Vilamalur
|
|||
| Localització | |||
|
|
|||
| Municipi de l'Alt Millars | |||
| Entrada a Vilamalur | |||
| Estat • Com. autònoma • Província • Comarca • Mancomunitat • Partit judicial |
Regne d'Espanya País Valencià Província de Castelló Alt Millars Mancomunitat Espadà-Millars Nules |
||
| Gentilici | Vilamalurenc, vilamalurenca | ||
| Predom. ling. | Castellà | ||
| Pressupost | 281.546,00 | ||
| Superfície | 19,50 km² | ||
| Altitud | 644 msnm | ||
| Població (2012[1]) • Densitat |
92 hab. 4,72 hab/km² |
||
| Coordenades | 39° 57′ 52″ N, 0° 23′ 43″ O / 39.96444,-0.39528Coord.: 39° 57′ 52″ N, 0° 23′ 43″ O / 39.96444,-0.39528 | ||
| Distàncies | 102 km de València 48 km de Cirat |
||
| Organització Nuclis Ajuntament • Batlle: |
1 5 PP Lorenzo Gimeno Alegre (PP) |
||
| Codi postal | 12224 |
||
| Festes majors | Verge del Roser De l'1 al 14 de setembre |
||
| Dies de mercat | Dilluns | ||
Vilamalur és un municipi del País Valencià que a la comarca de l'Alt Millars. Limita amb els municipis de Torralba del Pinar, Aiòder, Suera, L'Alcúdia de Veo i Matet. Vilamalur basa la seva economia en l'activitat agrícola, principalment les cireres en varietats molt selectes i d'especial qualitat, molt afamades en els mercats. També es conrea l'ametller i l'olivera.
Taula de continguts |
Geografia [modifica]
El nucli urbà és en un pintoresc emplaçament sobre una muntanya elevada per sobre dels camps i els barrancs, en el sector nord-occidental del Parc natural de la Serra d'Espadà. El poble és a una altura de 644 msnm. Vilamalur posseïx un terme molt accidentat quant al seu relleu es refereix, tenint una altura mitjana de 700 msnm. Destaquen entre les seves principals muntanyes l'Alt del Pinar amb una altura de 1047 m o el Canabar, Castillejo, Cabezo, la Atalaya o la Buitrera.
Gran part del seu terme municipal està poblat de grans extensions de bosc on les espècies predominants són els pins, sureres i alzines. Així, 1650 hectàrees del terme municipal estan ocupades per extensions boscoses i 260 per superfícies de cultius.
Història [modifica]
Els orígens exactes de la població són desconeguts, si bé la seva fundació s'atribuïx a l'existència d'una suposada alqueria musulmana, fet avalat pel castell alçat en les seves proximitats, de fàbrica islàmica. El seu nom actual, que ja apareix documentat en 1489, segons alguns autors podria haver substituït al seu avui ignorada denominació musulmana. En 1236 formava part del senyoriu que Zayd Abu Zayd, últim governador almohade de València, posseïa sobre aquestes terres després de la seva expulsió per Abu Abdallah Muhammad Aben Mardanix.
Antic lloc de moriscs (comptava amb 21 cases en 1609), va ser repoblat per aragonesos durant la primera meitat del segle XVII. Si bé en 1715 tenia 148 habitants, no experimentaria (al contrari del que va succeir amb la gran majoria dels pobles valencians) cap creixement demogràfic durant el segle XVIII, ja que finals del mateix tenia 135 habitants. Encara que durant el XIX creixerà i arribarà a tenir 546 moradors en 1900, a partir d'aquest any la seva població iniciarà una contínua reculada, més acusat a partir de 1960.
Demografia [modifica]
| 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2006 | 2008 | 2010 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 170 | 151 | 165 | 161 | 149 | 141 | 118 | 108 | 100 | 90 | 102 |
Monuments [modifica]
- Castell de Vilamalur
- Dels segle XIII. És a la part alta del Mont de la Partida denominada El Castell a 759 metres d'altitud, en la part superior del nucli urbà de Vilamalur. El castell va ser conquistat per als cristians per l'últim governador almohade de València, Abú Zayd, en 1236. Posteriorment ho cediria al noble Ferrán Pérez. Era de grans dimensions, de planta poligonal irregular i completament circunvalat per muralla. Encara que tot el conjunt està molt deteriorat, es conserven grans elements de la muralla i algunes de les torres.
- Forns de calç
- Existeixen multitud de forns de calç sobre les quals es coïa la pedra per a transformar-la en calç, destaca la de la partida de Beniches, el Mas i Jupillo.
- Nevera de Cuatro Caminos
- Nevera de planta circular en un vessant orientat al nord-est. El dipòsit té un diàmetre exterior de 11 metres. La part exempta és de poca altura en el sector sud-oest i major en el nord-est, pel que està envoltat d'un talús de subjecció amb el material de l'excavació del pou. Els murs tenen un espessor de 0,65 metres i estan construïts amb maçoneria careada de pedra calcària i morter, mitjançant la tècnica de farciment de tapia. La nevera tenia dos accessos. Una porta en el sector S, a nivell del vessant, actualment molt desfigurada per la deterioració del mur. Una altra s'orienta al N i s'arriba a ella mitjançant una trinxera en el talús que envolta el dipòsit. S'obre a uns 3,30 metres sobre l'actual nivell del fons.
- Poblat ibèric
- Del segle IV aC, es van trobar restes de ceràmica. Encara es poden admirar deu torretes, datades de l'etapa morisca i fins i tot de les guerres carlistes, que envolten tota el cim de la muntanya.
- Trinxeres de la Guerra civil espanyola
- Comprèn una muntanya tota envoltada de trinxeres construïdes durant la Guerra Civil. Les altures de les diferents muntanyes i la seva situació van fer que durant la guerra fossin construïdes, en molts enclavaments les denominades Trinxeres, aquestes existeixen sobre les muntanyes del Lobanar, Nevera, Castillejo i Castillo, però el conjunt més destacat ho formen les existents en les partides del Cabezo i Jupillo, on formen una construcció digna de ser vista.
Festes i celebracions [modifica]
- Santa Creu
- Al mes de maig.
- Festes patronals
- De l'1 al 14 de setembre en honor a la Verge del Roser.
- Verge dels Desemparats
- Del 7 al 14 de maig. El segon diumenge del mes de maig, a les 8 del matí, es realitza l'Aurora i posteriorment el Rosari. A les 12 la missa major amb repartiment de Congrete i a la tarda processó. El Cant de l'Aurora és un dels actes més tradicionals de la localitat. A les 8 del matí es reuneixen un grup de tocadors amb acordió, guitarres, bandurries, laud, etc. i cantadores.
- Sant Antoni
- El 17 de gener.
Referències [modifica]
- ↑ «Padró municipal a data d'01-01-2012» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 02-01-2013. [Consulta: 23-01-2013].
Enllaços externs [modifica]
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vilamalur |
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Secció "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.
- Institut Valencià d'Estadística.
|
|||||
|
||||||||