Vilfred Ricart

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Wifredo Pelayo Ricart Medina
Ricart rodejat dels seus Projectes
Ricart rodejat dels seus Projectes
Naixement el 15 de maig de 1897
a Barcelona
Mort el 19 d'agost de 1974
a Barcelona
Residència Barcelona, Milà, Madrid, Barcelona
Institucions Enginyeria mecànica
Treball(s) Ser creador dels automòbils Pegaso
Premis importants Medalles d'honor pels seus dissenys

Vilfred Ricart,[1] en castellà Wifredo Pelayo Ricart Medina, (Barcelona, 15 de maig de 1897 - 19 d'agost de 1974) va ser un enginyer català famós, pels seus desenvolupaments i estudis en la indústria de l'automoció i aeronàutica, i és de destacar la seva aportació en el disseny i fabricació de motors d'aviació, cotxes, camions, i el mític Pegaso Z-102/103, tant en Alfa Romeo,com a ENASA, sent reconegut el seu prestigi, tant en l'àmbit nacional, com internacional.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Wifredo Pelayo Francesc de Borja Ricart i Medina, va néixer el 15 de maig a Barcelona, fill del marí, Director de l'Escola Nàutica, Josep Ricart Giralt.

Va ser un estudiant normal, molt interessat en coses d'aviació. El 1918 es va doctorar en enginyeria industrial, amb molta brillantor, amb menys de 21 anys.[2] Entra a treballar a Vallet y Fiol, que fabricaven motors per bombes d'aigua, per qui va inventar el CARBUROL, un carburant per els Hispano Suiza, que no disposaven de combustible.

  • En 1920, junt amb el seu amic Paco Pérez de Olager, van comprar la fàbrica, i van fundar l'empresa Ricart y Pérez, on va projectar la construcció dels populars motors agrícoles Rex e industrials, que es van construir, milers d'unitats, durant més de 40 anys. Durant 1922, van aparèixer un parell de cotxes esportius, amb motor de 1.500 cc de quatre cilindres, doble arbre de lleves en cap, i 16 vàlvules, estrenats en el circuit de Vilafranca, amb diversos resultats, es va començar a donar a conèixer, amb altres constructors de marques importants.
  • 1926, després de la retirada de Pérez de Olaguer, funda la seva pròpia marca S.A. Motores y Automóviles Ricart, consagrant-se en la creació d'automòbils de sis cilindres, doble arbre de lleves en cap i 1,500 cc d'altes prestacions. Els presenta en el saló de Paris del 1927, que amb carrosseria de luxe, obté la menció d'honor. S'associa amb Felipe Batlló i Godó, el 1928, donant lloc al consorci Ricart-España, fent un refinat cotxe de luxe, amb sis cilindres, i una cilindrada de 2.400 cc, adoptat per el govern Espanyol, per usos diplomàtics. S'acaba l'activitat, sota la pressió financera, durant el 1930, pressionats pel general Berenguer, que va suprimir els avantatges duaners, que disposaven.
  • Durant 1929, ja s'havia establert com a projectista independent, projectant motors interessants que construïa Hispano Suiza. Es posa en contacte amb grans marques tals com Saurer, Mercedes, Alfa, Lancia, per comprar autobusos per l'empresa de transports urbans de Valencia. Va obtenir la llicència de pilot i el 1932 va guanyar la Vuelta Aerea a la Provincia de Barcelona, pilotant el seu biplà Gipsy Moth,modificat, i amb meteorologia adversa.
  • La guerra de 1936 el va sorprendre a Itàlia, establin-se a Milà, on va ingressar en la secció de Projectes Especials d'Alfa Romeo, figurant com Oficial Honorari de l'Aviació Espanyola, durant la Guerra Civil. Durant l'any 1937, va participar en diverses expedicions d'avituallament, pilotant els trimotors Savoia SM-79, des de Italià, fins a les bases espanyoles, sense interrompre les seves tasques a Alfa Romeo. L'any 1938 és nomenat Director Tècnic del Servei d'Estudis i Experiències d'Alfa Romeo. Projecta diversos vehicles de transport, turismes, motor en estrella per aviació (un de fins a 28 cilindres), i bòlids de curses com el Alfa 162, de 3 litres i 490 CV, i el Alfa 316 de 16 cilindres en V. Durant l'any 1939, comença a realitzar el Alfa 512, de 1.500 cc primer cotxe de curses amb motor posterior (com els d'avui), pro la guerra europea, no el va deixar debutar. Durant el 1944 és assassinat el Director General d'Alfa Romeo, es trasllada el centre de projectes al llac d'Orta, i Ricart ha d'eludir traïcions internes i els guerrillers Maquis.
  • 1945, torna a Espanya, per preparar l'anada als Estats Units, temptat per una sucosa oferta de Studebaker, pro Juan Antonio Suanzes Fernandez, el convenç per reconstruir la malmesa indústria automobilística espanyola, i constituir el Centro de Estudios Técnicos de Automoción (CETA), amb seu a Madrid, incorporant dues dotzenes d'enginyers de Alfa Romeo (que estava aturada), començant a treballar, per mitjança del INI (Instituto Nacional de Industria), en la fabricació i projecte dels Pegaso, i la nova fabrica ENASA a Barajas. La seva presencia com a conseller de l'entitat va durar fins al 1958.
  • 1948, té un paper destacat en la fundació de FISITA a Paris, animant amb entusiasme l'aplicació pràctica de la seva divisa Progressons en commun. 1949 fundació del STA, organització que representa a Espanya en el si del FISITA, que va presidir el propi Ricart durant sis anys, començant en el 1957, i engronsat el Comite des Sages.
  • 1959, elegit president de la S.A. Lockheed de Paris, construint-se baix la seva direcció, una nova planta completament automatitzada en les rodalies de Beauvais.
  • 1961, es fusionen Lockheed, Bendix, i Ducellier, configurant el grup DBA, i Ricart i figura com Conseller Delegat, per el progrés científic i tècnic fins al 1965, a la vegada va obtenir resultats de molt interès en el CETA, gràcies a les investigacions al voltant de nous tipus de motors i sistemes de frenat.

