Vilanova de Meià

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Vilanova de Meià
Bandera de Vilanova de Meià Escut de Vilanova de Meià
(En detall) (En detall)
Localització

Vilanova de Meià situat respecte Catalunya
Vilanova de Meià situat respecte Catalunya

Localització de Vilanova de Meià respecte de la Noguera


Municipi de la Noguera
Vilanova de Meià
Vilanova de Meià
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca
Espanya
Catalunya
Lleida
Ponent
Noguera
Gentilici Vilanoví, vilanovina
Superfície 105,2 km²
Altitud 633 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
413 hab.
3,93 hab/km²
Coordenades UTM(ED50) 31T 336300 4651250Coord.: 41° 59′ 46″ N, 1° 1′ 25″ E / 41.99611,1.02361
Organització
Entitats de població
• Alcalde:

7
Xavier Terré i Boliart (ERC)
Codi territorial 252509

Vilanova de Meià és una vila i municipi de la comarca de la Noguera. Se situa al vessant sud de la serra del Montsec de Meià. Inclou l'entitat municipal descentralitzada de Santa Maria de Meià, que fou un municipi independent fins al 1926.

Història[modifica | modifica el codi]

Vilanova de Meià ha estat el centre administratiu i sobretot econòmic de la Coma de Meià durant els últims vuit-cents anys. La població és una vila nova fundada a finals del segle XI o principis del segle XII per Ramon de Meià, que va créixer al voltant del castell de la Mota i de l'església de Sant Salvador. Estava tancada pels portals d'Ajós, el de la Font de Caps, el de Ratera, a més del portalet de la Creu, el més primitiu, que estava a l'extrem del carrer del Forn. La família Meià van exercir la jurisdicció civil i criminal sobre la seva gent i terme fins a finals del segle XII, que va passar als Cervera per matrimoni d'Ermessenda de Meià amb Guillem de Cervera. Fins a principis del segle XIV va pertànyer a la família Cervera, destacant entre les seus membres Jaume de Cervera, notable personatge dins el comtat d'Urgell i la Corona d'Aragó en temps del rei Jaume I, i que està enterrat a l'església del priorat Santa Maria de Meià.

El 1312 va passar a ser una vila reial i Jaume el Just li concedeix una carta de poblament. Alfons el Benigne l'integra al Marquesat que crea pel seu fill Ferran (1330), el centre del qual és Camarasa, per això en el segle XIV, Vilanova era cap de la sots-vegueria de Meià, dins de la vegueria de Camarasa. Després s'integrà dins la vegueria de Lleida i, a partir de la Nova Planta, del seu corregiment. El 1374, el rei Pere el Cerimoniós li va concedir el privilegi de realitzar una fira el dia de Sant Martí (actual Fira de la Perdiu).

A finals del segle XIV Vilanova tenia 99 focs o cases habitades (cap als 500 habitants). El 1426 el rei Alfons el Magnànim va empenyorar Vilanova al Capítol de Canonges de la Seu d'Urgell els quals en van exercir la jurisdicció, en nom del rei. Tenia administració municipal autònoma (paeria) des del segle XIV i va tenir notaria fins a finals del segle XIX. Pel que fa a l'administració eclesiàstica sempre havia format part del Priorat de Meià.

Amb la desaparició de l'antic Règim, el 1834, Vilanova de Meià va passar a ser municipi. Durant la Guerra dels Set Anys (1833-1840) la vila era liberal i es va declarar partidària de la reina Isabel II, per això va patir moltes destrosses a mans de les partides carlines manades per Josep Borges.

Al desembre de 2004 hi havia una població de 233 habitants.

Formació del terme municipal[modifica | modifica el codi]

Entitat de població Habitants
Argentera 7
Boada 6
Gàrzola 47
Lluçars 27
Peralba 43
Santa Maria de Meià 83
Tórrec 37
Vilanova de Meià 229
Font: Municat

El municipi actual de Vilanova de Meià es va formar a partir del decret del 21 d'abril de 1834 mitjançant el qual s'abolien les antigues jurisdiccions senyorials i es creava la nova divisió administrativa de províncies, partits judicials i municipis. Per formar un nou municipi, els pobles havien de tenir un mínim de deu famílies, condició que reunien els pobles d'una gran part de l'antic Priorat de Meià (Santa Maria de Meià amb Peralba, Vilanova de Meià) i l'antiga Baronia de la Vansa (Boada, Lluçars, Tòrrec, Gàrzola i Argentera). El 1926 els pobles de Santa Maria de Meià, la Baronia de la Vansa i Vilanova de Meià, van presentar una instància col·lectiva demanant la fusió dels tres ajuntaments. La nova entitat municipal va ser oficial l'1 de juliol de 1926.

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

  • Monuments megalítics de l'edat del Bronze: La Lloella del Llop I i II, el dolmen de sòl Joaquim, el dolmen del Cogulló.
  • La vila vella de Meià, situada al puig de Meià, origen de l'actual Vilanova, destruïda i abandonada a finals del segle XIV. Es pot visitar les restes del castell de Meià (segle XI), les muralles i torres que envoltaven la població, les ruïnes de moltes de les antigues cases, especialment ca la Carlana.
  • Mereix una menció especial l'església de Sant Cristòfol, avui ermita de la Verge del Puig de Meià. Temple romànic del segle XI, amb vestigis preromànics, molt original per la seva arquitectura i els relleus incisos als capitells i les impostes, així com una enigmàtica inscripció.
  • Vilanova de Meià, la nova vila formada als peus del turó de Meià amb les antics carrerons amb coberts i portals medievals i amb les restes de l'antic castell de la Mota situat al nord de l'església i ara en restauració, convertit en un magnífic mirador.
  • L'església de Sant Salvador, temple romànico-gòtic, ja explicat.
  • El Parc Recreatiu Municipal, amb unes de les piscines municipals més antigues de les terres de Lleida (42 anys)
  • Pedrera de Rúbies.

Activitats[modifica | modifica el codi]

Vilanova disposa d'un Refugi-Alberg de Joventut, on els practicants dels esports d'aventura poden fer el centre de les seves activitats. L'Aplec Excursionista del Països Catalans que es va celebrar al Montsec de Meià (font de sòl Sitó) l'11 de setembre de 1981, va donar a conèixer la Coma com un indret ideal per practicar molts esports d'aventura. L'espeleologia té moltes possibilitats en els nombrosos querants. Es poden realitzar múltiples rutes excursionistes visitant paratges de gran bellesa natural, tant a peu com amb bicicleta de muntanya. El vol amb ala de pendent (parapent) i amb ala delta es practica des dels cims del Cogulló, del puig de Meià i de Sant Alís. Però l'esport d'aventura per excel·lència és l'escalada a les impressionants parets de la roca dels Arç, les cingleres de l'Escala del Pas Nou i les del Rocar i la cova de les Monges a Fabregada.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
88 118 181 643 842 2.076 2.148 1.751 1.690 1.529
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
1.448 1.303 1.124 1.116 930 1.345 522 508 496 496
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
485 478 473 438 433 432 405 - - -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'01-01-2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30-12-2013. [Consulta: 06-01-2014].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vilanova de Meià Modifica l'enllaç a Wikidata