Vilanova d'Escornalbou
Localització | |||||
---|---|---|---|---|---|
| |||||
Estat | Espanya | ||||
Comunitat autònoma | Catalunya | ||||
Província | província de Tarragona | ||||
Àmbit funcional territorial | Camp de Tarragona | ||||
Comarca | Baix Camp | ||||
Població humana | |||||
Població | 594 (2023) (34,53 hab./km²) | ||||
Llars | 49 (1553) | ||||
Malnom | Puputs | ||||
Idioma oficial | català | ||||
Geografia | |||||
Part de | |||||
Superfície | 17,2 km² | ||||
Altitud | 226 | ||||
Limita amb | |||||
Organització política | |||||
• Alcalde | Sergi Ciurana Nicolau | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 43311 | ||||
Fus horari | |||||
Codi INE | 43167 | ||||
Codi IDESCAT | 431671 | ||||
Lloc web | vescornalbou.altanet.org |
Vilanova d'Escornalbou és un municipi i localitat de la comarca catalana del Baix Camp. Segons dades de 2007 la seva població era de 5 habitants, dels quals 2 són homes i 3 són dones.[1]
Nuclis de població
Vilanova d'Escornalbou està formada per dos nuclis o entitats de població. Llista de població per entitats:
Entitat de població | Habitants |
---|---|
L'Arbocet | 1 |
Vilanova d'Escornalbou | 4 |
Font: Idescat |
Geografia
El terme municipal està situat a la zona occidental del Baix Camp, al peu de la Serra de l'Argentera, i s'estén entre els 110 i els 550 metres d'altitud, sent l'Arbocet el punt més baix i el peu de la muntanya d'Escornalbou el punt més alt. Està travessat per la capçalera del barranc de Rifà (a l'oest) i per la riera de Vilanova i de l'Olivera (a l'est), que s'ajunten fora del terme municipal.
El 1846 es van agregar a Vilanova els llocs de l'Arbocet i Mas de Munter.
Història
A la partida dita del Vilar, en un turó damunt del poble, se suposa que hi havia l'antiga població, que en eixamplar-se i canviar de lloc, va prendre el nom de Vilanova. En aquest turó s'han trobat restes d'antigues construccions. Eduard Toda suposava origen romà al Vilar.[2] El poble de Vilanova es va formar a redós del monestir d'Escornalbou, i des de la seva fundació va formar part de la baronia d'Escornalbou. Va participar en les activitats de la Comuna del Camp des de 1339.
La vila va ser saquejada durant la Guerra dels Segadors, conflicte que va afectar la seva economia, la qual no es va recuperar fins al començament del segle XVIII. Les seves collites també es van veure delmades en 1687 degut a una plaga de llagostes. Una nova plaga, la de la fil·loxera, va provocar en el segle XIX un descens de la població. El 1822 diversos veïns del poble es revoltaren contra l'autoritat liberal, però a l'acostar-se la milícia van fugir. Durant la primera carlinada es van refer els portals i la muralla i el campanar de l'església es va transformar, convertint l'últim pis en un terrat per hostatjar-hi la tropa. El 1849, Baldrich, Escoda i Baliarda, que es van aixecar a la Guerra dels Matiners, van ser batuts prop de Vilanova d'Escornalbou.[2]
Cultura
L'església parroquial està dedicada a Joan Baptista construïda a finals del segle XVI o a començament del XVII, i és d'escàs interès arquitectònic. No queden rastres de les antigues fortificacions que rodejaven la ciutat a l'edat mitjana, tot i que el nucli antic del poble segueix conservant la seva estructura medieval i s'hi poden trobar algunes cases amb dovelles. Destaca l'edifici conegut com "Cal Peyrí", del segle XVII, que té adossada una torre quadrada de defensa. La seva porta és adovellada i en ella es pot observar l'escut familiar. Als afores del poble es troba "Mas Palomera", que també pertany a la família Peirí. És un edifici del segle XVIII construït amb pedra picada, i presidit per l'escut d'armes de la família. El poble celebra la seva festa major el dia 28 d'agost, coincidint amb la festivitat de Sant Agustí, qui, segons narra la tradició, va lliurar el poble de la plaga de llagostes que el va assolar al segle XVII. La festa major d'hivern se celebra el dia 20 de gener, amb motiu de la festivitat de Sant Sebastià màrtir.
Economia
La base econòmica del municipi és l'agricultura. Els principals conreus són les oliveres, els ametllers i els avellaners. També hi ha granges avícoles i algunes dedicades a la cria de porcs. Tot i que al terme municipal hi ha mines de coure, plata i plom, cap d'elles està en explotació.
Demografia
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) |
Administració
Període | Nom de l'alcalde/-essa | Partit polític | Data de possessió |
---|---|---|---|
1979 - 1983 | 19/04/1979 | ||
1983 - 1987 | Francesc Dalmau Nolla | 28/05/1983 | |
1987 - 1991 | Francesc Dalmau Nolla | 30/06/1987 | |
1991 - 1995 | Francesc Dalmau Nolla | CiU | 15/06/1991 |
1995 - 1999 | Francesc Dalmau Nolla | CiU | 17/06/1995 |
1999 - 2003 | Francesc Dalmau Nolla | CiU | 03/07/1999 |
2003 - 2007 | Francesc Dalmau Nolla | CiU | 14/06/2003 |
2007 - 2011 | Sergi Ciurana Nicolau | PSC | 16/06/2007 |
2011 - 2015 | Sergi Ciurana Nicolau | PSC | 11/06/2011 |
2015 - 2019 | Sergi Ciurana Nicolau | IVE-AM | 13/06/2015 |
2019 - 2023 | n/d | n/d | 15/06/2019 |
Des del 2023 | n/d | n/d | 17/06/2023 |
Referències
Enllaços externs
- Pàgina web de l'Ajuntament
- Informació de la Generalitat de Catalunya
- Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vilanova d'Escornalbou |