Viladecavalls

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viladecavalls
Bandera de Viladecavalls Escut de Viladecavalls
(En detall) (En detall)
Localització

Viladecavalls situat respecte Catalunya
Viladecavalls situat respecte Catalunya

Localització de Viladecavalls respecte del Vallès Occidental


Municipi del Vallès Occidental
Vista general de Viladecavalls
Vista general de Viladecavalls
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca
Espanya
Catalunya
Barcelona
Metropolità
Vallès Occidental
Gentilici Vilacavallenc, vilacavallenca
Superfície 20,1 km²
Altitud 274 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
7.397 hab.
368,01 hab/km²
Coordenades UTM(ED50) 31T 412922 4601192Coord.: 41° 33′ 28″ N, 1° 57′ 21″ E / 41.55778,1.95583
Organització
Entitats de població
• Alcalde:

10
Cesca Berenguer i Priego (CIU)
Codi postal 08232
Codi territorial 083008

Viladecavalls és un municipi de la comarca del Vallès Occidental.

Se situa a l'est de la comarca, al límit amb el Baix Llobregat, del qual el separa la riera de Sant Jaume, que a l'extrem meridional del terme s'uneix amb la riera de Gaià (que travessa el municipi de nord a sud) i formen la riera del Morral del Molí, tributària del Llobregat per l'esquerra. Els boscos, de pins i alzines, ocupen més de la meitat del municipi, dominat al nord per la serra de Collcardús. Limita al nord amb Vacarisses, a l'est amb Terrassa, al sud amb Ullastrell i a l'oest amb Abrera i Olesa de Montserrat.

La proximitat a Terrassa ha fet possible que últimament s'hagin instal·lat al terme un bon nombre d'indústries (als polígons de Can Mir o Can Tries) i ha fet proliferar-hi les urbanitzacions residencials de construcció recent, cosa que ha disparat la població del municipi, que l'abril del 2005 ja va assolir la xifra dels 7.000 habitants, mentre que el 1970 amb prou feines sobrepassava el miler. A part del poble de Viladecavalls, al terme hi ha diversos veïnats com Can Tries (gairebé un barri de Terrassa, actualment el nucli més poblat del municipi) i les urbanitzacions de Sant Miquel de Gonteres, les Carenes de Can Turu, la Planassa, Can Corbera, la Tendera o el Molinot.

El poble[modifica | modifica el codi]

Entitat de població Habitants
Can Corbera 290
Can Mir 5
Can Tries 2.527
Polígon industrial Can Tries 0
Can Turu 1.024
el Molinot 33
la Planassa 393
Sant Miquel de Gonteres 1.257
la Tendera 7
Viladecavalls 1.840
Font: Municat

El poble de Viladecavalls, conegut popularment com la Tarumba i els seus habitants com a tarumbaires, està format per dos nuclis a banda i banda de la carretera local B-120, situats damunt la carena de la serra de Sorbet. Aquests veïnats van sorgir al voltant de dues quadres o cases fortes pertanyents a la parròquia romànica de Sant Martí de Sorbet, una de les tres que conformaven el municipi actual, juntament amb les de Sant Miquel de Toudell i Santa Maria de Toudell, totes tres incloses al terme del castell de Terrassa i més tard al municipi de Sant Pere de Terrassa, fins que el 1849 es va configurar el terme municipal de Viladecavalls amb les tres parròquies precedents, la quadra de Clarà i algunes masies que pertanyien a Olesa i Ullastrell.

A partir de la dècada del 1950 Viladecavalls es va convertir en poble d'estiueig de la gent de Terrassa i Barcelona i va veure aparèixer diverses urbanitzacions al seu voltant. Actualment, el nucli antic de Viladecavalls tan sols aplega el 25% de la població del terme municipal.

Edificis destacats[modifica | modifica el codi]

  • l'església parroquial de Sant Martí, al carrer Major del poble, d'origen romànic (consagrada al segle XI), reconstruïda en època barroca;
  • les ruïnes del castell de Toudell, una de les antigues cases fortes del terme (del segle XIII), situada prop del polígon industrial de Can Mir;
  • l'església de Sant Miquel de Toudell, propera al castell; romànica del segle XII, remodelada al segle XVIII;
  • l'església de Santa Maria de Toudell, situada al polígon industrial de Can Tries, també romànica del segle XI, amb absis semicircular i un interessant campanar de torre;
  • les diverses masies disseminades pel terme, algunes de les quals han originat al seu voltant urbanitzacions de tipus residencial: Can Turu (actualment dins el nucli del poble, allotja la biblioteca municipal Pere Calders), Can Mir, Can Tries, Can Corbera, Can Mitjans, Can Baiona, Can Sanaüja, Can Trullàs, Can Coromines, Can Boixeres, etc.

Economia[modifica | modifica el codi]

L'activitat econòmica del municipi, que tradicionalment depenia de l'agricultura, pivota ara al voltant de la indústria i els serveis per al turisme estacional i de segona residència. Els conreus més importants són els de secà (vinya, blat, olivera) i encara hi queden alguns dels molts horts que es cultivaven temps enrere. La indústria, tradicionalment dedicada al tèxtil i ara molt diversificada, s'ha desenvolupat entorn de diversos polígons propers a les carreteres C-58 (Can Tries, Can Mitjans) i B-120 (Can Mir), a llevant del terme, prop de Terrassa. A Can Tries hi ha un dels quatre serveis d'inspecció tècnica de vehicles (ITV) del Vallès Occidental i la deixalleria del municipi, mentre que a Can Mitjans s'aixeca la fàbrica de la Sony, que ocupa més de 1.500 treballadors; aquesta fàbrica fou venuda el 2010 a les multinacionals catalanes Ficosa i Comsa Emte.

