Llorenç, també anomenada de Llevatona, rega el terme la riera de Sant Climent o del Mas Fonts, i ambdues es perden en les marjals del delta, entre la via del ferrocarril i el camí antic de València, i es distribueixen per una xarxa de corredors que drenen les aigües vers els estanys indicats.

[edita] Història

De la història de Viladecans anterior al segle X se'n sap ben poc. Recentment, en els treballs de construcció d'una bassa a la riera de Sant Llorenç, dins el recinte de Can Guardiola, s'ha descobert un jaciment arqueològic de grans mamífers tals com mamuts, rinoceronts i entre els quals s'han trobat eines manufacturades de sílex d'entre 20.000 i 100.000 anys. Aquesta troballa evidencia que aquest lloc estava habitat en aquesta època. Quant a la vila actual, se sospita que el seu origen pot estar en una vila agrícola romana del segle I, situada en el lloc on es troba en l'actualitat l'Ermita de Sales, exceptuant algunes restes pre-romanes a la muntanya de Sant Ramon.

[edita] Edat mitja

El mateix topònim "Viladecans" és difícil de datar. Cap a l'any 1000 es refereix l'existència d'un lloc cridat "canis vallis" que sembla coincidir amb el qual més tard es denominarà la "Vila de Canibus", depenent eclesiàsticament de Sant Climent de Llobregat, i que posteriorment s'anomenarà "Lloc de San Joan de Viladecans". A l'any 1010 aquestes terres eren propietat del Monestir de Sant Cugat. A l'any 1148, sota la denominació "Vila de Cans", reunia una petita agrupació de cases que el Comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV, va hipotecar al Bisbe de Barcelona per a pagar les despeses de la conquesta de Tortosa.

Durant el regnat de Jaume I d'Aragó, en el segle XIII, el poble va passar per les mans de diferents senyors, però no va ser fins al 1 d'abril de 1265 quan es va fer la donació definitiva a favor de Guillem Burguès i els seus descendents.

Els pobles de Gavà i Viladecans van passar a ser propietat de la família Burguès, que els va posseir durant tres segles. Al 1562 Enric d'Agullana va vendre el lloc de Viladecans i la Torre Burguesa (ara més coneguda pel nom de Torre Roja) a Hug Joan Fivaller de Palou, senyor de la Baronia d'Eramprunyà.

El 1652, Viladecans va passar a mans dels Barons de Sant Vicenç dels Horts i, en ple segle XVII, el senyor de Viladecans, Miquel de Torrelles, tenia al Remolar, a les Marines, una casa i un fortí amb dues peces d'artilleria, com a símbol del poder feudal dominant encara en la zona del delta de ponent del riu Llobregat.

[edita] Del Segle XVIII al XIX

Durant el segle XVIII es va produir la independència parroquial. Si històricament Viladecans havia depès de la parròquia de Sant Climent de Llobregat, a partir de 1746 formarà parròquia única: serà la parròquia del Lloc de Sant Joan de Vila de Cans. Malgrat que l'organització municipal existia amb anterioritat, no es coneix la data concreta del seu començament, però sí que en els segles XVI-XVII existia la Universitat del Poble, composta per l'alcalde i dos regidors (regidors).

Durant el segle XIX es va portar a terme la colonització del delta del Llobregat: tal com també es va fer en el poble veí de Gavà, es van conrear noves terres, anteriorment ermes. D'aquestes noves rompudes van sorgir topònims que indicaven la insalubritat de la zona: "les Filipines", "les Àfriques". Aquestes paraules denotaven l'existència de malalties com el paludisme i les febres tifoides, que van perdurar fins a principis del segle XX.

[edita] Del Segle XX fins a l'actualitat

Al segle XX, la característica principal de Viladecans ha estat el seu explosiu creixement demogràfic, així com la transformació de les activitats econòmiques. De ser un poble bàsicament agrícola ha passat a ser un poble fonamentalment industrial. Aquesta dependència agrícola juntament amb l'establiment d'importants fàbriques, va fer de Viladecans un dels primers llocs on es van concentrar els immigrants de tota Espanya i del Nord d'Àfrica, principalment del Marroc.

La transformació soferta pel petit poble rural que era el Viladecans de començament del segle XX es comprendrà bastant bé amb les xifres estadístiques que fan referència a l'evolució de la població. La industrialització és tardana: no es desenvolupa fins a ben entrat el segle XX. Els fets més importants són: l'establiment a Gavà, l'any 1920, de la factoria "Roca Radiadors", que aviat es va ampliar cap a terrenys de Viladecans; i la instal·lació el 1925 de la fàbrica de "Llevat Premsat, SA". Actualment predominen la metal·lúrgia, l'alimentació, la química i també les indústries relacionades amb el transport i la construcció.

[edita] Administració

[edita] Demografia

Viladecans ha estat durant el final del segle XX una població que ha rebut migració. Els anys 1965 amb un creixement absolut de 3.747 habitants, 1970 amb 3.671, 1974 amb 3.005 i 1975 amb 5.285 han estat els anys del segle XX amb un major creixement de població.

[edita] Principals entitats esportives

• Club Beisbol Viladecans
• UD Viladecans
• Club Atletisme Viladecans
• Club Basquetbol Viladecans
• Club Atlètic Albarrosa
• Rugbi Sales de Viladecans
• Club Ciclista de Viladecans
• CUD Sector Montserratina

[edita] Entitats culturals

• Diables de Viladecans

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Viladecans

• Lloc web oficial de l'Auntament
• Portal de Viladecans
• Informació de la Generalitat de Catalunya
• Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
• Patrimoni històric i artístic de Viladecans
• Monestirs de Catalunya. Santa Maria de Sales

Aquest article és un esborrany sobre el Baix Llobregat. Podeu ajudar la Viquipèdia ampliant-lo.