Mori a Barcelona després d'aquesta vida tan prolífica el 19 d'agost del 1974, deixant en els seus treballs, la traça de la seva curiositat i les ganes de millora, ja que ell creia fermament que, un projectista deu ser un filòsof amb àmplia visió, ja que un projecte deu satisfer positivament un be social.

Cronologia d'un Projecte[modifica | modifica el codi]

Per la realització del seu projecte del Pegaso Z-102, es van donar els següents fets:

  • Febrer de 1940, publicació en el BOE el (Plan Nacional de Motorizacion de España), en el que s'especificava i programava la fabricació de vehicles pesats, furgons i automòbils, encaminat a corregir les grans mancances al nostre país després de la guerra.
  • Setembre de 1941, es crea el Instituto Nacional de la Industria (INI) en el que el seu primer president fora José Antonio Suances, gran addicte del règim vigent.
  • Gener de 1946, es funda per part de Ricart, el Centro de Estudios Técnicos de Automoción (CETA), del qual Ricart és el Director General, la seu central s'instal·la a Madrid, i Ricart incorpora un equip d'enginyers i tècnics, que havien col·laborat en l'equip d'Alfa Romeo.
  • Octubre de 1946, el INI crea l'Empresa Nacional de Autocamiones S.A. (ENASA), de la qual Ricart és nomenat Conseller-Delegat. Al mateix temps el INI, forçava la venda de la Hispano Suiza, instal·lada a Barcelona en el lloc que ocupa el actual parc de la Pegaso, per que ho considerava imprescindible per el desenvolupament del Plan de Industrializacion, ja que el potencial humà referent a l'experiència i els coneixements, en la construcció automobilística es considerava única en España.
  • 1951, Presentació del Pegaso Z-102, i obtenció de la menció d'honor.

Els seus motors d'aviació[modifica | modifica el codi]

Alfa Romeo 101- RC37/87
Fabricant Alfa Romeo
Dissenyador Wifredo Ricart i Medina
Any de fabricació disseny de 1942
Tipus De pistons
Aplicacions Avions
Característiques tècniques
Cicle Otto 4 temps
Combustible Benzina
Nombre de cilindres 28
Disposició Cilindres en estrella ( 7x4 )
Cilindrada total 50,25 Lts.
Alimentació Carburador amb sobrealimentació
Refrigeració Per agua
Lubricació Càrter sec
Reducció Si
Potència màx. 2.300 CV a rpm

Abans del projecte de Pegaso, i tal com s'ha comentat abans, havia estat Director de l'Oficina de Projectes Especials d'Alfa Romeo, i com a tal va intervenir en el disseny de diversos motors d'aviació, i d'altres patents amb vessant clarament aeronàutica, que estan registrades en el seu nom i en el d'Alfa Romeo.

Els dissenys més coneguts són el Alfa Romeo 1100 de 4 cilindres en línia invertits de 120 CV i el Alfa Romeo 1101 de 4 estrelles, exposats en el museu d'Alfa Romeo, sense fer referència al seu dissenyador. També hi ha constància d'un motor 6C-2000 “Gazella”, que encara no ha pogut referenciar-se.

És poc conegut el “fantàstic” motor 101- RC37/87 que acompanya aquest apartat, ja que sorprèn la seva aparatositat i la seva potència. Es coneix que fou construït, pro es desconeix la seva aplicació pràctica.[3]

Patents trobades referents a Wifredo Ricart i Alfa Romeo[modifica | modifica el codi]

  • Patent nº 0153959 "Un Cilindro para Motores de Explosión", del 5 d'agost de 1941
  • Patent nº 0153961 "Una Instalación del Compresor para los Motores de Aviones", del 5 d'agost de 1941
  • Patent nº 0153962 "Un Dispositivo de Alimentación para Motores de Explosion", del 5 d'agost de 1941
  • Patent nº 0391560 "Un Motor en Estrella, con Cilindros Refrigerados por Aire", del 5 d'agost de 1941
  • Patent nº 0155731 "Mejoras Introducidas con Objeto de la Patente 0153962", del 3 de gener de 1942
  • Patent nº 0156139 "Mejoras Introducidas con Objeto de la Patente 0153962", del 4 de febrer de 1942
  • Patent nº 0157671 "Sistema de regulación Cohordenada para Motores de Combustión Interna", del 9 de juny de 1942
  • Patent nº 0166367 "Perfeccionamientos en los Motores a Dos Tiempos con Distribuidor Rotativo", del 20 de maig de 1944
  • Patent nº 0166326 "Un Sistema de Lubricación Previa de los Motores de Explosión, especialmente de los Motores de Aviación proveïts de Lanzador Inercia", del 13 de maig de 1944.[4]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Pegaso». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. (castellà) Semblanza biografica de Wifredo Ricart (http://www.vehiculoclasico.es/es/datos/articulos/semblanza_wpr.htm)
  3. El Motor de Aviación de la A a la Z, Ricardo Miguel Vidal, Pàg 2239 i apèndix 4 pàg 100, l'Aeroteca, Barcelona 2008-9 ISBN 978-84-612-7903-6
  4. Per trobar les patents, s'ha fet servir la pàgina principal de l'oficina espanyola de patents i marques Visitada el 11/08/2011
  • Per la redacció d'aquest article s'ha fet servir d'informació de la pagina web abans indicada, més l'aportada per AEHA (http://www.aeha.tk/)