Comunicacions[modifica | modifica el codi]

A Viladecavalls s'hi pot accedir per la carretera C-58 i per l'autopista C-16 (amb sortida pròpia), que comuniquen Terrassa amb Manresa. Hi ha una carretera local, la B-120, que uneix la població amb Terrassa i Olesa.

Al terme hi ha dues estacions de ferrocarril de la línia 4 de Rodalies de Catalunya (Sant Vicenç de Calders-Manresa), una a Sant Miquel de Gonteres i l'altra a Can Corbera, que dóna servei al nucli antic de Viladecavalls, anomenades respectivament Sant Miquel de Gonteres - Viladecavalls i Viladecavalls.

Pel sud del terme hi passen els senders de gran recorregut GR-6, que uneix Barcelona i Montserrat, i GR-97, de Sant Celoni a Abrera; pel nord el travessa el GR-96 o camí romeu de Montserrat.

Govern i administració[modifica | modifica el codi]

Segons les darreres eleccions municipals (2011), la composició de l'Ajuntament fou la següent:

  • CiU - 4 regidors (751 vots, 23,16%)
  • ICV-EUiA-E - 2 regidors (451 vots, 13,91%)
  • UMdC (Unió Municipalista de Catalunya) - 2 regidors (347 vots, 10,70%)
  • PVA (Plataforma per Viladecavalls Actiu) - 1 regidor (344 vots, 10,61%)
  • PSC-PM - 1 regidor (304 vots, 9,37%)
  • Esquerra-AM - 1 regidor (296 vots, 9,13%)
  • PP - 1 regidor (253 vots, 7,80%)
  • ARA-RI - 1 regidor (244 vots, 7,52%)

Al govern hi ha una coalició de cinc formacions polítiques (ICV-EUiA-E, UMdC, Esquerra-AM, ARA-RI i PSC-PM) i l'alcalde és Carles Rodríguez Herencia, d'ICV-EUiA-E.

A les anteriors eleccions municipals (2007), la composició de l'Ajuntament havia estat la següent:

  • CiU - 6 regidors (1.308 vots, 41,05%)
  • PSC-PM (posteriorment ASV) - 2 regidors (504 vots, 15,82%)
  • ERC-AM - 2 regidors (412 vots, 12,93%)
  • ICV-EUiA-EPM - 2 regidors (381 vots, 11,96%)
  • PVA - 1 regidor (323 vots, 10,14%)

A la legislatura anterior, inicialment va governar el consistori la coalició CiU amb un acord amb el PVA, amb Sebastià Homs i Padrissa, de CiU, com a alcalde, càrrec que ostentava des del 29 de juny del 2006. Per desavinences en el pacte, el febrer del 2009 Homs va expulsar el regidor del PVA i va arribar a un acord amb els dos regidors socialistes, que al seu torn foren expulsats del PSC i van passar a governar conjuntament amb CiU amb el nom d'Agrupació Socialista de Viladecavalls. L'alcalde, que darrerament era investigat per la fiscalia, fou trobat mort el 16 de juliol del 2009 al Pedraforca en circumstàncies estranyes.[2] El 28 de juliol fou escollida al capdavant del consistori Regina Parellada i Canals, de CiU, primera alcaldessa de la història del poble, que va governar en minoria durant la resta de la legislatura.

Festes[modifica | modifica el codi]

Viladecavalls celebra la Festa Major d'estiu el segon cap de setmana de juliol, amb balls, representacions teatrals, concerts, etc. A l'estiu tots els barris del municipi organitzen també les respectives festes majors.

La festivitat de Sant Martí, el patró, s'escau l'11 de novembre i es considera la Festa Major d'hivern. Hi tenen un protagonisme especial la gent gran, la canalla i els esportistes.

Altres festes i actes que se celebren al poble al llarg de l'any són el Carnaval, la diada de l'Onze de Setembre, la cavalcada de Reis, les nits de cinema a la fresca o les ballades de sardanes, entre d'altres.

Esports[modifica | modifica el codi]

Viladecavalls té una forta tradició esportiva. Hi ha unes quantes entitats d'esports diversos que aconsegueixen èxits a nivell comarcal i fins i tot nacional, i en els últims anys han aparegut noves entitats d'esports minoritaris que augmenten el nombre d'entitats esportives del municipi.

Esport Club
Futbol Club Futbol Viladecavalls
Futbol Unió Deportiva Can Trias
Futbol Escola Futbol Viladecavalls
Bàsquet Club Bàsquet Viladecavalls
Atletisme Corredors de Fons de Viladecavalls
Excursionisme Agrupació Excursionista Viladecavalls Ros-Gaià
Trial i motocròs Associació Amics del Motor i la Natura
Patinatge Club de Patinatge de Viladecavalls
Petanca Club de Petanca Can Trias
Petanca Club de Petanca Els XIII

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
7 19 15 67 103 1.241 720 791 743 711
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
695 694 638 622 650 1.006 1.552 3.138 3.532 4.188
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
4.882 5.155 5.755 6.304 6.838 7.036 7.170 7.323 - -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'01-01-2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30-12-2013. [Consulta: 06-01-2014].
  2. Avui, «Apareix mort al Pedraforca un alcalde investigat per suborn»

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Viladecavalls Modifica l'enllaç a Wikidata