Vilanova d'Escornalbou
De Viquipèdia
|
|||||
| Localització | |||||
|
|
|||||
| Municipi del Baix Camp | |||||
| Vilanova d'Escornalbou | |||||
| Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca |
Espanya Catalunya Tarragona Camp de Tarragona Baix Camp |
||||
| Gentilici | Vilanoví, vilanovina | ||||
| Malnom | Puputs | ||||
| Superfície | 17,16 km² | ||||
| Altitud | 226 m | ||||
| Població (2006) • Densitat |
466 hab. 27,16 hab/km² |
||||
| Coordenades | 41° 6′ 52″ N 0° 56′ 17″ E | ||||
| Sistema polític Entitats de població |
2 |
||||
Vilanova d'Escornalbou és un municipi i localitat de la comarca catalana del Baix Camp. Segons dades de 2007 la seva població era de 502 habitants, dels quals 268 són homes i 234 són dones[1].
Taula de continguts |
[edita] Nuclis de població
Vilanova d'Escornalbou està formada per dos nuclis o entitats de població. Llista de població per entitats:
| Entitat de població | Habitants |
|---|---|
| L'Arbocet | 43 |
| Vilanova d'Escornalbou | 434 |
| Font: Municat | |
[edita] Geografia
El terme municipal està situat a la zona occidental del Baix Camp, i s'estén entre els 110 i els 550 metres d'alçada, sent l'Arbocet el punt més baix i el peu de la muntanya d'Escornalbou el punt més alt. Està travessat per la capçalera del barranc de Rifà (a l'oest) i per la riera de Vilanova i de l'Olivera (a l'est), que s'ajunten fora del terme municipal.
[edita] Història
El poble de Vilanova es va formar a redós del monestir d'Escornalbou, i des de la seva fundació va formar part de la baronia d'Escornalbou. Va participar en les activitats de la Comuna del Camp des de 1339.
La vila va ser saquejada durant la Guerra dels Segadors, conflicte que va afectar la seva economia, la qual no es va recuperar fins el començament del segle XVIII. Les seves collites també es van veure delmades en 1687 degut a una plaga de llagostes. Una nova plaga, la de la fil·loxera, va provocar en el segle XIX un descens de la població.
[edita] Cultura
L'església parroquial està dedicada a Joan Baptista i és d'escàs interès arquitectònic. No queden rastres de les antigues fortificacions que rodejaven la ciutat a l’edat mitjana, tot i que el nucli antic del poble segueix conservant la seva estructura medieval i s'hi poden trobar algunes cases amb dovelles. Destaca l'edifici conegut com "Cal Peirí", del segle XVII, que té adossada una torre quadrada de defensa. La seva porta és adovellada i en ella es pot observar l'escut familiar. A les afores del poble es troba "Mas Palomera", que també pertany a la família Peirí. És un edifici del segle XVIII construït amb pedra picada, i presidit per l'escut d'armes de la família. El poble celebra la seva festa major el dia 28 d'agost, coincidint amb la festivitat de Sant Agustí, qui, segons narra la tradició, va lliurar el poble de la plaga de llagostes que el va assolar al segle XVII. La festa major d'hivern es celebra el dia 20 de gener, amb motiu de la festivitat de Sant Sebastià màrtir.
[edita] Economia
La base econòmica del municipi és l'agricultura. Els principals conreus son les oliveres, els ametllers i els avellaners. També hi ha granges avícoles i algunes dedicades a la cria de porcs. Tot i que al terme municipal hi ha mines de coure, plata i plom, cap d'elles està en explotació.
[edita] Demografia
|
||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||
[edita] Administració
| Període | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979-1983 | ||
| 1983-1987 | Francesc Dalmau Nolla | |
| 1987-1991 | Francesc Dalmau Nolla | |
| 1991-1995 | Francesc Dalmau Nolla | CiU |
| 1995-1999 | Francesc Dalmau Nolla | CiU |
| 1999-2003 | Francesc Dalmau Nolla | CiU |
| 2003-2007 | Francesc Dalmau Nolla | CiU |
| 2007-2011 | Sergi Ciurana Nicolau | PSC |
[edita] Referències
[edita] Enllaços externs
- Pàgina web de l'Ajuntament
- Informació de la Generalitat de Catalunya
- Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
|
|||||||
| Aquest article és un esborrany sobre el Baix Camp. Podeu ajudar la Viquipèdia ampliant-lo. |

