Vilanova i la Geltrú

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 13:38, 10 set 2016 amb l'última edició de 88.12.143.113 (discussió). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Plantilla:Infotaula geografia políticaVilanova i la Geltrú
Bandera
Bandera
Escut d'armes
Escut d'armes
Imatge
Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 41° 13′ 27″ N, 1° 43′ 33″ E / 41.224277°N,1.725905°E / 41.224277; 1.725905
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya
Provínciaprovíncia de Barcelona
ComarcaGarraf Modifica el valor a Wikidata
Capital de
CapitalVilanova i la Geltrú Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població68.854 (2023) Modifica el valor a Wikidata (2.025,12 hab./km²)
Llars127 (1553) Modifica el valor a Wikidata
GentiliciVilanoví, vilanovina
Idioma oficialcatalà Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superfície34 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat permar Mediterrània Modifica el valor a Wikidata
Altitud22
Limita amb
PatrociniAntoni Abat Modifica el valor a Wikidata
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataJuan Luis Ruiz López (2023–) Modifica el valor a Wikidata
Pressupost66.867.656,00 € (2007)
Identificador descriptiu
Codi postal08800
Fus horari
Codi INE08307 Modifica el valor a Wikidata
Codi IDESCAT083073 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb
País Valencià Vila-real (País Valencià)
Cuba Matanzas (Cuba)
Occitània Merinhac (Occitània)
Lloc webvilanova.cat Modifica el valor a Wikidata

Vilanova i la Geltrú és una ciutat i municipi, i també la capital de la comarca del Garraf. Històricament, és el resultat de l'agregació del nucli de la Geltrú, que antigament era un municipi independent, al terme de Vilanova de Cubelles, que antigament formava part del terme de Cubelles, municipi actualment límitrof amb Vilanova i la Geltrú. Tot i així, avui dia és impossible distingir els dos nuclis, a causa del gran creixement demogràfic, que els ha dut a formar una conurbació urbana completa. Limita amb Cubelles, Castellet i la Gornal, Canyelles i Sant Pere de Ribes.

Història

Segons la llegenda, Vilanova de Cubelles va ser fundada com a resposta als mals usos que duia a terme el senyor feudal, des de la seva residència a la Geltrú (dret de cuixa). Això va provocar que molts geltrunencs marxessin vora el mar, a territori de Cubelles, i fundessin Vilanova prop Cubelles, o de Cubelles. Anys després, el rei Jaume I li va concedir la Carta-Pobla (1274).

A mitjans del segle XVIII, quan el rei Carles III va permetre que Vilanova de Cubelles obrís comerç amb les Amèriques, la ciutat va viure una efervescència econòmica molt important, un progrés que no es limita a una acumulació de riqueses, sinó que reporta una inversió en cultura.

És aleshores que a Vilanova de Cubelles es funden les primeres societats recreatives, llocs de trobada i d'esbarjo. D'aquesta manera, a principis del segle XIX, apareixen els jardins del Tívoli i d'altres. En aquest sentit, Vilanova va ser anomenada l'Havana Xica, tant per la frondositat dels jardins de reunió com per l'ambient que el contacte amb l'illa de Cuba li anava donant.

El 1804 Pere Gumà va erigir el primer teatre de Vilanova: la Sala, un espai de planta quadrada cobert amb voltes que servia tant de teatre com de sala de ball.

Durant el segle XIX la ciutat es transforma en una població industrial, procés iniciat amb la instal·lació d'una fàbrica a la Rambla el 1839 i posteriorment afectat per l'arribada del ferrocarril a la vila, que implicarà amb el temps la creació d'infraestructures culturals com la Biblioteca Museu Víctor Balaguer.[1]

Innovació i recerca

L'edifici Neàpolis

L'actual Escola Politècnica Superior d'Enginyeria de Vilanova i la Geltrú (pertanyent a la UPC) és des de l'any 1902 un important suport estructural de la ciutat. També disposa del Campus Universitari de la Mediterrània, que té l'objectiu principal d'ajudar a cobrir les limitacions de l'actual formació universitària en temes marítims i posar les bases per a la creació de plataformes de debat, intercanvi i investigació en l'àmbit social i cultural tenint com a referència el context mediterrani.

Un dels pols on s'uneix la recerca, el desenvolupament i la innovació (R+D+i) és l'Edifici Neàpolis. Aquest edifici, projectat per l'arquitecte català Oriol Bohigas i Guardiola, forma part de l'European Network of Living Labs (ENoLL) i es defineix com “una agència d'innovació de la tecnologia, el disseny i l'esperit empresarial”. Durant l'any 2012 celebra el seu primer aniversari de la creació del Centre de Coworking, espai des del qual s'aposta clarament per l'emprenedoria, coincidint amb l'any internacional de les Cooperatives reconegut per les Nacions Unides. Neàpolis també ha estat lloc d'acollida l'any 2011 del Genmob, el primer congrés de telefonia intel·ligent de Catalunya.

