Vilar de Canes

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Vilar de Canes
Escut de Vilar de Canes
(En detall)
Localització

Localització de Vilar de Canes respecte del País Valencià Localització de Vilar de Canes respecte de l'Alt Maestrat


Municipi de l'Alt Maestrat
Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Partit judicial
Regne d'Espanya
País Valencià
Província de Castelló
Alt Maestrat
Castelló de la Plana
Gentilici Vilarenc, vilarenca
Predom. ling. Valencià
Superfície 15,9 km²
Altitud 668 msnm
Població (2012[1])
  • Densitat
187 hab.
11,76 hab/km²
Coordenades 40° 21′ 29″ N, 0° 03′ 58″ O / 40.35806,-0.06611Coord.: 40° 21′ 29″ N, 0° 03′ 58″ O / 40.35806,-0.06611
Distàncies 130 km de València
65 km de Castelló de la Plana
9 km de Albocàsser
Organització
Nuclis
Ajuntament

1
4 PP i 1 PSPV
Codi postal 12162
Festes majors Sant Llorenç
Agost

Vilar de Canes és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Maestrat.

El terme municipal limita amb els de Benassal, Ares del Maestrat, Albocàsser, Culla i La Torre d'en Besora.

Taula de continguts

Geografia [modifica]

La seua superfície està solcada pels barrancs d'En Seguer, de la Teuleria i de la Frescor i per la Rambla Carbonera. Les principals altures són la serra de Foies, el Tossal Redó i el Maxorral. El paratge més freqüentat és el brollador de La Font del Mas del Senyor. Els vilarins viuen molts dispersos, al poble i als masos: La Segarreta, La Segarra, L'Hostal de l'Esquerrera, el mas d'en Romeu, el mas del Senyor, el Solar, el mas de les Cogullades, la Pallissa, el Cap del Moro, etc.

Història [modifica]

Històricament formava part de la tinença de Culla, senyoriu que des del 1235 va pertànyer a Balasc d'Alagon i després a Guillem d'Anglesola; son fill, del mateix nom, va donar el lloc el 13 de desembre del 1273 a Bernat de Montpalau i a sa dona, Guillema, i va ser aquesta i son fill Pere de Montpalau els que donaren una carta pobla a Domenec Matamoros, Bernat de Sagarra, Berengari Vilamanya, Bernat Vilamanya, Berengari Gomar, Arnau Igualada, Miquel Rovira, Pere Segarra, Arnau Querol i Gita, muller de Gil Girona i a altres habitants, amb jurisdicció civil i criminal amb el mer i mixt imperi, el 19 de desembre del 1316. Del 1294 al 1312 fou senyoriu de l'orde del Temple, i des del 1319 hom emmarcà en el senyoriu de l'orde de Montesa, però mantenia el domini directe la família Montpalau .

Demografia [modifica]

La improductivitat del seu terreny ha propiciat durant el segle XX una fort emigració vers nuclis industrials, la qual cosa ha produït un important descens demogràfic.

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2010
221 196 188 188 188 183 183 185 185 181

Administració [modifica]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983
1983 - 1987
1987 - 1991
1991 - 1995
1995 - 1999
1999 - 2003 Aurelio Pitarch PSOE
2003 - 2007 Alejandro Vidal Escrig PP
2007 - 2011 Luciano Ferrer PP
Des del 2011 Mª Asunción García García PP

Economia [modifica]

La ramaderia intensiva i el conreu de l'ametler i l'olivera hi són les úniques activitats econòmiques.

Monuments [modifica]

  • Antiga almàssera.
  • Església de la Purificació de la Verge. Del segle XVIII. Va ser realitzada segons traces de Francesc Monfort sobre ruïnes de l'antiga capella, i respon al tipus d'església de saló amb tres naus.

Festes i celebracions locals [modifica]

  • Sant Antoni. El 17 de gener.
  • Sant Blai. El 3 de febrer.
  • Festes majors. Se celebren la primera quinzena d'agost en honor a Sant llorenç i Sant Roc.
  • Fira agrícola. Al mes de desembre.

Referències [modifica]

  1. «Padró municipal a data d'01-01-2012» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 02-01-2013. [Consulta: 23-01-2013].

Enllaços externs [modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vilar de Canes