Vilanova i la Geltrú té el tercer port en importància de Catalunya, un dels principals ports pesquers de Catalunya,[2] amb la Confraria de Pescadors de Vilanova i la Geltrú provinents de l'antiga Germandat i Confraria de Sant Elm (fundada l'any 1579), i es constitueix en 1921 el nou Pòsit de Pescadors, on actualment es pot fer la compra directa del peix a través d'Internet. Vilanova i la Geltrú també disposa d'una estació nàutica on se celebren competicions nàutiques de caràcter nacional i internacional.

Completen les comunicacions l'autopista C-32, coneguda també com a Autopista Pau Casals; l'autopista del Garraf, que uneix l'aeroport de Barcelona - el Prat; l'autovia C-15, coneguda també com l'Eix Diagonal, que uneix la ciutat de Manresa, i l'Autopista de la Mediterrània amb la mar Mediterrània. L'estació del ferrocarril de Vilanova i la Geltrú, construïda entre el 1882 i el 1884 pel mestre d'obres i director de camins Jeroni Granell i Mundet, disposa de connexió ferroviària (línia de Rodalies Sant Vicenç de Calders-Maçanet de la Selva i amb connexió ferroviària que uneix a la imperial ciutat romana de Tarragona, a la ciutat de Tortosa, a la ciutat de Reus, i amb les terres de ponent, connecta amb la ciutat de Lleida.

Cultura

Festes i tradicions populars

Tres Tombs a Vilanova i la Geltrú

El 17 de gener, per Sant Antoni (copatró de la Vila), se celebra la Festa Major d'hivern o dels Tres Tombs. Aquest dia carruatges i carros de pagès tirats per cavalls, ases i rucs donen tres tombs a la rambla principal de la ciutat per ser beneïts.

Per Carnaval, se celebra el Carnaval de Vilanova i la Geltrú, declarat Festa Tradicional d'Interès Nacional.

El 5 d'agost se celebra la Festa Major de les Neus de Vilanova i la Geltrú. Hi desfilen diversos cercaviles que integren un bon nombre d'entremesos i balls populars: El Ball de Diables, el Drac de Vilanova, el Drac de la Geltrú, la Carpa i el Porró, les Mulasses, els Gegants, els ball de nans, el ball d'en Serrallonga, el ball de bastons, el ball de gitanes, el ball de pastorets, el ball de cintes, la moixiganga, la colla de castellers Bordegassos de Vilanova, els falcons i altres.

Per Nadal són tradicionals les representacions de "Els Pastorets", al Teatre Círcol Catòlic, i també en altres ocasions al Teatre Principal.

Vilanova és una de les poblacions que s'atribueixen l'origen del xató, una salsa feta, entre altres ingredients, amb avellanes, oli, ametlles, pa i nyores. La salsa s'acompanya amb una amanida d'escarola, tonyina i bacallà, i es menjava en el moment que es xatonaven les bótes de vi, és a dir, quan es presentava el vi novell de la collita. Actualment la "Ruta del Xató" ha popularitzat aquest plat per les comarques del Penedès.

Teatre Principal

A més, s'hi organitzen dos festivals: al maig, el Festival de Circ Trapezi, compartit amb Reus, i el tercer cap de setmana complet de juliol el Festival Internacional de Música Popular Tradicional de Vilanova i la Geltrú (o FIMPT), que se celebra des de 1981, i que és el certamen de més llarga trajectòria a l'Estat espanyol dins les músiques ètniques, també anomenades músiques del món.

Museus

Un museu representatiu de la ciutat és la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, llegat de la persona que li dóna nom. Un altre museu de la ciutat és Can Papiol en un edifici d'estil neoclàssic ben conservat. També hi ha el Museu del Ferrocarril de Catalunya i un Centre d'Interpretació del Romanticisme, a la Masia d'en Cabanyes. Al Parc de Ribes Roges hi ha un circuit de ferrocarril en miniatura (via de 127mm d'amplada)[nota 1] on els festius hi circulen trens de vapor/benzina/elèctrics, passejant a grans i petits.[3] Un altre lloc d'interés és el Museu del Mar que exhibeix una col·lecció d’objectes i fotografies, maquetes de barques, arts de pesca, aparells i estris d’oficis lligats al món del mar, actualment tancat per reformes.[4] També s'ubica el Museu de curiositats marineres Roig Toquès, actualment tancat.

Demografia

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
97 - 127 1.171 6.161 11.395 13.521 13.811 11.856 11.971

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
13.720 16.400 17.091 19.483 25.669 35.714 43.560 47.340 46.179 46.179

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
47.979 50.244 52.389 55.063 59.409 62.826 64.900 66.532 66.591
 65.941

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
65.972
 66.274
 67.733
 68.152 - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)  Modifica el valor a Wikidata

Política

Resultats electorals - Vilanova i la Geltrú, 2011[5]
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % vots
CiU Neus Lloveras 7.039 9 28,80%
PSC-PM Joan Ignasi Elena 6.952 8 28,45%
PP Santiago Rodriguez 2.854 3 11,68%
CUP-PA Quim Arrufat 2.539 3 10,39%
Iniciativa per Catalunya Verds-E Iolanda Sánchez 1.607 2 6,58%
ERC-AM Adelaida Moya 861 - 3,52%
Altres 1520 - 6,22%
Vot en blanc 1068 4,37%
Total votants 25

Joan Ignasi Elena va perdre l'alcaldia que tenia des de l'any 2005 amb les eleccions municipals de 2011, després que CiU aconseguís guanyar-les, trencant el tripartit anterior format pel PSC, ICV i ERC. Neus Lloveras va aconseguir l'alcaldia gràcies al vot favorable del Partit Popular i pel vot de la Candidatura d'Unitat Popular cap al seu cap de llista.

CiU PSC PPa CUP ICVb ERC UCDc Altres Total Alcalde/ssa
1979 3 9 – – 5 1 3 0 21 Jaume Casanovas i Escussol (PSC)
1983 4 14 1 – 1 1 – 0 21 Jaume Casanovas i Escussol (PSC)
1987 6 10 0 – 3 0 2 0 21 Jaume Casanovas i Escussol (PSC)
1991 8 10 0 – 3 0 0 – 21 Josep González i Rovira (EUiA, 1991-1992, 1993-1994)
Esteve Orriols i Sendra (CiU, 1992-1993, 1994-1995)
1995 8 7 2 – 3 1 – – 21 Esteve Orriols i Sendra (CiU)
1999 10 9 2 – 2 2 – 0 25 Sixte Moral i Reixach (PSC)
2003 9 10 2 – 2 2 – 0 25 Sixte Moral i Reixach (PSC, 2003-2005)
Joan Ignasi Elena i Garcia (PSC, 2005-2007)
2007 9 10 2 1 2 1 – 0 25 Joan Ignasi Elena i Garcia (PSC)
2011 9 8 3 3 2 0 – 0 25 Neus Lloveras Massana (CiU)
2015 6 5 1 5 0 4 – 4 25 Neus Lloveras Massana (CiU)
Sources: Municat

a Els regidors de les eleccions del 1979 i del 1982 són d'Alianza Popular.

b Els regidors de les eleccions del 1979 i del 1982 són del PSUC. Els del 1995 són de la llista d'Iniciativa per Vilanova i la Geltrú i el 1999 ICV es presenta sense EUiA, amb els Verds.

c Els regidors de les eleccions del 1987 i del 1991 són del CDS.

Vilanovins il·lustres

Categoria principal: Vilanovins

Vegeu també

Notes

  1. ↑ gestionat per AFEVI

Referències

  1. ↑ Comas i Güell, Montserrat. La Biblioteca Museu Balaguer, un projecte nacional català (paper). Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2007, p. 19. ISBN 978-84-8415-882-0 [Consulta: 21 maig 2015]. 
  2. ↑ «Vilanova té un dels tres ports pesquers més importants de Catalunya». La Fura, 21-11-2012. [Consulta: 27 març 2012].
  3. ↑ AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 135. ISBN 84-393-5437-1. 
  4. ↑ «Museu del Mar», Web de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú.
  5. ↑ «Resultats provisionals, Vilanova i la Geltrú». Ministeri de l'Interior, 22-05-2011. [Consulta: 18 juny 2012].
  6. ↑ «L'Ajuntament nomena Josep Joan Llorens Domingo Fill Predilecte de la Ciutat». [Consulta: 24 gener 2011].

Bibliografia

  • Garí, P. Descripción e Historia de Villanueva y Geltrú desde su fundación hasta nuestros tiempos
  • Virella i Bloda, A. Vilanova i la Geltrú

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vilanova i la Geltrú
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Vilanova_i_la_Geltrú&oldid=17461162»